Rebenta la treva nadalenca de Podem

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van decidir donar-se una treva per Nadal per poder reflexionar amb calma sobre el futur immediat de Podem i es van emplaçar a una reunió després de festes. Segons ha pogut constatar aquest diari, volien fer un intent -potser l'últim- d'arribar a un pacte que saben remot però que tots dos diuen que anhelen per anar junts al congrés del partit, Vistalegre II, al febrer. Els dirigents van quedar a establir aquest compàs d'espera després de fer-se públic el resultat del referèndum intern, el 22 de desembre. Però la pau interna compromesa ha esclatat pels aires i el terreny precongressual està més enfangat del que ningú s'atrevia a vaticinar, en gran mesura, pels nervis desfermats i el clima d'incertesa que regna des que es va conèixer, justament, el resultat de la consulta el dia de la loteria.

Aquesta votació decidia les regles de joc per al conclave estatal, però va evidenciar sobretot que Iglesias té la meitat del partit en contra i va fer visible la creixent influència d'Errejón, que fins llavors era més una intuïció que una dada constatada. El secretari general va aconseguir imposar-se per un 2% dels vots, però el marge era tan escàs a les portes del congrés estatal, que les alarmes van començar a sonar entre els seus afins. 

De fet, la treva nadalenca ni va arribar a Nadal. En els quatre últims dies les grans famílies morades s'han anat enredant en un intercanvi d'acusacions que allunya, encara més, les possibilitats d'un acord que integri les dues ànimes amb igualtat.

EL DETONANT

La guspira va saltar divendres a la nit, quan la direcció madrilenya, amb el pablista Ramón Espinar Ramón Espinar al capdavant, va decidir fulminar el portaveu de l'Assemblea de Madrid, José Manuel López, afí a les tesis d'Errejón. El secretari polític va lamentar a Twitter una destitució que era una amenaça velada des de feia mesos però que difícilment li encaixava en un context de treva.

L'armistici va quedar dinamitat: l'entorn pablista va iniciar una campanya a les xarxes socials amb el 'hashtag' #ÍñigoAsíNo, en què li criticaven que expressés el seu malestar per la destitució de López en públic. Els pablistes consideren que aquesta opinió suposa un risc per a la “unitat” de Podem i que deteriora la marca del partit. Els errejonistes creuen que l'ofensiva només respon al temor sorgit en el pablisme després de veure els resultats del referèndum i opinen que és una estratègia per intentar erosionar la imatge d'Errejón entre les bases per si no aconsegueixen un acord i s'enfronten en projectes diferents a Vistalegre II.

La campanya contra Errejón va incendiar les xarxes amb un resultat obert a valoracions però del qual van sorgir nombroses crítiques pel clima de bronca i l'atac a un fundador del partit. Nombrosos simpatitzants van criticar al secretari d'Organització, Pablo Echenique, que participés en la campanya, al ser un càrrec de qui s'espera neutralitat. Els errejonistes creuen que l'ofensiva ha tingut un efecte bumerang perquè Echenique va sortir dilluns a explicar bé la seva decisió.

¿UNITAT O SUBMISSIÓ?

Els dirigents pròxims a Iglesias asseguren que va ser un “toc d'atenció” contra una divisió que els sembla nociva per al partit. Irene Montero, la seva cap de Gabinet, va insistir aquest dilluns a defensar la campanya contra Errejón, a qui va advertir que no pot construir un lideratge “debilitant Pablo” i posant en joc la “unitat” de Podem.

El sector afí a Errejón lamenta el significat que els pablistes donen al terme, com l'obligatorietat de submissió al líder sense cap possibilitat de discrepar. Entenen que els dirigents pròxims a Iglesias es van equivocar amb la campanya i que “la màquina del fang” els passa factura. “Només es pot definir com un cras error, com un càlcul molt mal fet i com una cosa que li fa mal a Podem”, va respondre la portaveu a l'Ajuntament de Madrid, Rita Maestre.

Notícies relacionades

Iglesias guanya per la mínima Errejón entre les bases de Podem

Els anticapitalistes pressionen Errejón a presentar la seva llista al congrés de Podem

¿Fins a quin punt l'intercanvi d'hostilitats impedeix un acord entre Iglesias i Errejón? Els dos líders han demostrat en múltiples ocasions una habilitat sorprenent per rebaixar sobtadament la tensió, emmarcar-la com a "debat obert" i fins i tot ironitzar sobre les seves disputes culpant la premsa d'inventar-les o magnificar-les.

Ara el terreny està enfangat, però si tenen voluntat d'acord, podrien aconseguir-lo, perquè els ponts no estan cremats. Una altra cosa és si Iglesias està disposat a renunciar a la radicalitat, a no fusionar-se amb IU i repartir el seu poder, les premisses que Errejón considera imprescindibles per aconseguir un Podem guanyador. Si no les amarra, li tocarà disputar-les. I viceversa.