Marcela Topor, dona de Puigdemont, se sincera en una entrevista a TV-3

Ben poc se sabia fins ara de la que, des de fa 11 mesos, és la primera dama de Catalunya. Habitualment en un discret segon pla, de Marcela Topor –que va atraure el focus mediàtic quan va felicitar el seu marit amb un efusiu petó al ser investit president–, havia transcendit que és periodista i traductora d’anglès, romanesa i que va conèixer Carles Puigdemont durant una visita a Girona amb un grup de teatre. Ahir a la nit, ella va ser la convidada del programa 'Fora de sèrie' de TV-3.

Topor es va autodefinir com una persona «discreta». «No m’agrada que em facin preguntes, m’agrada més fer-ne», va admetre. I és que, a més de dirigir la publicació 'Catalunya Today', impulsada pel seu marit, presenta un espai a El Punt Avui TV en què conversa amb estrangers residents a Catalunya. Va parlar també de la seva timidesa. «El teatre va ser la millor teràpia per vèncer-la», va afirmar. Malgrat mostrar-se reservada, va revelar detalls sobre la seva història d’amor amb l’ara president de la Generalitat, fins i tot on es van fer el primer petó: «A París va començar tot». «¿És romàntic?», li va preguntar l’entrevistadora, Pilar Rahola. «Sí. Depèn. En la justa mesura», va respondre.

Malgrat el sobtat canvi que va suposar el pas de Puigdemont d’alcalde a president, tenia clar que no sacrificaria la seva feina. «Intento fer la meva vida com abans», va explicar. 

Quan va arribar a Catalunya, reconeix que, a més de Barcelona i el Mediterrani, només coneixia tòpics –«el flamenc i els toros»–, però que de seguida la va atrapar la que ara és la seva terra d’adopció. 

Notícies relacionades

Així és Marcela Topor, la dona del president Carles Puigdemont

Com més població, més recursos

No la preocupen les crítiques al seu marit arran del procés. Més encara, assegura que procura no fer-ne cas: «Les ignoro». I que no tem el que pugui passar davant el moment polític actual. «Jo no tinc mai por», va afirmar. Comparteix amb Puigdemont, a més de la professió, els seus postulats independentistes, però assegura que «mai» es dedicarà a la política. «Amb un polític a la família ja n’hi ha prou», va dir.

La seva infància a la Romania de Ceausescu va centrar part de la conversa. «Era una època molt grisa; hi havia una repressió terrible [...] A classe, divendres, ens deien: ‘Porteu-vos bé i no aneu a missa’». El seu declarat amor per Catalunya, tot i així, no l’allunya del seu desig de preservar la seva identitat.