Podem en el seu dilema

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van sortir abatuts de la nit electoral el 26-J.26-J. La decepció va donar pas al nerviosisme i al temor de qui pagaria els plats trencats d'un augurat ‘sorpasso’ al PSOE que no va arribar. La inquietud va obrir un dolorós enfrontament entre els dirigents afins a les dues faccions, però els líders van donar de seguida consignes per enterrar la disputa de les culpes. Aleshores van agitar un nou debat ideològic que ha eclipsat les responsabilitats del que no es va aconseguir en les eleccions, que allunya Podem del passat, del què es va fer malament, i el situa en una disjuntiva crucial la primera elecció de la qual arriba aquest divendres amb els resultats d'unes primàries a Madrid que han sigut tutelades pels equips dels dos dirigents estatals. Aquesta pugna, admeten, determinarà en gran mesura les possibilitats de les dues grans famílies morades en l'Assemblea Ciutadana (Vistalegre II) prevista per a principis del 2017. 

¿Es tracta d'una instrumentalització de la ideologia? ¿Busquen amb el canvi doctrinal sublimar les culpes pel 26-J i guanyar el poder orgànic? Tenint en compte els esdeveniments, els tres elements es barregen en un garbuix difícilment desentranyable. 

De moment, ni Iglesias ni Errejón conceben un Podem sense l'altre. No obstant, tenen projectes diferents. Suports diferents en l'estructura orgànica. I suports diferents en una militància heterogènia i aparentment tan confosa amb el canvi de referents doctrinaris que el resultat de les primàries a Madrid sembla una loteria.

FUGIR DE LA MOQUETA O POLÍTICA SALVATGE

Si aquest divendres guanya Ramón Espinar, vencerà la tesi d'Iglesias: Podem ha d'emprendre un replegament resistencialista radical que es recolzi més en la indignació i en les onades de protestes socials, el context d'excepcionalitat amb què el partit va néixer després del 15-M. Augura que les mobilitzacions s'intensificaran amb la tornada de Mariano Rajoy i que els dirigents han de mostrar més rebel·lia per no acabar atrapats a les moquetes de les institucions. 

Si guanya Rita Maestre, aquesta victòria donarà força a Errejón per lluitar contra aquesta concepció i intentar que s'imposi la “guerra del setge”: fer un treball parlamentari impecable que desperti més confiances i que permeti obrir el ventall de l'electorat. Opinen que la posició d'Iglesias és una deriva cap a la vella esquerra que els arracona en el tauler polític i els etiqueta com la “política salvatge” davant els partits constitucionalistes de l'ordre. Des d'aquí, sostenen, mai seran majoria ni tindran opció de govern, com no la va tenir mai IU.

¿Això significa que, si guanya Maestre, Errejón podria arrabassar-li la secretaria general a Iglesias? No. El número dos vol cosir les discrepàncies amb ell, però com que no l'ha convençut a través del debat, necessitaria vèncer a Madrid per forçar el cap a certa recapitulació intel·lectual i orgànica. És a dir, arribar a un consens sobre com ha de ser el nou Podem i presentar-se en la mateixa candidatura a Vistalegre II, amb una llista de dirigents equilibrada. Tothom reconeix que l'elevada tensió dificulta cada vegada més aquesta possibilitat, però recorden, també, que a Podem tot és possible. O gairebé.

Els pablistes, en canvi, opinen que una victòria d'Espinar reforçaria el lideratge d'Iglesias i suggereixen en converses informals que no seria fàcil trobar encaix per als errejonistes. “Errejón és imprescindible, no hi ha un Podem sense ell”, admeten, però són reticents a acollir a les llistes dirigents de l'entorn errejonista.

EL CONTRAPÈS DELS 'ANTICAPIS'

Notícies relacionades

Espinar assumeix que va vendre el pis per 35.000 euros més de la quantitat autoritzada

La pugna de Podem a Madrid s'enrareix amb el 'cas Espinar'

Els anticapitalistes són la tercera família (de menys pes), i en el primer Vistalegre es van enfrontar (i van perdre) contra la llista conjunta d'Iglesias i Errejón. A Madrid han sumat forces amb Espinar, en part perquè observen el viratge doctrinal d'Iglesias com un retorn als seus orígens al PCE i l'allunyament de les tesis populistes d'Errejón, que mai els han agradat.

No obstant, adverteixen que si Iglesias els vol com a aliats a Vistalegre II, haurà d'acceptar les seves condicions, que passen fonamentalment per una estructura menys vertical, amb una severa limitació del poder per al secretari general. ¿Iglesias estaria disposat a cedir competències a canvi de mantenir-se al capdavant de Podem?