ERC podria arribar als 50 escons al Parlament i el PDECat seria la cinquena força

Tot i que xacrós i de vegades ranquejant, el hàmster del procés no sembla exterioritzar símptomes de fatiga després de quatre anys donant voltes a la roda. Una prova que l’independentisme conserva una mala salut de ferro és que la mateixa setmana en què els seus actors han tornat a llançar-se els plats pel cap, les decisions judicials han actuat novament com un ungüent per mantenir en bona forma les seves expectatives electorals. Si se celebressin ara eleccions catalanes, les forces partidàries de la secessió repetirien la seva majoria en escons, tot i que no en vots, segons el Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO. Una cosa ben diferent seria com es repartirien entre ells els fins a 73 diputats que podrien obtenir. Perquè si Junts pel Sí no es reedités, Esquerra trauria el millor resultat a costa de dessagnar PDECat i CUP.

El partit d’Oriol Junqueras no ha deixat d’escalar posicions des que ostenta responsabilitats de govern, gràcies a la seva habilitat per situar-se en un segon pla en totes les guerres entre la formació anticapitalista i l’antiga CDC. Els republicans aconseguirien avui el 30,7% dels vots i entre 48 i 50 escons. Des de l’enquesta anterior, el maig passat, ERC ha guanyat una desena de diputats i cinc punts en vot estimat. Una pujada fonamentada sobre dues bases: sis de cada 10 votants de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S del 2015 escollirien ara la papereta de Junqueras, i un de cada quatre votants de la CUP emigrarien al calador republicà.

MARCA EN MÍNIMS

L’auge d’Esquerra seria prou fort perquè l’independentisme retingués, i fins i tot pogués augmentar en un escó, la seva present majoria de 72 parlamentaris. Però encara es queda curt perquè els socis de Junts pel Sí poguessin governar sense dependre dels cupaires. L’enfonsament de la formació anticapitalista, que cediria tres punts respecte als últims comicis i passaria de 10 a 6 escons, permetria que la suma d’ERC i el PDECat s’acostés una mica més a la majoria absoluta, i es podria quedar a tan sols un diputat a la forquilla més alta.

El treball de camp del sondeig es va efectuar del 12 al 14 de desembre, és a dir, en plena crisi (l’enèsima) entre el Govern i la CUP a compte de les detencions de diversos càrrecs cupaires per la crema de fotos del Rei durant una manifestació per la Diada. L’organització anticapitalista està pagant la factura més alta pel seu trencadís suport a l’Executiu de Carles Puigdemont. La seva fidelitat de vot no arriba al 40% i, a més del 25% de votants que marxarien a ERC, en perdria un altre 10% en benefici dels comuns. L’enquesta també va coincidir amb la suspensió per part del Tribunal Constitucional del pla per convocar el referèndum l’any que ve, dos dies abans que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, declarés davant el jutge.

En aquest context, i malgrat haver superat amb èxit una qüestió de confiança i que el Govern estigui disfrutant d’una bona valoració, el partit de Carles Puigdemont no surt gaire ben parat en aquesta enquesta. El PDECat, amb l’11,5% dels sufragis (dos punts menys que al maig), podria caure fins a la cinquena posició. Es mou en una forquilla d’entre 15 i 17 escons, per sota del PSC, Ciutadans i els comuns. Dels que van votar Junts pel Sí l’any passat, només dos de cada 10 elegirien ara la papereta de PDECat.

COMBINACIONS D’ESQUERRES

Notícies relacionades

La valoració de Puigdemont millora la que obtenia Mas

En Comú Podem no es consolida com a alternativa a Junts pel Sí

Així, el secessionisme seguiria sense assolir la majoria absoluta en vots. La suma d’ERC, PDECat i CUP seria del 47,4%, quatre dècimes inferior a la marca registrada en les eleccions «plebiscitàries». La novetat respecte al baròmetre anterior és que aquesta vegada sí que hi hauria una fórmula de govern alternativa a la vigent. Més ben dit, hi hauria dues opcions de tripartit d’esquerres, perquè tant el PSC com els comuns millorarien els seus resultats. Malgrat la fonda crisi del PSOE, els socialistes catalans saltarien de 16 a 19-21 escons, una recuperació que els tornaria la condició de primer partit de l’oposició i frenaria les expectatives de la nova marca dels colauistes, avui en fase embrionària. Es quedarien amb 15-16 diputats, i millorarien en tot cas els 11 de Catalunya Sí que es Pot.

Amb aquesta alineació parlamentària, Junqueras podria plantejar-se reeditar l’actual Govern amb els postconvergents o tornar a provar amb un tripartit progressista, en aquest cas al costat dels comuns i la CUP (69 escons a la forquilla més baixa i 72 a la més alta). Una segona combinació, a priori molt més estable però realment molt menys plausible, passaria per conjugar ERC i els colauistes amb el PSC (82 diputats a la forquilla més baixa i 87 a la més alta). Però qualsevol dels dos experiments obligaria Esquerra a moderar, més o menys, la velocitat del camí cap a Ítaca.