Rajoy s'enfronta a la renovació del TC a l'inici de la legislatura

Tot retard té les seves conseqüències, i el sofert en la formació de Govern ha fet que un dels primers reptes a què s’haurà d’afrontar el seu president, Mariano Rajoy, pràcticament quan la legislatura comença, serà una qüestió que en certs moments ha sigut molt complicada: la renovació del Tribunal Constitucional, que a ningú se li escapa que tornarà a tenir un paper crucial l’any que ve davant els avisos independentistes que s’aprovaran lleis de desconnexió i la convocatòria d’un referèndum.

L’alt tribunal es compon de 12 membres que són nomenats per terços cada nou anys. En aquest cas, els quatre magistrats el mandat dels quals s’acaba el 29 de desembre només n’hauran fet sis, perquè la vegada anterior el Senat va trigar tres anys a renovar la seva quota. Cosa que no hauria de passar ara, al no preveure’s cap canvi substancial de sensibilitats al Constitucional i atès que el PP té majoria absoluta en aquesta Cambra, encara que Rajoy ha escenificat la seva intenció de dialogar amb totes les forces des del minut u de la legislatura.

En qualsevol cas, el 2010, quan el Senat va procedir finalment a renovar els quatre magistrats que li corresponien, es va modificar la llei orgànica del Tribunal Constitucional per incloure-hi que, «si hi hagués retard en la renovació per terços dels magistrats, als nous que fossin designats se’ls restarà del mandat el temps de retard en la renovació».

Això és el que va passar amb l’actual president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos; la vicepresidenta, Adela Asua, i els magistrats Francisco Hernando i Luis Ortega, encara que aquests dos últims han mort en aquests anys i només s’ha procedit a reemplaçar el primer. La vacant d’Ortega, que va morir el 15 d’abril del 2015 en un recés del ple del tribunal, no ha sigut coberta; per Hernando s’havia incorporat el març del 2014 el magistrat Ricardo Enríquez. Fonts de l’alt tribunal van destacar la peculiaritat del seu cas, ja que al no haver transcorregut tres anys des de la seva designació és l’únic que podria ser renovat per a un altre mandat si així ho decidís la Cambra alta.

PER LES COMUNITATS AUTÒNOMES / Els senadors escullen els quatre magistrats que els corresponen a través de les ternes presentades per les comunitats autònomes, un tràmit que pot dificultar una elecció que les fonts consultades a l’alt tribunal no confien que es faci abans, en el millor dels casos, de Setmana Santa o de l’estiu.

Una expectativa gens dolenta si es compara amb l’experiència anterior, on l’obstinació del PP per nomenar el magistrat Enrique López i l’intent del PSOE de blindar a la presidència María Emilia Casas va portar a marcar el rècord d’una renovació bloquejada durant tres anys.

López va ser rebutjat per la Mesa del Senat, tot i que va acabar sent escollit després pel Congrés. El juny del 2014 va dimitir, a l’haver sigut caçat conduint ebri una moto de gran cilindrada. Al seu lloc va entrar Antonio Narváez.

ESCENIFICACIÓ DE DIÀLEG / Les circumstàncies del 2016 i del 2010 són tan diferents que és difícil que es plantegi una situació com aquella, la més greu viscuda des de l’entrada en vigor de la Constitució. Ara, el PP disposa al Senat d’una gran majoria, que podria fer innecessari un pacte amb altres forces a l’hora d’escollir els futurs magistrats, ja que per si mateix reuneix els tres cinquens imprescindibles per a aquest nomenament.

No obstant, Rajoy podria intentar buscar algun acord per a la renovació pendent. És en el que confien fonts socialistes que, tot i que admeten que encara no s’han pogut centrar en la futura renovació, esperen que el PP articuli alguna fórmula d’acord per abordar l’elecció, informa Juan Ruiz Sierra.

Notícies relacionades

El Senat nomena amb tres anys de retard els nous magistrats del TC

El TC escull el conservador Pérez de los Cobos com a president

Un consens que es podria plasmar en la designació com a mínim d’un dels quatre magistrats pendents de renovació, ja que, després de la mort d’Ortega, només la vicepresidenta, Adela Asua, es podria incloure en el bloc de sensibilitat progressista de l’alt tribunal.

La seva posició ha quedat reflectida en els vots particulars que sol formular amb els seus companys Fernando Valdés i Juan Antonio Xiol en diferents sentències, com la que va aixecar el veto als toros a Catalunya o la que ha avalat les noves armes amb què el Govern del PP, al final de la seva majoria absoluta, va dotar el Constitucional per combatre la desobediència de les seves resolucions. Totes dues es van aprovar per vuit vots a favor i tres en contra.