Rajoy tem obrir la porta a referèndums si toca la Constitució

Aquest dimecres el portaveu d’Units Podem, Íñigo Errejón, aprofitarà la sessió de control per preguntar a l’Executiu central quines possibilitats hi ha en aquesta legislatura d’emprendre o no una reforma de la Constitució. L’encarregada de respondre serà la vicepresidenta, ministra de la presidència i d’afers territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, la mateixa que 24 hores després compareixerà al Congrés per marcar les que seran les línies principals de la seva política territorial. Catalunya, el futur d’Euskadi i aquesta potencial reforma constitucional seran sens dubte temes clau d’aquesta transcendent cita. 

    L’actualització de la Carta Magna és un assumpte que el Govern ha pogut mantenir guardat en un calaix mentre ha disfrutat de la seguretat que li va atorgar, en altres temps, la majoria absoluta. De fet, segueix estirant tant com pot l’argument que encetar «aquest meló» mereix una reflexió prèvia i rigorosa sobre quin és l’objectiu que es vol aconseguir, ja que la majoria de grups parlamentaris desitgen canvis profunds en la llei fonamental, però amb fins ben diferents.

    En tot cas en aquesta legislatura l’Executiu està obligat a seure a jugar la partida. També en aquest terreny. I això, admeten fonts governamentals, espanta en un moment en què el desafiament sobiranista torna a trucar a la porta: a la Moncloa tenen molt present que qualsevol modificació de la llei fonamental, encara que només afecti un article o sigui considerada de caràcter menor, pot comportar que un grup de diputats o senadors puguin forçar un referèndum sobre la qüestió. «I pot passar que aconsegueixin forçar-lo en l’actual conjuntura de majories i que després, políticament, alterin el suposat motiu de la consulta», apunten fonts populars preguntades per aquest diari.

POR A INDEPENDENTISTES / L’article 167.3 de la Constitució vigent assenyala, certament, que «una vegada aprovada la reforma [de la Carta Magna] per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació quan així ho sol·licitin, dins dels quinze dies següents a la seva aprovació, una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres». És a dir, que 35 diputats o 27 senadors serien suficients per aconseguir un referèndum sobre qualsevol canvi en la llei fonamental. I el Partit Popular tem, a més, que es pogués facilitar una coartada als independentistes per celebrar una consulta legal a la qual, segons auguren, poguessin donar la volta sobre el seu contingut original.

    De fet, fonts conservadores admeten a EL PERIÓDICO que aquest va ser un dels temors que es va fer arribar a la delegació negociadora de Ciutadans quan, en els mesos d’estiu, s’estava ultimant el pacte que els dos partits van firmar i que va servir per garantir la investidura de Mariano Rajoy. Concretament quan els taronges van imposar que al text s’hi inclogués «l’eliminació dels aforaments lligats a càrrecs polítics i representants públics», que s’ha de fer a través d’una reforma constitucional. Des del Partit Popular van plantejar si valia la pena córrer certs riscos per a una modificació exprés en els primers mesos quan s’aspirava a una reforma gran al llarg de la legislatura.    

ELS TARONGES INSISTEIXEN / A això l’organització de Rivera hi resta rellevància. I reclama que aquesta reforma es posi sobre la taula en menys de tres mesos, donat que a Espanya estan emparats per aquest dret a l’aforament unes 10.000 persones, molt per sobre de la mitjana europea. El vicesecretari general de C’s, José Manuel Villegas, creu que cap partit seria capaç d’oposar-se a una iniciativa per acabar amb aquesta polèmica figura només pel temor a obrir la porta a les consultes, afegint que si un grup de diputats o senadors ho reclamés «ja no seria una reforma tan exprés» com es desitja, «però es faria». 

Notícies relacionades

Setmana clau per comprovar la salut del pacte entre el PP i Ciutadans

L'independentisme convidarà Ada Colau a la cimera sobre el referèndum

    En aquesta mateixa línia, el número dos dels taronges tampoc comparteix amb l’Executiu i el PP la idea que els independentistes poguessin utilitzar aquesta via per forçar un referèndum de caràcter independentista. «Ells volen votar la independència, no els aforaments», argumenta.

    En aquestes circumstàncies, és obvi que l’Executiu central ho tindrà complicat per posar fre a alguns dels compromisos que va adquirir amb Ciutadans, també d’índole constitucional, siguin quines siguin les seves pors a efectes col·laterals. Rivera vol la modificació de la llei fonamental per acabar amb aforats com a aperitiu, però exigeix una reforma en profunditat el 2017. El PSOE, a pesar que està més centrat ara a llimar les seves diferències internes també en qüestions de caràcter territorial, anhela la creació d’una subcomissió parlamentària per abordar l’actualització de la Carta Magna en clau federal.