La corrupció no passa factura política

L'atzar del calendari vol que el Dia internacional contra la corrupció arribi l'endemà de l'aniversari de Fèlix Millet, que aquest dijous celebra fora de presó el seu 81 aniversari mentre espera que al març comenci el judici del 'cas Palau', un escàndol que es va destapar el 2009 i que va esquitxar Convergència pel seu presumpte finançament irregular a través de fons saquejats pels exdirigents de la institució musical. La corrupció, que ja es denunciava al 'Lazarillo de Tormes' al segle XVI, s'ha convertit en la segona gran preocupació dels espanyols en tots els baròmetres del CIS,CIS només superada per l'atur. Els ciutadans es queixen contínuament d'aquesta plaga que corca les institucions. Però la pregunta és si al final, a l'hora de votar, aquesta suposa o no un peatge polític per als partits que la consenten.

Carlos Fabra, sempre perseguit pels embolics judicials i al qual el 'New York Times' va posar com a paradigma de la corrupcióNew York Times a Espanya, va sentenciar el 2007 que havia sigut “absolt pel poble” després que el PP arrasés en les eleccions municipals. Mariano Rajoy, malgrat la cascada d'escàndols que van esquitxar el PP entre les eleccions del 20-D i del 26-J (amb la Comunitat Valenciana de Fabra com a epicentre), segueix a la Moncloa després de millorar resultats en les últimes generals. El PSOE, malgrat el 'cas ERO', continua governant Andalusia. I a Catalunya, Convergència es manté a la Generalitat tot i les sospites de finançament il·legal del partit i els escàndols judicials que envolten el clan Pujol.

LA "CORBA D'INDIFERÈNCIA"

"La corrupció no penalitza excessivament a l'hora de votar", sentencia Jesús Lizcano, president de Transparència Internacional Espanya. "Sembla clar que la ciutadania renega totalment de la corrupció i som menys laxos del que érem en aquest aspecte, especialment les noves generacions. Segueix sent la segona preocupació dels ciutadans, però es dilueix a l'hora de votar", reflexiona. El problema, com ell assenyala, és que la taca acaba esquitxant tots els polítics en general. "La gent està molt cremada per la corrupció i ho estenen a tota la classe política. Malgrat que hi ha partits que tenen més corruptes, s'estén la idea que tots són iguals, uns corruptes, uns pocavergonyes". El també catedràtic d'Economia de la Universitat Autònoma de Madrid sosté que aquesta "corba d'indeferència" al voltant d'aquesta qüestió porta els electors a no tenir-la prou en compte quan van a les urnes.

Al baròmetre del 2016 de Transparència Internacional, realitzat a partir de 60.000 entrevistes en 42 països, només Moldàvia supera (i per molt poc) Espanya en la percepció ciutadana de la corrupció com un dels tres principals problemes del país. Els baròmetres del CIS també plasmen la irritació creixent en aquesta matèria. L'allau d'escàndols ha fet que la preocupació social es dispari. El 'cas Gürtel' va marcar l'inici d'una escalada en la preocupació per la corrupció, que s'ha agreujat en l'últim trienni amb els escàndols com el cas Bárcenas, el 'cas Nóos' o les operacions Púnica, Pretòria i Taula.

2014, INICI D'UN LLEU CANVI

Notícies relacionades

Corrupció: suma i segueix

Marcos Benavent o la qüestionada fe del convers

"Fins al 2011 gran part dels escàndols que vivim avui dia ja estaven omplint portades, però els estudis de ciència política mostraven que no significaven un càstig electoral com es podia espera a priori", recorda el politòleg Lluís Orriols, que considera que en l'últim lustre hi ha hagut un canvi significatiu. "En els últims anys, sobretot des del 2014, ha canviat una miqueta el comportament dels ciutadans. La percepció que hi ha molta corrupció a Espanya segueix sent tan forta com abans, però el canvi ha sigut que ha començat a haver-hi alguns canvis estructurals". Professor de ciència política de la Universitat Carles III de Madrid, Orriols posa com a exemple la forta sacsejada electoral que va patir el PP el 20-D, quan va perdre 63 diputats.

"Aquest càstig electoral tan sever i que gairebé li costa la presidència a Rajoy té una explicació en la corrupció", sosté. Però si el 26-J va millorar els resultats va ser que en aquells comicis els electors van tenir en compte altres factors. "No hi havia sensació que s'estava jutjant un Govern, sinó que es jutjava un nou estil de política i un escenari en què s'havien de tenir en compte els pactes postelectorals". Com va dir Rajoy al Congrés fa dos anys, "ningú pot garantir que la corrupció desaparegui", però si els polítics no aconsegueixen posar mesures per combatre-la i perseguir els corruptes, pot acabar minant la ja escassa confiança en els polítics. No en va en els últims baròmetres del CIS la preocupació per la corrupció ha baixat en la mateixa proporció que creixia la percepció de la política en general com un problema.