Una picabaralla al PP provincial de Barcelona esquitxa Albiol

No van acabar com el rosari de l’aurora perquè no es van embolicar a cops de fanal, però sí que hi va haver tensió i paraules més altes que altres. La decisió del president provincial del PP a Barcelona, Alberto Villagrasa, de nomenar secretari general adjunt l’exdiputat Antonio Gallego va derivar en una forta picabaralla en la junta directiva del 25 de novembre que ha esquitxat Xavier García Albiol. I no només perquè ell hi va ser present mentre es produïa la discussió. Ni tan sols perquè va haver d’ordenar que es ratifiqui la designació per defectes de forma després de la protesta del líder del partit a la capital catalana, Alberto Fernández Díaz, sinó perquè membres del partit interpreten els fets com un moviment de files de cara als congressos del PP català de la primavera que ve.

Villagrasa ratificarà en el comitè executiu d’aquest dijous Gallego, que ja està exercint de facto, però remuntem-nos a la baralla inicial. Aquell black friday, el president provincial va convocar un comitè executiu al qual van assistir una quinzena de càrrecs populars. En aquella reunió, que segons diverses fonts va durar menys de 10 minuts, Villagrasa va anunciar el nomenament de Gallego i la validació de 80 noves afiliacions. Però l’espurna va saltar a la junta directiva que es va celebrar a continuació, en la qual l’assistència va augmentar a algunes desenes de persones.

EL BALL DE BASTONS

En aquell segon òrgan van començar els retrets. Diversos dirigents, entre ells Fernández Díaz, que es va incorporar en aquell punt, van criticar que no s’hagués inclòs en l’ordre del dia el nomenament de Gallego (que també va arribar llavors). Van recriminar a més a Villagrasa que li hagués donat un càrrec que no és als estatuts, i més quan falten només uns mesos per al congrés del partit. Fins i tot hi va haver qui li va criticar a Gallego que tornés a la política després d’haver deixat el seu escó al Parlament un mes després de les eleccions del 27-S al·legant estar malalt. «Amb les malalties no s’hi juga», li van criticar. 

Albiol, que també va arribar en el segon acte amb la intenció inicial de fer un discurs polític, va veure com es caldejava l’ambient i com Fernández Díaz impugnava la designació. Van anar a buscar els estatuts del partit i, d’acord amb ells, basant-se en el fet que el nomenament no estava inclòs en l’ordre del dia, el coordinador general del PPC va demanar ratificar-lo en un nou comitè. Però la bronca no es va produir només per això. Encara que Albiol no ho veiés tot perquè va arribar tard i se’n va anar abans que acabés l’hora i mitja de reunió, va p oder constatar que els ressentiments venien de lluny. També es va retreure a Villagrasa que no facilités la llista de les noves afiliacions, i hi va haver qui va denunciar que, des que és president provincial, hi ha 72 gestores municipals elegides a dit, algunes amb més de dos anys de durada quan el límit és de sis mesos.

Preguntat per aquest diari, Villagrasa afirma que Gallego ocupa el mateix càrrec que va deixar Pere Calbó (ara al gabinet de la ministra Dolors Montserrat) i assegura que només van protestar «dues persones» per un nomenament que s’havia fet «correctament» i «aprovat per unanimitat». També subratlla la «quantitat de felicitacions» que tant ell com Gallego van rebre.

EL REREFONS 

Notícies relacionades

L''operació diàleg' desentona amb el perfil d'Albiol al Parlament

Com més població, més recursos

Fonts del partit veuen en el nomenament de Gallego la jugada de Villagrasa per fer tàndem amb ell i assegurar-se la presidència del PP provincial en el congrés de l’any que ve. Altres entreveuen una maniobra que va més enllà de Barcelona. «Almenys per ara no hi ha ningú que vulgui disputar-li la presidència del PPC a Albiol en el pròxim congrés, però sí hi ha qui s’està movent per col·locar els seus a la directiva autonòmica. En les últimes setmanes alguns han llançat el nom de cert tertulià [Nacho Martín Blanco], que no és ni militant quan hauria de ser-ho per optar a la presidència. No obstant, el sector afí a Montserrat l’usa per mantenir Gallego com a tapat, debilitar alhora Albiol i pressionar-lo perquè accedeixi a posar l’exdiputat en un lloc rellevant de la seva cúpula», afirma un dirigent. Villagrasa prefereix no replicar els que el critiquen i es limita a dir: «Potser a alguns els interessa que el PP provincial estigui paralitzat durant aquests mesos. Nosaltres serem molt actius».

Una veu diferent coincideix a dir que el líder al Parlament no té rival ara com ara, però admet que hi ha tensió i que el congrés del PP a nivell estatal de febrer pot mitigar-la o disparar-la. Dependrà del pes que tinguin els populars catalans en la nova estructura i de com es mogui Albiol. «El seu posicionament a favor que Dolores de Cospedal segueixi de número dos no ha caigut gens bé a Soraya Sáenz de Santamaría», reflexiona.