El full de ruta dels comuns per conquistar Catalunya

En Comú Podem va dibuixar ahir el manifest fundacional de la confluència que aspira a governar Catalunya. Els 80 firmants que integren la promotora d’aquest document s’han reunit per primera vegada a Barcelona per acordar el text definitiu que presentaran públicament abans de Nadal i al qual ha tingut accés en exclusiva EL PERIÓDICO. Aquesta promotora serà l’encarregada de pilotar el procés que portarà, a mitjans de març de l’any que ve, a l’assemblea fundacional d’un partit que pretén fer fora Convergència de la Generalitat.

Arcadi Oliveres, Joan Subirats i Vicenç Navarro són algunes de les personalitats que integren aquesta llista encapçalada per Xavier Domènech. Encara que Ada Colau és el motor de la confluència, el seu arquitecte serà el cap de llista d’En Comú Podem en les dues victòries a les generals. El tarannà de l’historiador genera un amplíssim consens i simpaties entre tots els actors, cosa fonamental en una obra de complexa enginyeria que implicarà renúncies de tots els actors (Barcelona en Comú, Iniciativa, Podem, EUiA i Equo). 

«Som fills d’una època nova i d’un cicle nou que demana posar el bé comú per damunt de les sigles –destaca el text en una al·lusió a un procés que no estarà exempt de tibantors–. Un cicle nou que ha permès recuperar la capital de Catalunya per a la seva gent i que ha sembrat les bases per al futur, però que només acaba de començar. Ara fa falta fer un pas més».

CATALANISME I REPUBLICANISME

En el manifest, els comuns destaquen el valor de ser un partit nou, marcant distàncies amb les formacions tradicionals i reivindicant un nou estil de fer política, més pròxim, més horitzontal i transparent. Reivindiquen l’esperit del 15-M, de les protestes contra la crisi i les retallades, però també de l’11-S del 2012, del catalanisme popular i del republicanisme. «Entre les retallades, la corrupció i la recentralització va néixer la possibilitat d’una majoria renovada filla d’un temps nou i alhora hereva de la millor tradició del catalanisme popular i del republicanisme de la nostra terra». Es declaren obertament sobiranistes però, com no es cansa de dir Domènech, parlar de sobirania no vol dir només decidir si Catalunya ha de ser o no un país independent. «S’ha d’eixamplar el sentit de sobirania fins a arribar a totes les esferes de la vida i la política. Aquesta demanda ja és majoritària entre el poble de Catalunya, però no es pot reduir a un únic tema sinó que s’ha de convertir en una ànsia per decidir el nostre futur sobre totes les qüestions». 

Més enllà del dret a decidir de Catalunya sobre la seva relació amb Espanya, En Comú Podem reivindica el dret a decidir en altres àmbits, com l’ecològic, l’energètic i l’econòmic. «No és lliure un país que en un món globalitzat segueix el dictat de la troica per posar el compliment dels objectius del dèficit per sobre del manteniment d’un precari Estat del benestar (...). Tampoc és sobirà un país partit per la desigualtat i travessat per la pobresa, l’atur i la precarietat (...), on l’1% acapara tanta riquesa com la immensa majoria de la societat». 

ALTERNATIVA A CONVERGÈNCIA

Com ja va sentenciar Domènech la nit electoral del 26-J, després de la seva segona victòria en les generals a Catalunya, el repte de la confluència és ser una alternativa de país a Convergència (un repte per al qual necessitaria trencar el matrimoni que forma amb ERC a Junts pel Sí). «L’hegemonia conservadora agonitza assetjada per casos de corrupció i una política de retallades que s’ha trobat un poble valent al davant. És l’hora de construir una alternativa nacional i popular, sobiranista i social, que sigui capaç d’articular un projecte per a tots els catalans, una aposta guanyadora i de majories. Perquè no volem només guanyar unes eleccions, venim a guanyar un país».

Notícies relacionades

En Comú Podem passa de marca electoral a aliança fixa

Els comuns apunten a la Generalitat

L’objectiu dels comuns és interpel·lar no tan sols la militància de totes les formacions que integren En Comú Podem, sinó fer extensiva la crida a la resta de la ciutadania amb l’objectiu d’obrir el nou subjecte polític a tota la societat. El repte és poder implantar-se a tot el territori i no circumscriure’s simplement a l’àrea metropolitana de Barcelona, on tenen la seva principal bossa d’electors.

Després que es divulgui el manifest, que s’ha anat postergant i que podria finalment veure la llum la setmana de Nadal, a mitjans de gener començaran els debats. En la primera fase els representants de les formacions se centraran en les qüestions programàtiques, en què hi ha més punts d’acord, per deixar per a la segona fase de treball l’àmbit organitzatiu, en què hi pot haver més discrepàncies. La convenció fundacional, prevista inicialment per a finals de gener, acabarà produint-se a mitjans de març. En aquesta gran assemblea se sotmetrà a votació el programa polític i els diferents òrgans que s’hagin consensuat.