L'abraçada de l'ós als comuns

La foto de família de la cimera del Pacte Nacional pel Referèndum només va ser un lleu parèntesi en la 'yenka' sobiranista entre els comuns i l'independentisme. El 2017, el del referèndum, promet tornar a ser un dels balls estrella a Catalunya. I ni els primers creuen que un RUI pugui tenir més efectivitat que la consulta del 9-N, ni els segons veuen possible pactar-ne una amb l'Estat espanyol. Junts pel Sí i la CUP van entreveure aquesta cita a la qual va assistur Ada Colau com el primer pas cap a l'abraçada de l'ós que li volen fer a l'alcaldessa de Barcelona en ple procés de construcció de la confluència d'esquerres.

Dels creadors del #pressingCUP arriba ara el #pressingcomuns. Si fa un any Junts pel Sí apostava per la pressió per intentar aconseguir (infructuosament) la investidura d'Artur Mas, ara vol repetir la jugada amb la formació que va guanyar les dues eleccions generals a Catalunya fent bandera del referèndum pactat, que els independentistes consideraven "una pantalla passada". L'estratègia de persecució implacable la van apuntalar Oriol Junqueras i Anna Gabriel al final de la macroreunió, al demanar que quan es constati que l'acord amb el Govern espanyol no és possible, els comuns es posin del seu costat "quan algú intenti impedir el dret a vot".

El mateix missatge que han llançat des d'aleshores representants del PDECat, ERC i la CUP. L'últim, el mateix president Carles Puigdemont, que va obviar esmentar el RUI després de la cimera i que en el seu discurs de final d'any ja va prometre que per al 2017 un referèndum “legal i vinculant”. La pressió als comuns per legitimar la via unilateral anirà 'in crescendo', especialment en un primer trimestre en què la CUP ja ha dit que pressionarà per donar per liquidades com més aviat millor les opcions d'acord amb l'Estat, just en el moment en què En Comú Podem ha d'afrontar el seu procés de confluència, que cristal·litzarà en l'assemblea fundacional de l'1 d'abril.

Veient venir la trampa de lluny, com un meteorit que amenaça la bastimentada de la nova casa gran de l'esquerra alternativa, els comuns es preparen per escapolir-se. En primera instància, tots els seus portaveus han tret suc al fet de que els independentistes tornin al vaixell del referèndum després d'haver-se mofat d'ells per seguir defensant un pacte contra vent i marea. Aquesta setmana Xavier Domènech ha fet un pas més i ha deixat clar que no donaran el seu aval a un referèndum si aquest no desprèn "efectivitat" jurídica, si no interpel·la la majoria i si no arrossega reconeixement internacional.

TRES DUBTES

“No hem dit mai que l'única via hagi de ser el pacte amb l'Estat”, expliquen des d'En Comú Podem, que seguirà argüint que un altre 9-N seria legítim però inútil. En aquest joc de nervis, els comuns no volen aventurar passos fins que el trident independentista mogui fitxa. "Que ens diguin com ho faran: ¿algun Estat ho reconeixerà? ¿després del referèndum Catalunya serà independent si guanya el 'sí'? ¿com es fa que la gent del 'no' voti?", reflexionen fonts de la coalició. Tres exigències que aniran reiterant com un mantra.

Notícies relacionades

Colau rep Coma per parlar del seu "interrogatori delirant"

Puigdemont, sobre el referèndum: "Amb la meitat més un dels vots n'hi ha prou per declarar la independència"

L'independentisme assisteix amb curiositat a les cabrioles dialèctiques que realitzen els comuns per mantenir la seva calculada ambigüitat. Pels secessionistes, la maniobra envoltant és un 'win-win'. Passi el que passi, creuen, guanyen. En el pitjor dels escenaris, si després d'enfangar-se amb els secessionistes en defensa del referèndum pactat, tenint en compte que ningú creu que aquest acord és possible a curt i mitjà termini, els comuns baixen de l'autobús, els independentistes consideren que Colau i els altres hauran quedat en evidència.

I, com apunta un líder secessionista, "no es tracta del que voti l'alcaldessa, sinó del que votin els que la voten a ella". L'objectiu, finalment, és que, de la mateixa manera que la retallada de l'Estatut va fer que molts federalistes de tota la vida abracessin l'independentisme, ara, entre la impossibilitat de Podem per governar Espanya (a curt i mitjà termini) i la 'yenka' dels comuns, un altre percentatge s'adhereixi al 'sí', informa Xabi Barrena.