¿Què ens depararà el 2017 en política espanyola? Obligats a pactar

Després d’un 2016 atípic per la falta de Govern, arriba un 2017 també peculiar, encara que per una altra raó: després de quatre anys passant el corró, l’Executiu del PP es veurà obligat a pactar. Mariano Rajoy ja no podrà seguir governant d’esquena al poder legislatiu. Serà l’any del Congrés dels Diputats.

    Els partits de l’oposició podran forçar l’Executiu a aprovar mesures recolzades per la majoria i també a laminar les lleis més polèmiques de l’anterior legislatura. Els espanyols van deixar clar, dues vegades, que volen que es negociï, que es pacti. Fins on arribarà aquest diàleg serà una altra de les incògnites que es revelarà aquest any. En les primeres setmanes de Govern, el PP i diversos partits de l’oposició es van posar d’acord a reformar el sistema de pensions públiques i arribar a un nou pacte d’educació que tingui prou suport per salvaguardar-lo de modificacions a curt i mitjà termini. També es va acordar la pujada del salari mínim interprofessional i el nou mecanisme de finançament del bo social d’electricitat. 

Reptes pendents

Però, sense oblidar els pressupostos del 2017, que encara no s’han aprovat, hi ha moltes reformes pendents. A més a més de la laboral, la fiscal i la del finançament autonòmic, per citar-ne tres, n’hi ha una que demostrarà si els principals partits –PP, PSOE, Podem i Ciutadans– han comprès que han de tenir altura de mires i elevar-se sobre els seus propis interessos: la reforma de la Constitució. A la Cambra baixa hi ha una majoria que recolza la creació d’una subcomissió d’estudi en el si de la Comissió Constitucional. Segons a qui es pregunti, modificar la Carta Magna pot servir per millorar l’encaix territorial de Catalunya. Rajoy, no obstant, no està entre ells. El president creu que no solucionaria el desafiament sobiranista. Perquè aquest serà un altre dels grans dossiers que el líder del PP tindrà sobre la taula en un any en què els independentistes estan decidits a convocar un refe­rèndum.

    Tots aquests reptes s’hauran d’encarar mentre aquests quatre grans partits viuen els seus propis processos congressuals. Alguns se sap com acabaran, tret de sorpreses majúscules, és el cas de Ciutadans i el PP.

    Albert Rivera consolidarà el seu lideratge a Ciutadans després d’haver-lo convertit en poc més de dos anys en un partit d’àmbit espanyol. El polític català té una prioritat el 2017: evitar el risc de desdibuixar el perfil de la seva formació davant les potents sigles del PP. Els seus cops de volant estratègics en els últims mesos (va donar el sí a Rajoy després de negar-l’hi més de tres vegades) li han passat factura i haurà de saber trobar-se a si mateix en la composició del Congrés. El PP no suma amb ells per tirar endavant les iniciatives i seguirà buscant el PSOE per a les principals mesures.

    Per la seva part, Rajoy renovarà el càrrec intern en un PP que analitzarà amb la lupa de la successió qualsevol decisió. La principal incògnita serà veure si el dirigent gallec es presenta a la reelecció com a màxim representant dels populars amb María Dolores de Cospedal (també ministra de Defensa) com a secretària general.

    Més impredictibles seran els conclaves de Podem i el PSOE. La formació morada viu pràcticament una guerra civil després que al setembre Íñigo Errejón i Pablo Iglesias comencessin a airejar les seves desavinences. No es posen d’acord en l’estratègia a seguir per continuar creixent ni tampoc en com és millor organitzar un partit amb confluències i diferents sensibilitats. 

Notícies relacionades

¿Què ens depararà el 2017 en política catalana? Avís: l'embolic català anirà a més

El PSOE recull el guant per tancar pactes d'Estat amb el PP

    En les pròximes setmanes, Iglesias té a les seves mans decidir si es blinda malgrat tot (incloses les conseqüències per a Podem com a organització) o si accepta debatre com aconseguir que en el seu partit hi hagi l’opció de dirimir les diferències sense tractar els crítics de colpistes.

El PSOE, en reconstrucció

El PSOE, després de la implosió de l’octubre, té un primer comitè federal el 14 de gener en què s’aclarirà el calendari del primer semestre, que haurà d’acabar amb un congrés i l’elecció d’un nou secretari general. ¿Farà el pas Susana Díaz després d’insinuar-ho tantes vegades? ¿Es presentarà Pedro Sánchez? ¿Hi haurà un candidat de consens? Molts interrogants per a un partit que ha de recompondre’s i plantejar una nova estratègia per frenar l’avanç de Podem i aconseguir escurçar la distància amb el PP en les pròximes cites electorals. Per sort per a ells (i per als ciutadans), no hi ha convocatòries previstes aquest any.