El Govern es compromet amb reserves a suprimir aforaments

Soraya Sáenz de Santamaría es va comprometre ahir a abordar la supressió dels aforaments, mesura inclosa en el pacte d’investidura entre el PP i Ciutadans. Però amb dues importants reserves. La primera va consistir en l’abast de l’eliminació d’aquest privilegi, pel qual determinades persones, per raó del seu càrrec, són jutjades per tribunals especials. La segona, el tipus de delictes a què afectaria aquesta iniciativa. Tot i així, durant la sessió de control al Govern, a la qual no va assistir Mariano Rajoy perquè està viatjant des de Nova York, la vicepresidenta del Govern, a preguntes d’Albert Rivera, va assenyalar que «el PP compleix els seus compromisos».

L’acord firmat pels conservadors amb els liberals reclama l’«eliminació d’aforaments lligats a càrrecs polítics i representants públics», però hi ha diferències en el ritme que els uns i els altres volen imprimir a la posada en pràctica d’aquesta mesura. Rivera va advocar per acabar com més aviat millor, a través d’una reforma «exprés» de la Constitució, amb el privilegi de diputats i senadors, que ara només poden ser jutjats pel Tribunal Suprem. Amb aquesta modificació, va dir, s’eliminaria la possibilitat que els polítics «s’aferrin a l’escó per anar a un tribunal especial». El cas més recent és el de la finada Rita Barberá, exalcaldessa de València pel PP i imputada per presumpte blanqueig, que es va negar al setembre a abandonar el seu lloc al Senat tot i que l’hi havia demanat el seu partit. En canvi, va preferir passar al grup mixt.

Però el Govern afronta qualsevol retoc constitucional amb moltíssims recels, entre altres coses perquè hauria de ser sotmesa a referèndum, independentment del seu calat, si així ho sol·licita la desena part dels membres de qualsevol de les cambres. Units Podem i els seus satèl·lits, que defensen una convocatòria d’aquest tipus, representen amb els seus 71 escons més de la cinquena part del Congrés.

«Hi ha qüestions que hem d’aclarir», va dir Santamaría, refredant la pretensió de Rivera. Amb la modificació de la Carta Magna que reclama Ciutadans, va continuar la vicepresidenta, se suprimirien 650 aforaments (diputats, senadors i membres del Govern central), però hi ha 2.000 càrrecs públics i electes més que disfruten d’aquesta prerrogativa (a més de 15.000 jutges i fiscals i 263.000 càrrecs amb immunitats parcials), la situació dels quals també s’hauria d’abordar. «Hauríem de compassar la reforma de la Constitució amb 19 estatuts d’autonomia, la llei orgànica del poder judicial i altres lleis reguladores», va explicar. També, finalment, s’hauria de definir si s’elimina aquest privilegi «per a tots els delictes o només per als relacionats amb la vida pública».

PARALITZACIÓ DE LLEIS

Notícies relacionades

El Congrés clava un doble revés al Govern per tombar els seus vetos

El PP s'avé a posar fi als aforaments però a llarg termini

Just abans, la vicepresidenta havia debatut amb Carolina Bescansa, d’Units Podem, sobre la utilització per part de l’Executiu del seu dret de veto per paralitzar iniciatives aprovades pel Congrés quan aquestes suposen «augment dels crèdits o disminució dels ingressos», segons recull l’article 134 de la Constitució. El Govern ha recorregut a aquesta facultat en 14 ocasions des del principi de la legislatura, una vegada cada tres dies, segons el partit morat.

Permetre les proposicions que han sigut paralitzades, va argumentar Sáenz de Santamaría, hauria suposat gastar «d’una tacada» 15.000 milions d’euros. «Per gastar sense control, aquest país va estar a un pas del rescat. Algú ha de ser responsable», va dir la vicepresidenta. «Vostès estan dient que aquí no es pot legislar sobre el que és important», li va replicar Bescansa.