Forcadell defensa que es pot debatre sobre la independència al Parlament

"Si al carrer i en qualsevol racó de Catalunya es pot parlar de la independència, ¿per què no al Parlament?". Així s'ha expressat aquest divendres la presidenta de la Cambra catalana, Carme Forcadell, davant la jutgeCarme Forcadell del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), María Eugenia Alegret, que investiga les presumptes desobediència i prevaricació comeses al permetre que es votessin el 27 de juny passat les conclusions de la comissió del procés constituent malgrat l'advertència del Tribunal Constitucional.

Forcadell, que només ha declarat poc més de mitja hora, no ha contestat a les preguntes de la magistrada, ni de la fiscalia, que va presentar la querella contra ella. Només ha respost al seu advocat Andreu Van del Eynde. Unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han concentrat davant el Palau de Justícia de Barcelona per mostrar el seu suport a l'expresidenta de l'Assamblea Nacional de Catalunya (ANC). Els Mossos d'Esquadra han controlat la zona.

Forcadell ha defensat en la seva declaració que va permetre votar les conclusions de la comissió del procés constituent, un full de ruta independentista, perquè era un "acte polític", sense cap valor jurídic i no vinculant, a la vegada que ha detallat com es va tramitar tot el procediment i la votació. En aquest sentit, ha assegurat que el debat sobre les conclusions el van proposar dos grups parlamentaris (Junts pel Sí i la CUP) i, com marca el reglament de la Cambra catalana, ella no podia impedir la votació. "Vaig actuar correctament i d'acord amb la legalitat", ha indicat, segons fonts jurídiques.

En la seva intervenció, Forcadell ha assenyalat que ella té l'obligació de defensar la "inviolabilitat" dels parlamentaris com a presidenta de la Cambra i ha demanat tant a la jutge com a la fiscalia que es respecti la seva, en el que medis jurídics consideren un clar retret per la seva imputació.   

ELS DOS INFORMES

Forcadell s'ha limitat a respondre a una llista de 25 preguntes que li ha formulat el seu advocat, Andreu Van del Eynde, en una exposició en què s'ha escudat en dos informes jurídics del Parlament (un d'anterior al ple i l'altre posterior) que, al seu parer, avalaven la legalitat de la votació d'aquestes conclusions.

La presidenta de la Cambra ha afirmat que la nota informativa que els serveis jurídics van elaborar, per iniciativa pròpia, i que va ser llegida al ple abans de la votació, no era una advertència personal a ella, sinó que el seu objectiu era recordar als diputats l'existència d'un acte del Tribunal Constitucional que els prohibia desenvolupar qualsevol iniciativa que emanés de la declaració de ruptura del 9-N.

Per Forcadell, el debat i la votació del full de ruta independentista no estaven expressament prohibits pel Constitucional, i els ha desvinculat de la declaració de ruptura del 9-N perquè, al seu entendre, constituïen un acte "d'adhesió ideològica" a les conclusions d'una comissió d'estudi sense efectes jurídics ni vinculants.

"DEBAT D'IDEES"

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

De fet, la investigada ha subratllat que el Constitucional en cap moment ha anul·lat els treballs de la comissió d'estudi del procés constituent, malgrat que eren públics i s'havien acabat una setmana abans del ple. Ha incidit que la inclusió en l'ordre del dia de la votació "no va ser un acte premeditat" i ha argumentat que ella no podia excloure del ple aquest debat. També ha proclamat que, al permetre aquest "debat d'idees", ella estava protegint la "llibertat d'expressió".

La presidenta del Parlament ha mantingut davant la magistrada que el poder executiu no pot usar el judicial per resoldre els problemes polítics suscitats que planteja el legislatiu i ha recalcat que el ple de la Cambra catalana és un "òrgan sobirà". Fonts judicials han assegurat que la declaració de Forcadell ha sigut "clara i convincent", però que el cas és un debat merament jurídic. És a dir, si es va desobeir o no el Constitucional.