Els 18 ministres catalans des de Suárez fins a Rajoy

Mariano Rajoy ha mantingut la tradició que tot Govern central sempre ha tingut algun ministre català i ja en la seva primera etapa com a president va entregar la cartera d'Interior a Jorge Fernández Díaz, que, malgrat la seva procedència o potser per ella, es va acabar convertint en el membre de l'Executiu que més topades ha tingut amb la Generalitat. En aquests quatre anys més un en funcions, només José Manuel García-Margallo l'ha igualat en atacs a l'independentisme, però l'eclosió pública de les seves converses amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de AlfonsoOficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso va acabar per situar el cap de llista popular per Barcelona com el més odiat pels sobiranistes i part dels que no ho són.

Reprovat pel Congrés i pendent d'una comissió d'investigació, Rajoy ha decidit prescindir de Fernández Díaz i la nova (i única) quota catalana al Gabinet serà Dolors Montserrat.

Amb aquest nou nom ja són 18 els ministres catalans des del Govern d'Adolfo Suárez del 1977. Si ens remuntem més enrere, passant per les dues repúbliques i fins i tot a pel franquisme, més de 70 catalans han ocupat una o diverses carteres des del 1821, quan Ramon Feliu va ser ministre d'Ultramar.

De la primera meitat del segle XX són especialment coneguts el conservador Francesc Cambó i els republicans Jaume Carner i Lluís Companys, aquests dos últims a l'Executiu de Manuel Azaña. El primer va ser ministre de Foment el 1918 i d'Hisenda entre el 1921 i el 1922. El segon va portar la cartera d'Hisenda del desembre del 1931 al juny del 1933, mentre que el tercer, abans de ser president de la Generalitat i després de ser-ho del Parlament, va ser el titular del Ministeri de Marina entre el juny i el setembre del 1933.

Laureano López Rodó en Afers Estrangers, Eduardo Aunós en Justícia i Joaquín Planell en Indústria van ser tres dels ministres catalans durant el franquisme, i Landelino Lavilla va agafar el relleu després de la mort del dictador com a titular de Justícia a l'Executiu d'Adolfo Suárez, que va tenir dos membres catalans més (Joan Rovira i Eduard Punset). Leopoldo Calvo Sotelo va sumar a aquesta llista Federico Mayor Zaragoza.

Implantada ja plenament la democràcia, tots els presidents van mantenir la 'quota catalana', que va tenir la seva màxima expressió quan Felipe González va nomenar Narcís Serra vicepresident, càrrec que va exercir del 1991 al 1995. Durant els 13 anys de l''era González' hi va haver cinc ministres catalans, tots homes. Tres d'ells van arribar a coincidir en el mateix Executiu (Serra amb Ernest Lluch i Joan Majó i Serra amb Jordi Solé Tura i Josep Borrell).

Notícies relacionades

Els ministres juren els seus càrrecs davant el Rei

Nou Govern de Rajoy: l'anunci dels ministres, en directe

José María Aznar va nomenar en vuit anys tres ministres catalans, dels quals dos van coincidint al mateix temps (Josep Piqué amb Anna Birulés). Aquesta última va ser la primera dona catalana a dirigir un ministeri, a la qual va seguir Julia García Valdecasas en els últims mesos de la majoria absoluta del PP.

En els seus gairebé vuit anys de mandat, José Luis Rodríguez Zapatero va designar quatre ministres catalans, entre ells Carme Chacón, la primera dona a dirigir el Ministeri de Defensa. Amb ella van coincidir a l'Executiu primer Joan Clos i després Celestino Corbacho.