LA INVESTIGACIÓ DE LA CONSULTA DEL 9-N

El Suprem proposa jutjar Homs per prevaricació i desobediència

Considera que el diputat del PDECat no només va ignorar la suspensió del TC, sinó que va impulsar el procés

L'ex conseller renuncia a recórrer la resolució per utilitzar l'"artilleria jurídica" en el judici

 

  / DAVID CASTRO

4
Es llegeix en minuts
ÁNGELES VÁZQUEZ / ROGER PASCUAL / MADRID / BARCELONA

El magistrat del Tribunal Suprem, Andrés Palomo, instructor de la causa contra Francesc Homs per la consulta del 9-N, considera que, un cop acabada la instrucció, hi ha indicis suficients per jutjar el portaveu del PDECat al Congrés per desobediència i prevaricació administrativa per la seva participació en l’organització del procés participatiu del 2014. L’acte coincideix amb els dictats pel Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya en el procés seguit contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, que seran jutjats el mes de febrer vinent per aquests mateixos fets.

    

Homs ja ha advertit que no pensa gastar bales en el recurs, en un conflicte que interpreta en clau bèl·lica. «En segons quines coses no perdré el temps. Ens guardarem tota l’artilleria jurídica per al judici oral. Sóc advocat i sé com va això. Estem en un conflicte que no té res de jurídic i molt de polític. Això és com una guerra, s’han d’aplicar tàctiques i guardar arguments», va comentar ahir.

LECTURA POLÍTICA

L’exportaveu del Govern no va deixar passar l’oportunitat d’assenyalar la «lectura política i molt interessada» que fa el Suprem del 9-N. «No poden esborrar el 9-N. Es va votar, encara que van dir que no es podria. Igual que passarà amb el referèndum del 2017», va advertir i va afegir: «Volen presentar-nos com a delinqüents, i Espanya no s’adona que es posa en un carreró sense sortida».

    

En l’acte del Suprem, equivalent al de processament en els sumaris, l’instructor considera que «indiciàriament» els fets «resulten constitutius dels delictes de desobediència i prevaricació administrativa», ja que, malgrat la prohibició del Constitucional, Homs «no va suspendre cap de les actuacions ni dels actes que es desenvolupaven per a la celebració de la citada consulta ni tan sols els que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular». I, continua, «no només no va suspendre, sinó que va potenciar (...) el desenvolupament del denominat procés participatiu».

  

 La resolució, que dóna 10 dies al fiscal per demanar l’obertura de judici oral, assenyala que, quan el Tribunal Constitucional va suspendre el 4 de novembre del 2014 la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del dia 9, Homs era el màxim responsable dels Serveis Jurídics de la Generalitat. D’ell depenien, pel seu càrrec, la coordinació interdepartamental, la publicitat institucional i la comunicació. L’empresa contractada per a la campanya publicitària va percebre 806.403 euros.

    

Malgrat «haver conegut la providència de suspensió dictada pel Constitucional i la conseqüent inviabilitat de la seva celebració», l’aforat va potenciar «el desenvolupament del denominat procés participatiu que culminava en la consulta del 9-N i va donar empara», amb «informes jurídics (en realitat inexistents), a altres activitats de caràcter decisiu per a la celebració de la consulta», com   prova el fet que va fer «alguna contractació ulterior tendent a l’efectivitat de la consulta, i va comunicar la no difusió de la campanya institucional per part d’alguns mitjans a l’organisme administratiu competent per sancionar-los».

RESPOSTA

Entre altres indicis, l’instructor cita la resposta que Homs va donar a la carta remesa per l’empresa a la qual s’havien encarregat tasques de tractament informàtic de la consulta del 9-N, T-Systems, en relació amb la suspensió del Constitucional. Va consistir en el fet que, després de consultar els serveis jurídics de la Generalitat (una cosa que no havia fet), els serveis o activitats que proveïa l’empresa no estaven explícitament afectats per la providència del Constitucional i el contracte seguia vigent. L’empresa va facturar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació 135.254 euros pels seus treballs. 

Per això, segons l'opinió de l'instructor, les resolucions d'Homs, adoptades "amb plena consciència", van ser "arbitràries, omissives i actives, contràries absolutament a la Constitució", ja que la Generalitat havia perdut "la competència que, com a mínim tàcitament, afirmava" tenir sobre "el ‘procés participatiu’ que culminava amb la consulta". "Aquestes resolucions i disposicions, fos el que fos el seu contingut, contrariaven de manera grollera l'ordenament jurídic; i no només de legalitat ordinària, sinó la constitucional, al resultar mancades de tot suport competencial, en quell moment inexistent, i imposar la seva pròpia voluntat sobre la de l'òrgan constitucional, al qual expressament s'atribueix la suspensió”, explica l'acte. L'acte insisteix que la suspensió era obligada en la mesura en què la seva convocatòria va ser impugnada pel Govern.

DIFÚS MANDAT CIUTADÀ

Afegeix que va suposar a més "una suplantació del poder constituent, al fer prevaler la voluntat pròpia (encara que es digui dipositària d'un difús mandat ciutadà, mancada igualment d'aquest caràcter constituent) amb menyspreu deliberat de la resolució que li suspèn la potestat per desenvolupar el procés participatiu, dictada per l'òrgan al qual el constituent va encomanar la tasca i el control".

Notícies relacionades

Pel que fa a la desobediència, l'instructor recorda que castiga "les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins de l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals", i considera que "tota l'exposició sobre el delicte de prevaricació és reveladora del desacatament al Tribunal Constitucional que integrava la conducta de l'aforat, al fer cas omís de la seva resolució".

"El mandat de suspensió és notificat, és publicat al 'BOE', s'admet que vincula i que la consulta no es pot celebrar si no s'alça al formular recurs d'aclariment; i malgrat això, de manera oberta, obstinada i pertinaç, no se suspèn res, sinó que el procés se segueix impulsant, entre altres pel referit aforat i la consulta se celebra", diu el jutge.