Un estudi preveu un "règim transitori" per a Catalunya dins de la UE

Un estudi editat per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) de la Generalitat defensa que la UE podria optar per un "règim transitori" per solucionar la qüestió de la permanència d'una eventual Catalunya independent a la comunitat europea.

L'assaig 'Secessió i integració a la Unió Europea', recollit per Europa Press, és de l'assessor del Govern en matèria d'estudis i coordinació de polítiques públiques, Pau Bossacoma, que desvincula el contingut de l'informe de qualsevol responsabilitat del IEA.

Cita alguns precedents que han afectat estats membres de la UE, com la reunificació d'Alemanya i la pèrdua de territori de França per la independència d'Algèria, per demostrar que les institucions europees s'han adaptat a canvis interns no previstos en l'ordenament jurídic de l'organització.

Rebutja l'aplicació immediata de l'article 49 del Tractat de la UE, que preveu ampliacions externes, i sosté la pertinència de l'article 48 per adoptar una "solució transitòria" en el cas de Catalunya perquè es tractaria d'una ampliació interna de la UE.

No obstant, l'anàlisi destaca que durant aquest hipotètic règim transitori, Catalunya hauria d'"esforçar-se per complir els requisits i les obligacions que imposa el dret de la Unió", en referència a condicions estructurals com el sistema judicial, el banc central, els límits de deute i de dèficits públics i el control de la fronteres, entre altres.

Alerta que "la manera i el context en què s'accedeixi a la independència són rellevants en termes de continuïtat a la Unió", i en aquest sentit assegura que una secessió pactada no presentaria dificultats, però la unilateralitat només seria acceptable després de l'esgotament de les vies negociades i constitucionals i amb el suport d'una majoria democràtica clara i sostinguda en el temps.

Adverteix que, en la fase posterior a la consolidació de l'Estat català, els estats membres de la UE haurien de decidir per unanimitat si accepten o rebutgen la permanència d'una eventual república catalana.

SECESSIÓ I INTEGRACIÓ

L'informe veu "compatible" que un territori subestatal (en aquest cas Catalunya) s'independitzi de l'Estat matriu (Espanya) amb el procés d'integració política i econòmica de la UE, i augura un possible interès de la UE a debilitar els estats grans perquè, al seu parer, són els més reticents al procés d'integració i a la cessió de sobirania.

"Ni el dret primari ni el dret derivat de la UE contenen regles específiques que regulin o limitin el dret de secessió interna dels territoris subestatals", explica, i afegeix que el principi internacional de la integritat territorial té efectes en les relacions entre els estats, no en el que passi al seu interior.

Recorda que "l'ampliació externa de la UE en les últimes dècades s'ha nodrit notòriament de les secessions de les exrepúbliques soviètiques i iugoslaves", i afirma que les institucions comunitàries han validat i legitimat aquestes secessions, per la via democràtica, a reconèixer-les i intentar integrar els nous estats a la UE.

REFERÈNDUM D'ADHESIÓ

La publicació al·lega que els catalans haurien de decidir sobre una hipotètica permanència o un eventual ingrés a la UE mitjançant un referèndum d'adhesió, després de complir tots els requisits fixats per les institucions comunitàries, ja que segons l'autor 15 dels 28 estats membres actuals han utilitzat aquest mecanisme.

Notícies relacionades

Carles Viver Pi-Sunyer apunta que el referèndum podria requerir un canvi previ de la Constitució

El referèndum unilateral d'independència divideix els catalans

"¿Per què les nacions subestatals europees no podrien reclamar l'ús del referèndum per reivindicar l'existència d'una nova 'demos', una nova sobirania i un nou poder constituent?", reflexiona.

En el procés posterior a una possible independència de Catalunya, l'estudi assegura que els catalans tindrien garantida la ciutadania europea en aquesta fase transitòria, i que mantindrien els drets i les obligacions que atorga la ciutadania europea a través de la nacionalitat espanyola perquè, segons l'article 11.2 de la Constitució Espanyola, "cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat".