Iglesias i Errejón endureixen el pols sobre el futur de Podem

Podem habita en un lloc anomenat vertigen a cinc dies d’una reunió de la cúpula tan impredictible que els dirigents de les faccions morades viuen com un compte enrere cap al que pot ser un punt de no retorn. Fins que arribi aquest Consell Ciutadà Estatal (CCE), que se celebrarà dissabte vinent, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón endureixen la seva pugna per fer visible que, malgrat que existeix el desig de continuar treballant junts, cap dels dos està disposat a sotmetre’s a la voluntat de l’altre.

L’intercanvi de conviccions, en dues cartes encreuades ahir, posa en evidència que la ferida té difícil sutura, ja que més enllà de les nostàlgies pel que s’ha aconseguit conjuntament i de l’apreci que se segueixen mantenint, els seus projectes per al futur del partit són diferents i ells semblen determinats ja a defensar els seus ideals.

REGLES DE JOC

A primera hora del matí Iglesias va fer pública una carta dirigida a Errejón a través del diari '20 minutos', que el secretari polític va respondre ja a la nit des de les xarxes socials. El líder el comminava a continuar treballant junts, però no cedia en la seva determinació de decidir unes regles de joc per a aquest congrés estatal, Vistalegre II, que perjudiquen el seu secretari polític.

LES IDEES

 «Tu i jo no som galls de brega, som companys», va escriure, però després de les paraules de fraternitat, es mantenia inamovible: «No em pots demanar que desvinculi el meu paper com a secretari general de les meves idees». Es referia Iglesias a la seva voluntat que a l’assemblea ciutadana (que es pot celebrar al febrer) es votin conjuntament els programes i les llistes de dirigents. Errejón vol que les votacions es facin per separat, per dotar de més profunditat el debat i allunyar-lo de la superficialitat d’escollir cares.

Després de llegir la carta, el secretari polític també va ser clar. A saber: no es rebel·la, busca que Podem continuï fidel a l’esperit amb què  va néixer. Li encantaria arribar a un acord amb Iglesias, però no renunciarà a l’essència del partit per firmar un «acord de cartró-pedra». Ja de nit, Errejón va enviar a Iglesias la seva pròpia carta, un text en el qual es compromet a «seguir caminant junts» però en el qual no cedeix a les tesis d’Iglesias. «Com a militant, la meva única forma de ser lleial és dir la veritat fins i tot quan no estiguem d’acord; és defensar les idees en què crec», assenyala.

¿Què significa defensar les idees en què creu? Errejón està convençut que les diferències no són «insalvables» i que es poden «integrar» amb les d’Iglesias, encara que ja anuncia que no renunciarà a la transversalitat, a democratitzar el partit (votacions separades) ni a un Podem «pensat no per resistir sinó per guanyar» (no a la radicalització ni a la fusió amb IU).

LA RADICALITAT

Iglesias també vol un pacte, però tampoc està disposat a renunciar al seu viratge a la radicalitat. Defensa que «subordinar» el treball parlamentari a una estratègia per construir «contrapoders» des de la protesta social «no és empènyer Podem a una deriva extremista». 

Notícies relacionades

Els errejonistes combaten les normes d'Iglesias per al congrés de Podem

Iglesias enquadra Errejón com a "crític" a Vistalegre II

Amb aquestes declaracions d’intencions és difícil preveure què pot passar dissabte al CCE. En principi, els errejonistes tenen majoria en aquest òrgan però –potser justament per això– Iglesias va decidir que sigui un referèndum del 18 al 20 de desembre el que determini el model de vot a Vistalegre II. 

Els consellers donen per fet que hi haurà un debat aspre i el gran dubte és si d’aquesta discussió pot néixer alguna possibilitat per al consens o només el vertigen de dos projectes alternatius. El de dos companys que segueixen treballant junts però que volen diferents futurs per a Podem.