Rita Barberá arriba al Suprem per declarar per un delicte de blanqueig

L'exalcaldessa de València Rita Barberá ha arribat aquest dilluns a les 9.55 al Tribunal Suprem per declarar voluntàriament per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. La també exsenadora del PP ha arribat en taxi, acompanyada pel seu advocat, José Antonio Chocán, i una altra persona, i semblava bastant afectada per haver de sotmetre's al passeig davant l'alt tribunal i declarar davant el magistrat Cándido Conde-Pumpido com a investigada (imputada, en la denominació anterior).  

Barberá tindrà, no obstant, oportunitat d'aclarir en persona davant l'instructor si, com tots els regidors i assessors 'populars' al seu càrrec al consistori valencià, va fer un ingrés de 1.000 euros al partit que li va ser reintegrat en dos bitllets de 500 euros. Al declarar de forma voluntària, ajorna que l'alt tribunal tramiti el seu suplicatori al Senat per poder investigar-la i podrà completar les explicacions que va donar per escrit a l'instructor del 'cas Imelsa', quan aquest li va oferir la possibilitat de declarar davant seu, en què admetia l'aportació, però negava el reemborsament. En qualsevol cas el magistrat no les devia considerar suficients, perquè a l'abril va elevar l'exposició raonada que va portar l'alt tribunal a obrir una causa contra l'exdirigent del PP per blanqueig de capitals que s'hauria comès en el grup municipal del PP a l'Ajuntament de València. 

BLANQUEIG O FINANÇAMENT IL·LEGAL

L'objectiu de la declaració és que l'exalcaldessa aclareixi la seva participació en les donacions de 1.000 euros efectuades per tots els membres d'aquest grup i que després els era tornada pel partit en efectiu per suposadament blanquejar diners de suposada procedència il·lícita. Acreditar aquest extrem serà una de les claus del cas, perquè només es poden blanquejar diners d'origen il·lícit. Si no es pogués determinar d'on procedien, els fets investigats en l'operació Taula només podrien ser constitutius d'un suposat finançament il·legal del PP valencià, però aquest delicte no va entrar en vigor fins al juliol del 2015, és a dir, després dels fets investigats.

La interlocutòria en què l'alt tribunal assumia la causa contra Barberá per ser aforada feia seva l'exposició raonada, que destacava que ella "va ser una més de les persones que reconegudament van efectuar l'aportació de 1.000 euros” a un compte no fiscalitzat del PP de València, i que "resultaria incoherent" imputar a la resta dels aportants i no fer el mateix amb Barberá. La resolució subratllava la posició de “superiora jeràrquica” de la principal investigada del cas (la secretària del grup des del 1991, Mari Carmen García-Fuster), amb qui la unia “una relació personal d'estreta confiança”. En l'operació Taula, derivada del 'cas Imelsa', estan imputades 47 persones més, regidors i col·laboradores de Barberá, així com el mateix PP com a persona jurídica.

ESCOLTES I COMPTES BANCARIS

Notícies relacionades

El jutge del 'cas Imelsa' ofereix a Barberá declarar voluntàriament abans d'enviar el cas al Suprem

"A València els coloms no volaven si Rita Barberá no els donava permís"

El jutge de 'Taula' explicava en el seu escrit al Suprem que en una investigació sobre irregularitats en la contractació pública a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València, la diputació provincial i les empreses públiques Imelsa i CIEGSA, es va conèixer una conversa telefònica referida a un donatiu mitjançant transferència bancària a un compte del grup popular a l'ajuntament després de les quals s'haurien rebut dos bitllets de 500 euros.

En la conversa s'al·ludia a García-Fuster com la persona que hauria entregat els bitllets i se citava Barberá, però no se li imputava res de concret. El magistrat va comprovar que en un compte del Banc Sabadell a nom del grup municipal del PP a València s'havien realitzat, entre el 23 de març i el 16 d'abril del 2015, aportacions per un import de 1.000 euros per part de 50 persones vinculades al grup i al partit, entre les quals hi havia Barberá. Dos dels investigats van reconèixer que els seus diners els van ser tornats i quatre testimonis van declarar que es van negar a fer la donació, al témer que es tractés d'una “tèrbola” operació de blanqueig.