Rajoy frena les expectatives de reforma constitucional

El Govern marca les seves línies vermelles i només obrirà la Carta Magna si hi ha una «immensa majoria» parlamentària, suficient per fer-ho amb bisturí, sense sotmetre el text a una revisió generalitzada, i exposant-se el mínim a riscos que comencen a atemorir els dos principals partits: l’imprevisible resultat d’un referèndum, com ha demostrat la sorprenent derrota del primer ministre italià Matteo Renzi, i la possibilitat que un grup (n’hi ha prou amb el 10% de la Cambra, 35 diputats) demani una consulta sobre la pròpia reforma encara que aquesta no la requerís.

Els dos escenaris desperten cada vegada més recels al Govern central i al PSOE, i no és intranscendent que tant Mariano Rajoy com el president de la gestora socialista, Javier Fernández, demanessin consensos previs, fins i tot, per crear la subcomissió al Congrés que ha de posar en marxa l’actualització de la Constitució.

Aquest temor el van traslladar indirectament davant els micròfons quan Rajoy va reclamar «prudència» i Fernández va plantejar el seu desig que es vagi reduint la «tendència als plebiscits» perquè, al seu parer, «estan tornant vells fantasmes vestits de populismes nous». De manera explícita, els seus equips ho van transmetre en converses informals després de la cerimònia de celebració del 38è aniversari de la Carta Magna.

Fins al 2015, el fort bipartidisme havia impedit de facto que pogués prosperar una petició del referèndum a Catalunya, ja que PP i PSOE són contraris a la consulta, però l’aparició d’Units Podem (71 diputats) desperta un recel que el Govern no dissimula i que ha començat a arrelar també al PSOE.

Encara que Rajoy va eludir concretar quin és el seu ideal de reforma, va posar com a exemple l’aspecte positiu dels pactes, com ara l’assolit  amb els socialistes per al sostre de despesa. També la presidenta del Congrés, Ana Pastor, va trencar una llança a favor del diàleg i de la necessitat de cessions mútues per avançar en els acords en lloc de recloure’s en posicions de trinxera.

El plantejament del Govern i el PSOE contrasta amb el de Ciutadans, que demana una reforma exprés, a principis del 2017, per eliminar els aforaments i amb els postulats d’Units Podem que vol una revisió en profunditat.

CESSIONS A PUIGDEMONT

Rajoy no té intenció d’assumir el dret a decidir en la reforma constitucional, però, al mateix temps, sembla decidit, ara, a compensar aquest cop de porta a la consulta amb un altre tipus de cessions a la Generalitat. Segons va avançar ahir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, les primeres decisions, que es poden concretar fins i tot abans que s’acabi l’any o a principis del 2017, estan incloses en el paquet de 46 mesures que el president Carles Puigdemont va reclamar a Rajoy a l’abril.

La intenció és acceptar diverses de les seves reivindicacions (la primera podria ser la de Rodalies-Renfe) per facilitar la relació i, a la vegada, atraure’l a la conferència de presidents, a la qual Puigdemont ha anunciat que no anirà, i que s’ha de celebrar al gener a Madrid.

Notícies relacionades

Dia de la Constitució 2016: últimes notícies en directe

Alcaldes i regidors independentistes 'treballen' el Dia de la Constitució

En conversa informal, Santamaría va explicar que la seva intenció és dotar d’alt contingut polític la trobada perquè la seva transcendència dificulti l’absència del cap del Govern. La vicepresidenta va revelar que s’havia fixat la conferència de presidents a principis d’any justament perquè constitueixi un tret de sortida «potent» al curs polític, que marqui l’agenda i defineixi els temes a abordar en la primera etapa de la legislatura. No va voler anar més enllà. Va eludir concretar quin serà l’elenc d’assumptes sobre la taula als quals Puigdemont difícilment podria girar-se d’esquena, però va admetre que, en paral·lel, està tancant una cita amb el vicepresident, Oriol Junqueras, i no va descartar que es produeixi abans de Nadal.

A l’acte no hi van assistir els diputats d’ERC, PDC ni del PNB, ni els líders d’Units Podem. Tampoc van ser-hi Puigdemont, el 'lehendakari' Íñigo Urkullu ni la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz.