El procés sobiranista arriba als tribunals

les causes judicials derivades del procés sobiranista s’han instruït (o encara s’estan instruint) de manera ràpida. Els primers dirigents polítics catalans que s’asseuran al banc dels acusats seran l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Educació Irene Rigau. Serà del 6 al 10 febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El motiu: la presumpta desobediència al Tribunal Constitucional (TC) a l’impulsar la consulta alternativa sobiranista del 9 de novembre del 2014. És possible que les sessions vagin precedides de mobilitzacions, igual que va passar quan van declarar els tres investigats. Les defenses han demanat que declari en la vista l’actual president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Aquest any també podria ser jutjat al Tribunal Suprem (TS) el diputat Francesc Homs pels mateixos fets.

Quan el magistrat del TSJC José Francisco Valls, instructor de la causa, va dictar l’obertura de judici oral pel 9-N ho va fer per desobediència greu i prevaricació i no va atendre la petició de les acusacions populars que se’ls jutgés també per malversació, delicte que comporta pena de presó. La fiscalia demana 10 anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics per a Mas i 9 anys per a Ortega i Rigau.

La resolució del jutge, que recull la tesi de la fiscalia, assenyala que, després de la prohibició de la consulta alternativa, Mas, «emparat simplement en la seva voluntat», es va abstenir de suspendre oficialment la convocatòria i es «va concertar» amb els altres dos investigats per continuar amb els preparatius del 9-N.

Els acusats, incideix l’acte, «eren plenament conscients» que «trencaven» les decisions del Constitucional i «van decidir generar l’aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan, en realitat, no era així».

Les defenses reclamen l’absolució bassant-se en el fet que sí que van interrompre els preparatius de la consulta alternativa i que «en atenció al dret de participació i de llibertat d’expressió que tenen tots els ciutadans de Catalunya», l’Executiu català va posar a la seva disposició «certa infraestructura material» que va ser utilitzada «en tot moment» per part de les persones que s’hi van presentar com a voluntàries.

L'ALTRE PROCÉS

Davant la celeritat que ha pres el procés judicial obert també al TSJC contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per presumpta desobediència al TC al permetre que es votessin el 27 de juny les conclusions de la comissió del procés constituent és possible que el judici contra ella també se celebri aquest any. Encara està en fase d’investigació i no hi ha data fixada.

Notícies relacionades

Una corrupció multicolor, a judici a Catalunya

Els judicis del 2017

 En la querella, la fiscalia li imputa  haver actuat «amb total menyspreu a la Constitució del 1978» i l’acusa de comportar-se «dinamitant el sistema de distribució de competències establertes en el model territorial de l’Estat». Sosté que la seva actuació demostra la «intrínseca arbitrarietat» amb què Forcadell, en un «exercici desviat» de les seves funcions públiques, va permetre la votació, a la vegada que ressenya que va actuar per «desvincular» Catalunya del «sistema constitucional». A més, subratlla que les conclusions aprovades tenien com a «finalitat» obrir un procés constituent, «concretant un pla precís per a la secessió».

"UN ACTE POLÍTIC"

Si al carrer es pot parlar de la independència, ¿per què no al Parlament?" Així es va expressar Forcadell davant de la jutge del TSJC Maria Eugènia Alegret, que investiga la presumpta desobediència. La presidenta del Parlament, que només va respondre a les preguntes del seu advocat, va defensar que va permetre votar les conclusions perquè era un "acte polític", sense valor jurídic. Va detallar que el debat sobre les conclusions el van proposar dos grups  (Junts pel Sí i la CUP) i, com marca el reglament de la Cambra, ella no podia impedir la votació. "Vaig actuar correctament i d’acord a la legalitat", va explicar a la jutge. També es va escudar en dos informes jurídics que, al seu entendre, avalen la legalitat d’aquesta decisió. H