Rita Barberá mor envoltada de polèmica i amb el PP en xoc

En un hotel de Madrid ubicat a uns metres del Congrés que es preparava per celebrar la primera sessió de control de la legislatura, va morir ahir la veterana Rita Barberá. Envoltada de polèmica i deixant en xoc els populars, se’n va anar sense acomiadar-se l’«alcaldessa d’Espanya», com la va rebatejar qui es considerava el seu amic, Mariano Rajoy. «Em sento enormement afligit. La vaig conèixer als 80 i l’any 91 vam negociar la seva candidatura a l’alcaldia valenciana. Es fa molt dur, això», va encertar a dir, afectat, el president del Govern al conèixer la notícia. Avui assistirà al funeral. Serà una excepció, perquè la família ha manifestat el seu desig que no hi hagi presència de polítics ni de representants d’institucions en general.

El soroll al voltant de la figura de qui era senadora no va cessar ni el dia del seu final: Units Podem va sembrar la discòrdia al Parlament (i va obtenir  tot tipus de retrets) al no sumar-se al minut de silenci que es va convocar, de manera poc protocol·lària, per la valenciana. Es va al·legar que la corrupció no mereix «homenatges». Al Senat els morats sí que ho van fer i grups com Compromís o ERC van recalcar que no tocaven gestos de protestes, mentre el PP parlava de «misèria», i el PSOE, de «baixesa moral».  

Per si no fos prou, José María Aznar va emetre un comunicat de condol en què no es va privar, tot i que ho hauria pogut fer, de carregar contra Rajoy per haver-la «exclòs» de l’organització a la qual «va dedicar la seva vida». Això, malgrat que ella sempre va ser més pròxima al gallec que a l’expresident, que últimament ha retret en més d’una ocasió al PP que no defensi els seus. On ell s’inclou pel 'cas Gürtel'.

"MARGUI" I ‘LA JEFA’

L’estrèpit polític va conviure ahir amb el drama personal. Va ser una altra de les Barberá, la seva germana María José, qui es va convertir malgrat seu en testimoni d’una mort per infart. Estava amb Rita en una habitació del Villa Real quan, al voltant de les set del matí, va constatar que no respirava amb normalitat i va telefonar al Summa (servei madrileny d’emergències). Però ja no s’hi va poder fer res. Tenia 68 anys i no passava pel seu millor  moment ni professional ni personal. «Prenia una medicació molt forta perquè tenia una depressió molt profunda», va declarar l’exministre José Manuel García-Margallo o 'Margui', com amb proximitat se solia referir a ell la mateixa Rita.

Qui anys enrere va ser la totpoderosa alcaldessa de València –va arribar al càrrec contra pronòstic i va aconseguir conservar-lo durant 24 anys, sumant quatre majories absolutes al seu currículum–, va marxar  d’improvís i 48 hores després d’haver hagut de declarar davant el Tribunal Suprem, que la investigava arran del 'cas Taula', lligat al blanqueig de diner negre al PP. 

Ella, 'la jefa' (apel·latiu que va rebre en el seu entorn durant dècades i que va acceptar gustosament), va sostenir públicament fins al final dels seus dies que d’hipotètics tripijocs per finançar en b les arques populars mai en va saber res. Per més que estigui imputat absolutament tot el seu equip de govern al consistori i que alguns dels seus més pròxims col·laboradors, que suposadament actuaven sota les seves ordres i supervisió, tinguin un futur més que incert als tribunals.

Amb aquesta tesi de defensa per bandera i encara sense haver superat el trauma polític d’abandonar el seu ajuntament per entregar-lo «als radicals», utilitzant termes de la mateixa Barberá, es trobava insatisfeta. En els últims temps no havia ocultat el seu disgust davant les crítiques rebudes des de la premsa i els altres partits, així com la seva decepció amb l’organització que va ajudar a fundar, com a 'pota negra', de la mà de Manuel Fraga.

L’ÚLTIMA CONVERSA

Notícies relacionades

Rita Barberá mor d'un infart en un hotel de València

Un adéu multitudinari i amb arestes per a Rita Barberá

Sentia que no li feien costat. Les seves discrepàncies amb la direcció popular (tant a Madrid com a València) per la seva situació judicial van ser notòries. Els joves vicesecretaris li van aconsellar que se n’anés quan va resultar implicada en el cas Taula. Va acabar deixant el PP. Però mai l’escó.

Barberá, que durant anys va ser un referent per a les seves tropes i que hauria pogut ser el que hagués volgut (aspirant a presidir la Generalitat Valenciana, diputada, ministra...) perquè tot se li va oferir en diferents moments, va ser crucial perquè Rajoy aguantés a la seva butaca de líder popular el 2008. Quan Esperanza Aguirre, recolzada per l’ala dura, va insinuar de donar-li una empenta. Sense la seva «amiga» Rita potser avui el gallec no seria on és. Ell va admetre als periodistes que va parlar amb l’exalcaldessa dilluns, el dia que va anar al Suprem. I no li va importar que la confessió pogués resultar sospitosa donat el seu càrrec. Òbviament, Rajoy va preferir això que se seguís estenent la tesi que havia abandonat qui deia sentir-se abandonada.