Treva en el sobiranisme

El que l’Audiència Nacional va esquerdar, el Tribunal Constitucional ho ha tornat a unir. No hi ha res millor que l’enemic exterior per cohesionar-se. El sobiranisme va iniciar la setmana sotmès a una gran tensió interna, per la detenció dels cinc activistes de l’esquerra independentista que van cremar unes fotos del Rei, després d’un informe d’ofici dels Mossos d’Esquadra. Entre peticions de dimissió del conseller d’Interior, Jordi Jané, per part d’uns, i un evident malestar dels altres per considerar que la 'desobediència total' de la CUP, en aquest punt del procés, foragita de la independència part del cens electoral, es va arribar a ahir divendres. La solidaritat al voltant de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va declarar davant el TSJC per suposat desacatament del dictat del Tribunal Constitucional, ha col·locat un drap calent sobre la ferida. L’independentisme es torna a mostrar unit poc abans del seu examen gairebé final: els pressupostos.

Una unitat que s’ha estès més enllà de l’independentisme, amb la presència, a la comitiva que  va acompanyar Forcadell del Parlament al Palau de Justícia, de membres de Catalunya Sí que es Pot. No hi va ser l’alcaldessa Ada Colau, que sí que va participar en l’acte de solidaritat amb la presidenta de la Cambra dijous. Tampoc hi va ser el conseller de Justícia, Carles Mundó, en un oportú viatge a la Vall d’Aran, potser per allò de no interferir. Tampoc hi van ser, per agenda, els dos principals maldepcaps de Junts pel Sí, al front intern: Anna Gabriel i Benet Salellas. I Carles Puigdemont, també per allò de no interferir amb el poder judicial, al ser màxima autoritat de l’Estat a Catalunya, va encapçalar la marxa un tros. Com va fer Artur Mas al seu dia amb Joana Ortega i Irene Rigau.

L’independentisme sempre s’ha trobat més còmode en els grans conceptes que en els petits. En la denúncia, per exemple, del soscavament dels fonaments democràtics –la separació de poders– per part del Govern, que a explicar, per exemple, si els Mossos aniran a buscar a independentistes o no una vegada aprovada l’anomenada llei de desconnexió. I en aquesta lectura es pot afirmar que va ser un bon dia per al secessionisme.

    «Ho tornaria a fer», va afirmar ferma i desafiadora Carme Forcadell després de prestar declaració. Recuperem els fets. La ponència del procés constituent, creada per la majoria parlamentària que van donar les urnes el 27-S, elabora unes conclusions. El TC exigeix, per primera vegada amb antelació, que aquelles conclusions no es debatin i es votin en el ple del Parlament. Junts pel Sí i la CUP, acollint-se al reglament, demanen que s’incloguin en l’ordre del dia. Forcadell ho accepta. I es vota. Transcorreguts cinc mesos, Forcadell no dóna mostres de contrició i sí del ple convenciment d’haver obrat correctament, en defensa de la llibertat d’expressió i de la sobirania popular, és a dir, del mateix Parlament. I una advertència: «Cap tribunal impedirà que al Parlament es debati sobre la independència de Catalunya».

Per la segona autoritat catalana, el que està en joc amb la querella contra la presidenta d’un parlament és «la democràcia». No perquè ella estigui «per sobre de la llei», sinó perquè és «inconcebible que en un estat democràtic s’ataqui per via penal el debat de les idees».

TREVA NADALENCA

La 'pax' independentista s’hauria d’allargar, com a mínim, fins al gener. Malgrat que la setmana que ve hi ha un parell de cites que la poden torçar. Dimarts es debat i es vota, al Parlament, l’admissió a tràmit dels pressupostos del 2017. La CUP ja ha avançat el seu suport en aquest primer pas dels comptes. I divendres, se suposa que amb l’admissió a tràmit dels comptes a la butxaca del Govern, se celebrarà la cimera sobre el referèndum, on el paper que han de jugar els Mossos en la cita amb les urnes estarà, de ben segur, sobre la taula. 

Notícies relacionades

Puigdemont defensa els Mossos davant les crítiques de la CUP

El Tribunal Constitucional suspèn la resolució que fixa el referèndum per al 2017

L’aranesa Mireia Boya (CUP) va subratllar que sí, que la unitat d’aquest divendres demostra que «hi haurà referèndum i que la Constitució del 78 està morta», i que els anticapitalistes havien volgut acompanyar Forcadell. Però també va deixar anar que al seu partit li agradaria rebre «el mateix suport quan els que declaren» són de la CUP. Els pal·liatius proporcionen benestar, però no tanquen ferides.

Un altre assumpte que de ben segur s’abordarà en la cimera és la repercussió internacional del procés. I el 'cas Forcadell' ha trencat, si bé tímidament, el mur d’indiferència pública (el sobiranisme apunta que de portes endins hi ha molt d’interès) que fins ara ha envoltat el procés a l’exterior. D’això se’n va vantar la presidenta del Parlament, que va assegurar que corren vents de preocupació a les cancelleries europees «per la deriva judicialitzadora» del Govern espanyol.