Rita Maestre, absolta per l'assalt a la capella de la Complutense

L'Audiència Provincial de Madrid ha absolt la portaveu de l'Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, del delicte d'ofensa als sentiments religiosos pel qual havia sigut condemnada a una multa de 4.320 euros per l'assalt el 2011 a la capella del campus de Somosaguas de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Així consta en una sentència datada aquest mateix divendres i de la qual és ponent Francisco David Cubero Flores, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què els magistrats de la Secció 16 de l'Audiència madrilenya estimen el recurs d'apel·lació presentat per Maestre contra la resolució de 18 de març del 2016 del Jutjat Penal número 6 de Madrid.

Els fets objecte del procediment es van produir el matí del 10 de març del 2011 quan un grup de persones van accedir a la capella a les 11.30 hores, entre elles Maestre. En el judici, la regidora d'Ahora Madrid ha afirmat davant el jutge que "un tors nu" no era un gest ofensiu, mentre que el fiscal sí que entenia que la seva intenció era ofendre els ànims dels presents.

L'Audiència madrilenya manifesta que "encara que en certs àmbits" l'acte de protesta a la capella denunciat "pot ser valorat com a clarament irrespectuós", no hi concorre el "component de profanació" exigible per aplicar el tipus penal imposat en la condemna. 

La sentència d'instància va ser recorreguda en apel·lació per la defensa de Maestre, mentre que l'acusació particular que exercia el Centre Jurídic Tomás Moro va plantejar la recusació d'un dels magistrats, en concret del ponent per un suposat vincle amb l'Ajuntament madrileny. Finalment, no va tirar endavant.

En concret, el jutge va condemnar la regidora madrilenya a una multa de 12 euros diaris durant 12 mesos per un delicte d'ofensa als sentiments religiosos, recollit en l'article 524 del Codi Penal.

ABSOLUCIÓ FERMA

Els magistrats de l'Audiència ordenen ara que es revoqui, en una decisió adoptada per unanimitat, la resolució del jutjat en què es va celebrar el judici. I acorden absoldre lliurement la interessada en una sentència que ja és ferma i contra la qual, per tant, no es pot interposar cap recurs.

Entre altres raonaments jurídics, els magistrats exposen que, tal com estableix el legislador, perquè els fets objecte d'enjudiciament siguin considerats delicte "s'ha de produir un acte de profanació clar, directe, evident i, per descomptat, físic, i no derivat del simple fet d'incomplir determinades normes socials, per més que això pugui ferir sentiments religiosos dels que professen una determinada religió".

Citant doctrina en aquest sentit, se subratlla que els magistrats comprenen que "en certs àmbits aquest acte pot ser valorat com a clarament irrespectuós en la mesura que es consideri que altera el silenci i el respecte exigible a l'interior d'una capella on en aquell moment diversos feligresos estaven pregant, però aquest component de profanació exigible pel tipus al nostre judici no hi concorre".

Per tot plegat, la sala conclou que, "des d'un punt de vista estrictament tecnicojurídic, sense valoracions eticomorals, no hi concorre cap element objectiu del tipus i que els fets declarats provats no arriben a integrar un acte de profanació en sentit estricte" i per tant l'apel·lant ha de ser absolta.

MULTA DE 4.320 EUROS

Al març, el Jutjat Penal número 6 de Madrid va condemnar Maestre a una multa de 12 euros diaris durant 12 mesos -uns 4.320 euros- per un delicte contra els sentiments religiosos.

Aquesta sentència va ser recorreguda per la defensa de Maestre, mentre que el Centre Jurídic Tomás Moro va plantejar la recusació d'un dels magistrats de la Sala 16 de l'Audiència Provincial i en concret del ponent.

Aquesta part va plantejar formalment que s'apartés el magistrat Francisco David Cubero Flores, designat ponent del tribunal que decidirà sobre si es manté o no la condemna. Entenia que no havia de formar part del tribunal, donat que és secretari d'una associació a la qual l'ajuntament va cedir una de les naus de Matadero Madrid per a un esdeveniment per a nens discapacitats.

No obstant i després de tramitar-se l'incident de recusació, l'Audiència va determinar que no hi havia motius per a la recusació d'aquest magistrat.

RECURS DE MAESTRE

En el seu recurs, l'advocat de la portaveu municipal criticava que la resolució qüestionés "els valors i principis" d'"una societat lliure", referint-se a "la dignitat de la persona i la llibertat d'expressió" que "no només ha de ser aplicable a frases o expressions que puguin ser favorablement rebudes o qualificades d'inofensives".

El lletrat entenia que no es compleixen els requisits del delicte de profanació en lloc de culte pel qual va ser penada amb motiu de la seva participació en una protesta a la capella del campus de Somosaguas de la Complutense.

Davant d'aquests arguments, la fiscal del cas es va oposar al recurs i va afirmar en un escrit que no es pot "presumir de ser putes" en una capella.

"És obvi que les senyoretes estan en el seu dret de presumir de ser putes, lliures, lesbianes o el que vulguin ser, però aquesta conducta feta a l'altar, espai sagrat per als catòlics al trobar-se allà el sagrari, lloc on segons les seves creences es troba el seu Déu, implica un ànim evident d'ofendre", recull l'escrit fiscal.

Notícies relacionades

Multa de 4.320 euros a Rita Maestre, regidora d'Ahora Madrid, per assaltar una capella

La fiscal del cas de Rita Maestre afirma que es pot "presumir de ser puta", però no en una capella

A l'escrit, la fiscal es va oposar als arguments de l'advocat sobre la suposada existència d'un error en l'apreciació de la prova practicada i va replicar en aquest sentit que s'han fet "prevaler criteris de lògica que l'han portat necessàriament a dictar una sentència condemnatòria respecte a la imputació que es feia".

Davant l'afirmació del lletrat que es va tractar d'"una protesta pacífica", la fiscal li ha replicat que els fets no poden ser qualificats d'aquesta manera ja que "almenys 20 o 30 persones van irrompre en massa", al davant de les quals hi anava l'acusada, i ho van fer "en un temple catòlic". I afegeix que "quan el capellà s'interposa a la porta i els indica que no poden passar, l'empenyen per poder entrar".