Puigdemont, davant Felip VI: "L'Estat ha negligit les seves obligacions amb Catalunya"

Sigui per casualitat agendística, sigui gràcies a alguna mà, el cap de l'Estat ha visitat Barcelona el mateix dia de la solemne obertura de la legislatura. Ha sigut allà on Felip VI ha llançat el missatge que volia llançar aquest dia, si no assenyalat, sí que esperat des de fa gairebé un any i dues eleccions pel mig. Felip VI ha anat, doncs, a la capital catalana a escoltar com respira la capital catalana en l'àmbit polític i econòmic. I Carles Puigdemont l'hi ha explicat sense embuts: "L'Estat ha negligit les seves obligacions amb Catalunya. No hem comptat amb les eines que necessitàvem".

La breu intervenció de Puigdemont, en la tradicional entrega dels premis Ferrer Salat que organitza Foment del Treball, ha consistit en un torrent de dades econòmiques que demostren el lideratge en aquest àmbit de Catalunya. Des de l'aportació del 20% al PIB espanyol amb el 16% de població, fins al paper de locomotora en la creació d'empreses i de llocs de treball.

Un torrent que ha servit, de fons, com una espècie d'autopassada per sentenciar: "I tot això s'ha fet sense una política fiscal o energètica adequada" a les circumstàncies catalanes. "¿S'imaginen com estaríem si els ports fossin autònoms [i no depenguessin del Govern central] i si s'hagués construït el corredor mediterrani?", ha preguntat el president a l'auditori, ple de la flor i nata de l'empresariat català.

DAVANT DEL CAP DE L'ESTAT

Davant d'això, Catalunya ha topat, ha dit, amb un "Estat" --noteu que no ha dit el Govern i que davant tenia, ni més ni menys, que el cap de l'Estat-- que ha negat el pa i la sal, segons Puigdemont, en matèria d'infraestructures i inversions. A més, aquest Estat "desatén" la veu de la ciutadania", en referència a les reivindicacions polítiques expressades a les urnes i "fiscalitza" les relacions internacionals, encara que siguin per crear nous ponts comercials".

El Rei, que ha tancat l'acte, ha encaminat el seu discurs per vies exclusivament econòmiques. Al matí ja havia afirmat que hi havia "un futur en comú" i que Espanya "no es podia negar a si mateixa". A la tarda, a Barcelona, ni una sola referència a la carpeta catalana.

LA PATRONAL I EL DIÀLEG

En el front econòmic, el president de la CEOE, el català Juan Rosell, ha advocat per obrir els "debats sense límits ideològics". És més, Rosell fins i tot ha exhortat a "tenir amplitud de mires" i a "tolerar" totes les opinions, encara que només responguin als anhels d'"una part de la societat", "per seguir després tots junts", ha sentenciat.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Apel·lant a la seva condició de viatger freqüent del pont aeri, Rosell ha demanat una "pausa" en el debat territorial sobre Catalunya, perquè les parts "es puguin dir el que s'espera d'ells". Això sí, "sense pragmatismes ni maximalismes".

Per la seva banda, l'amfitrió, Joaquim Gay de Montellà, president de Foment, ha definit el problema català com un dels dos grans problemes d'aquesta legislatura, a més de "l'ajust del dèficit". "S'ha de resoldre la distància cada vegada més gran a través del diàleg, la negociació i el pacte". Una frase que ben bé hauria pogut ser pronunciada en edicions anteriors de l'entrega dels premis. Sense anar més lluny, quan el 2013 l'aleshores president Artur Mas va plantar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Sanatamaría (també present aquest dijous) per unes diferències pel que fa al protocol.