'Anticapis': ¿força rebel o política salvatge?

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón estaven asseguts en un sofà barat, envoltats per neveres industrials, un exemplar d'aquest diari, i els nervis devorant-los per dins, mentre discutien l'estratègia contra els seus adversaris en l'emblemàtica assemblea fundacional de Vistalegre. En una altra sala del 'backstage' improvisat, els anticapitalistes, amb Teresa Rodríguez i Pablo Echenique al capdavant, orquestraven també els seus moviments. Ningú s'imaginava llavors que, dos anys després, estarien en bàndols diferents: Iglesias i Errejón conserven un afecte que sobreviu a la dura batalla interna que mantenen, però darrere l'afecte, els seus projectes semblen ja irreconciliables. Només l'èxit inesperat en una conversa que tenen pendent pot evitar que acabin concorrent en llistes separades a Vistalegre II, l'hivern del 2017.

El seu distanciament ha anat en paral·lel a l'acostament d'Iglesias als ‘anticapis’. És un idil·li de doble tall amb el qual el secretari general pot augmentar el seu resultat en un eventual enfrontament a la família errejonista, però amb el qual cedeix poder als que van ser els seus adversaris, que no comparteixen l'esperit populista amb què es va fundar el partit. 

Els anticapitalistes avisen que, tot i que van concórrer a les primàries de Madrid en un pacte guanyador amb el candidat pablista a Madrid, això no implica un acord estatal per a Vistalegre II. És més, recorden que la seva dirigent, Isa Serra, número dos a la llista, va aconseguir més vots que Ramón Espinar, el nou secretari general dels madrilenys. El sector oficialista, no obstant, dóna per fet que tornaran a anar junts si l'entesa amb Errejón es revela impossible. No expliquen quant poder ni quant gir ideològic estan disposats a donar a canvi a una família amb poder sobretot a Andalusia, on Rodríguez va arrasar en les primàries amb el 75% dels vots i, en menor grau, a Madrid.

DEL 'MASCLE ALFA' A ALIATS

Els seus dirigents provenen de l'antiga Esquerra Anticapitalista (IA) que va abandonar IU el 2007 i el seu líder, l'eurodiputat Miguel Urbán, va acabar forjant el naixement de Podem amb Iglesias i Juan Carlos Monedero.  Amb el temps, un dels seus valedors, Echenique, es va anar distanciant fins que Iglesias el va convertir, al març, en secretari d'Organització després de fulminar l'errejonista Sergio PascualSergio Pascual. 

Les principals diferències entre el Podem que va néixer el 2014 i els ‘anticapis’ està en el model organitzatiu però també en el projecte polític. Iglesias i Errejón van apostar per una “màquina de guerra electoral” àgil per afrontar els comicis. Els d'Urbán volien una força molt més deliberativa, menys vertical, amb menys poder per al secretari general, idea que van sintetitzar en la polèmica frase “no necessitem cap mascle alfa de la manada”. 

Notícies relacionades

Ramón Espinar guanya Madrid i reforça el lideratge d'Iglesias

Podem en el seu dilema

En l'àmbit polític, els morats van optar per un projecte amb aspiracions a ser governant. “Hem passat de ser un moviment ciutadà a ser una força política per guanyar les eleccions i per canviar el país”, defensava llavors el líder. Ara, després de l'acostament als anticapitalistes, Iglesias opta per un Podem més radical, apalancat en les protestes que vaticina als carrers, més pròxim a la identitat de l'esquerra antagonista que abans criticava. "Us encanta recargolar-vos en la cultura de la derrota", "Es viu molt còmode en el 12% sent un partit frontissa del PSOE, sent fidel als teus principis sabent que seràs minoritari", retreia.

El líder defensa ara el seu canvi de rumb com el Podem “rebel” i “radical”. El número dos creu que aquesta inèrcia els porta al que ja va ser IU, o el PCE: la “política salvatge” només capaç d'atraure ressentits sense opcions de governar. El que és radical, sosté Errejón, no és tornar al que ja va intentar la vella esquerra, ni dir paraules gruixudes, sinó defensar un relat que doni resposta a demandes diferents per construir una majoria social, guanyar les eleccions i, des del poder, posar les "institucions oligàrquiques" al servei del poble.