Puigdemont: "L'any que ve no seré president"

Que Carles Puigdemont no té la intenció de concórrer a les pròximes eleccions catalanes no era cap secret. El mateix president de la Generalitat ha deixat clar en diverses ocasions que l'"encàrrec" que li va fer Artur Mas quan li va cedir el testimoni (aquest diumenge farà un any d'aquell "pas al costat") expirava amb aquesta legislatura, és a dir, en 18 mesos. Però que Puigdemont hagi hagut de remarcar aquest dijous que no vol ser candidat, recalcant que no es cansarà de repetir-ho tantes vegades com calgui, ha sigut un claríssim encàrrec al seu partit.

Sectors del PDECat, un partit en construcció i que busca un nord ideològic i un candidat sòlid, van estrenar el 2017 amb una estratègia de pressió al cap del Govern perquè aclarís el seu futur polític de manera immediata. 72 hores escasses ha trigat a fer-ho, però no és clar si en el sentit que li agradaria a la cúpula postconvergent, en què moltes veus esperen poder convèncer-lo que accepti la candidatura per si els esdeveniments es precipiten en aquest primer semestre de l'any. De fet, Puigdemont ha dit ara en públic el mateix que ja els ha transmès en privat, segons fonts del PDECat.

"Fa un any no sabia que seria president, però puc assegurar que l'any que ve no seré president", ha afirmat Puigdemont a la cadena SER abans d'exposar una vegada més el calendari amb què compta el Govern: "Aquesta és una legislatura de 18 mesos, que s'acaben a l'estiu. Ens hem compromès a convocar eleccions constituents com a màxim sis mesos després del referèndum, i la meva tasca acaba amb aquest propòsit. No tinc cap vocació de ser candidat".

SONDEJOS DEMOLIDORS

Si hi ha consulta i és al setembre, com van aprovar Junts pel Sí i la CUP al Parlament, els comicis se celebrarien a tot estirar el març del 2018. Les enquestes són demolidores amb el PDECat, que corre el risc de quedar fora del podi electoral. És per això que la direcció que comanda Marta Pascal veu Puigdemont com el seu principal (i pot ser que ara mateix l'únic) actiu electoral, sempre amb la premissa que Mas no ho tornaria a intentar.

Però els postconvergents s'aferren que el president no ha tancat del tot la porta. L'"encàrrec" que li van fer fa un any passava per "culminar la transició en la postautonomia i la preindependència". En definitiva, convocar primer un referèndum i després unes eleccions "constituents". I adeu. No obstant, el mateix Puigdemont deia a l'octubre que aquest pla podia canviar si no hi ha manera de fer el referèndum: "Si de sobte hem de convocar eleccions perquè hem deixat la feina a mig fer, és quan em sento fins i tot obligat a presentar-me".

BOIRINES A L'HORITZÓ

Notícies relacionades

Suspès un compte de Twitter per amenaçar de mort Puigdemont

L'abraçada de l'ós als comuns

Aleshores i ara, el cap de l'Executiu català subratlla que no contempla aquest escenari, però la boirina que envolta la consulta, i en certa manera també els pressupostos, no permet descartar-ho completament. La CUP encara no ha donat el 'sí' definitiu als comptes del 2017 i la seva negociació se solaparà amb un gener i febrer calents al carrer per dues convocatòries de vaga en el sector educatiu, matèria sensible per a la formació anticapitalista. Puigdemont ha advertit als cupaires que, si tomben per segona vegada el pressupost, no hi haurà referèndum sinó eleccions.

La temptació de substituir la consulta per uns altres comicis plebiscitaris, quan l'Estat neutralitzi la votació, tampoc s'ha difuminat. I com a colofó, el calendari es podria enverinar encara més si arriba la inhabilitació d'algun dels polítics que aquest any passaran pel banc dels acusats com a conseqüència de la judicialització del procés. Qualsevol d'aquests escenaris obligaria el PDECat a buscar a correcuita un candidat (o candidata) tan foguejat com sigui possible, algú que ara mateix no s'entreveu a l'horitzó. Això o aconseguir arrossegar ERC a un altre Junts pel Sí.