Alicia Sánchez-Camacho: "Enyoro els cara a cara amb Mas als plens. M'ho passava molt bé"

Alicia Sánchez-Camacho atén la trucada d’aquest diari des de Madrid, després de reservar els bitllets de l’AVE per anar a Barcelona. «Intento tornar sempre que puc», afirma. Secretària primera de la Mesa del Congrés, en els últims mesos no ha tornat tant com voldria, però la seva intenció és estar-se a la capital catalana un o dos dies a la setmana. Encara que ha deixat l’escena pública a Xavier García Albiol, segueix sent la presidenta del PPC. «Parlem molt sovint –afirma–. Em reuneixo amb ell gairebé cada setmana per coordinar estratègies i preparar el congrés del març». Llavors, ella cedirà del tot el testimoni al líder dels populars al Parlament encara que mantindrà «una col·laboració permanent» amb un partit que ha dirigit durant gairebé nou anys, els de la seva vida política «més plena».

Aquesta és el segon cop que Camacho ocupa un escó a la Cambra baixa. La primera va ser del 2004 al 2008. «En aquella legislatura va ser quan va néixer el meu fill Manuel», recorda. Després, amb la seva entrada al Parlament el 2010, va arribar la seva etapa de més rellevància política i mediàtica. «Els dos primers anys vaig ser sòcia d’Artur Mas, però ell va trencar el 2012 i es va passar a demanar el pacte fiscal i fomentar convocatòries al carrer», rememora. «Allà va començar tot [el procés]. Perquè es diu que va sorgir després de la sentència de l’Estatut [el juny del 2010], però després d’allò el PPC va treure més bons resultats que mai», afegeix.

Notícies relacionades

L'any de Puigdemont

¿Què se n'ha fet, de Josep Antoni Duran Lleida?

Segons la seva anàlisi, l’antiga CDC «no va pair gens bé les manifestacions del 15-M; no estaven acostumats a les crítiques, per això van començar amb l’independentisme». Llavors ella es va convertir en el flagell de Mas al Parlament. «Enyoro els nostres cara a cara als plens. M’ho passava molt bé», diu, tot i que el que més enyora és la relació de proximitat amb els diputats del seu partit («érem un grup molt compacte, una pinya»), i també amb els d’altres formacions.

Després de «forjar el caràcter» durant els anys d’un procés que veu en fase d’esgotament («es repeteixen les estratègies de quan jo hi era»), ara, al Congrés, Camacho s’encarregarà de portar els temes sobre Catalunya dins del PP i seguirà tenint «molta feina a la Mesa perquè, com que no hi ha majoria absoluta, s’ha de negociar tot». Tot i això, agraeix que «el debat polític sigui més ampli i creatiu» que en els últims anys del Parlament. Fora de la Cambra baixa, fins i tot aprofitarà per impartir classes en màsters universitaris.