El sanchisme es disgrega a la recerca d'un full de ruta en contra de Díaz

Quan va renunciar al seu escó, el 29 d’octubre, Pedro Sánchez va donar la impressió d’anar a totes. Amb l’actitud de qui per fi es relaxa després d’estar sotmès a una enorme tensió, l’exsecretari general va estar a punt de plorar a l’anunciar que abandonava el Congrés per no haver d’elegir entre abstenir-se davant Mariano Rajoy o desobeir el mandat de la nova direcció del PSOE, però just després va llançar la seva candidatura per tornar a liderar el partit. «A partir de dilluns agafo el meu cotxe per escoltar els militants», va anunciar. Han passat dos mesos i Sánchez només s’ha desplaçat en un parell d’ocasions, totes dues per carregar contra la gestora. Els seus antics suports s’han disgregat a la recerca d’una estratègia per fer front a Susana Díaz, presidenta andalusa i favorita per agafar el timó socialista en les primàries que tindran lloc abans de l’estiu. 

    Els crítics amb la direcció provisional no tenen un full de ruta dissenyat. Tampoc formen un col·lectiu homogeni. Entre els antics afins a l’exsecretari general hi ha moltes sensibilitats. Hi ha els que van deixar anar amarres molt aviat, cas del líder del PSC, Miquel Iceta, que va trigar poc a viatjar a Sevilla per reunir-se amb Díaz i comprometre’s a ser «neutral» en la batalla orgànica. Els que es van mantenir en un primer moment al costat de Sánchez però ara consideren que la divisió interna que provoca la seva figura fa que no sigui l’idoni per disputar el lideratge, un grup del qual forma part, per exemple, César Luena, exnúmero dos del partit. I els que segueixen en el nucli dur, com els diputats José Luis Ábalos i Adriana Lastra, organitzadors dels dos actes que ha protagonitzat Sánchez a València i Astúries.

ESCASSA ACTIVITAT

Aquest corrent, que defensa que no hi ha ningú amb tanta capacitat d’arrossegament entre les bases com l’exlíder socialista, té pensat mantenir una reunió dimarts que ve. Diversos dels seus integrants temen que Sánchez, davant la divisió dels seus antics col·laboradors i l’incert desenllaç de la carrera per reconquistar el partit, tiri la tovallola. «Està molt desanimat», explica un dirigent d’aquesta facció. Però l’exsecretari general no revela res sobre el seu futur, i tampoc es planteja revitalitzar la seva campanya a curt termini, cosa que contribueix a desmoralitzar els seus fidels. «No hauria d’haver renunciat a l’escó. I la seva activitat hauria de ser molt més intensa», assenyala un altre diputat. 

    Hi ha una cosa, no obstant, en la qual coincideixen la majoria dels que van defensar Sánchez fins que va dimitir: el seu antisusanisme. Gairebé tots assenyalen que intentaran que la presidenta de la Junta, a qui titllen de principal responsable del «cop» que va acabar amb l’exsecretari general, no aconsegueixi el comandament del partit. Davant els dubtes que té i desperta Sánchez com a aspirant, molts comencen a explorar alternatives, i entre elles la que més sona, per no dir l’única, és Patxi López. L’exlehendakari va avançar la seva possible candidatura a començaments de novembre amb un article a El País, però el seu contingut no va ser gaire ben rebut (la conclusió més estesa va ser que no aportava res de nou) i des d’aleshores es mostra menys.

LA BENEDICCIÓ DE L’EXPRESIDENT

Notícies relacionades

Sánchez dimiteix, el PSOE implosiona

Sánchez deixa l'escó i llança la seva candidatura per tornar a liderar el PSOE

Díaz, mentrestant, continua amb el seu lent recorregut, però no fa cap pas en fals. L’andalusa desperta tantes fílies com fòbies, però ara són també molts els que s’han resignat, davant la presumpta falta d’un candidat millor, que ella es converteixi en la pròxima secretària general. La presidenta autonòmica tira sempre pilotes fora quan se li pregunta per aquesta possibilitat; són altres els que li fan la campanya. Com José Luis Rodríguez Zapatero. L’expresident del Govern va compartir míting amb ella fa una setmana a Jaén i va assegurar que representava «la força del PSOE i la força per guanyar». Per això, va continuar, tenia tot el seu «suport». 

    Allò va ser una benedicció en tota regla, però hi ha també qui anticipa que si Díaz es presenta a les primàries forçarà Sánchez a fer el mateix per saldar els comptes pendents, en un enfrontament que agreujaria la ja per si mateix profunda ferida interna. Davant aquest escenari, torna a sorgir el nom de López com a possible solució.