Iglesias i Errejón, les deu diferències

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón tenen una conversa pendent després de les festes. En aquesta trobada decidiran si arriben una remota entesa per concórrer en una candidatura conjunta al congrés del partit (Vistalegre II), al febrer, o bé presenten projectes per separat. Les seves diferències són més tècniques que estratègiques i no sempre fàcils de concretar. Ells detesten el “fals debat” i els “reduccionismes” però el fons és aquest:

1. LA RELACIÓ AMB IU

PABLO IGLESIAS (PI). Va defensar la coalició electoral Podem-IU per al 26-J i des d’aleshores ha advertit que aquesta aliança ha d’anar més enllà de les urnes. Alberto Garzón vol que la integració es faci «com més aviat millor». Iglesias no ha concretat els terminis ni quina seria l’estructura orgànica d’aquesta suma, encara que apunta a una coalició de partits d’esquerra. Considera que el procés no té «marxa enrere» possible.

ÍÑIGO ERREJÓN (IE). No el va convèncer mai l’aliança electoral amb IU, encara que va acabar acceptant-la quan l’equip d’Iglesias va dir que tenia enquestes que demostraven el sorpasso al PSOE amb l’aliança. Està segur que amb aquesta fórmula Podem perdria la identitat i el gruix del seu electorat. Ha advertit que aquesta integració conduirà al fracàs. Preguntat si acceptaria la fusió, va ser clar: «Rotundament no».

2. COM VÈNCER EL PSOE  

PI. .Podem no va aconseguir el 'sorpasso' i ara Iglesias vol vèncer el PSOE aprofitant l’absència de lideratge socialista. Està determinat a atacar-lo i utilitza gran part de l’artilleria parlamentària en dures crítiques, com la de la «calç viva». Situa com a objectiu fonamental erosionar els socialistes i convertir-se en el líder de l’oposició. Es va negar a abstenir-se per facilitar la governabilitat de Pedro Sánchez.

IE. Considera que Podem  no podrà ser una força majoritària capaç de governar si no aconsegueix seduir el votant socialista desencantat. Per aconseguir-ho, entén que ha de tractar els seus militants amb respecte, no des de l’atac. Prima tirar endavant lleis socials, si fa falta consensuades amb el PSOE, a gastar energies per destruir l’adversari. Els seus dirigents van demanar abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez.

3. TRINXERES O UTILITAT 

PI. Creu que el retorn del PP a la Moncloa esperonarà una onada de protestes socials i que Podem ha d’emfatitzar la seva presència als carrers per alinear-se amb «els que pateixen». Defensa que el treball a l’oposició és en va. Sense governar, opina, no es pot transformar la societat i s’ha de resistir aquesta etapa a les trinxeres. «Les institucions es poden convertir en una trituradora de la decència», opina

IE. Defensa que l’oposició sí que té capacitat transformadora, que es pot ser útil a la societat. Creu que el treball parlamentari és positiu en dues direccions: permet aprovar lleis més justes i derogar les més perjudicials del PP, i a més, genera més certeses a un electorat que simpatitza amb Podem però que necessita més seguretat per votar-los.  Veu com a victòries la derogació de la Lomce o la de la «llei mordassa» .

4. DOLOR O IL·LUSIÓ

PI. .Opina que Podem ha de «polititzar el dolor», ser l’instrument que canalitzi el malestar de les classes més desafavorides i expressar la seva «ràbia». Iglesias creu que aquest dolor de la població més afectada per les retallades del PP desencadenarà protestes socials i que el partit morat ha de recolzar-les. En els últims mesos ha incrementat la seva presència en manifestacions contra la pobresa energètica i els CIE. 

IE.  Insisteix que l’ànima de Podem és la de la il·lusió i l’esperança d’un futur millor. Creu que les protestes sorgeixen o no, però recorda que el 15-M va demostrar que pertanyen a la societat civil i un partit no les pot decretar. Opina que ara des de l’oposició i més endavant des del Govern el partit ha de millorar la vida dels ciutadans i no aferrissar-se a mitificar un rancor legítim però  incapaç de canviar res.

5. IDENTITAT OBRERA O POBLE 

PI. Situa Podem com el partit que defensa els interessos de la classe obrera. Exalta la identitat de classe i l’orgull de pertinença als barris humils. «Només podem guanyar si som capaços de polititzar l’orgull del que és popular», insisteix. Repeteix en els seus discursos que viu a Vallecas i exalta les virtuts del que és proletari enfront de les elits antagonistes. En els últims mesos ha intensificat aquesta apel·lació.

IE. Creu que per sumar més simpatitzants, Podem no pot etiquetar-se exclusivament com a partit obrer, perquè exclou altres realitats socials. Opina que la classe obrera té la legitima aspiració de millorar les seves condicions i que Podem no està només per exaltar la duresa de la seva realitat, sinó per garantir-los un futur millor. Creu que el partit ha de defensar demandes transversals i construir poble.

6. UNIFORMITAT O DIVERSITAT

PI. Situa Podem com el partit que defensa els interessos de la classe obrera. Exalta la identitat de classe i l’orgull de pertinença als barris humils. «Només podem guanyar si som capaços de polititzar l’orgull del que és popular», insisteix. Repeteix en els seus discursos que viu a Vallecas i exalta les virtuts del que és proletari enfront de les elits antagonistes. En els últims mesos ha intensificat aquesta apel·lació. 

IE. Adverteix que  el concepte «unitat» és trampós perquè soscava el dret a discrepar i a defensar altres idees. Insisteix que la diversitat i el debat són consubstancials a Podem i que seria un error sotmetre’s a un criteri imposat sense poder ser confrontat en el debat. Suggereix que els pablistes miren d’imposar el marc de la unitat per evitar entrar en els temes de fons, com el rumb polític després de Vistalegre II.

7. EL TO 

PI. Opina que va ser un error «disfressar-se» de líder tranquil en la campanya del 26-J, que va dirigir Errejón. Reivindica un to «dur» i treu pit del discurs de «la calç viva», encara que abans de les eleccions havia demanat perdó per aquelles paraules. Les seves intervencions han anat poblant-se de termes abruptes. «Estic a la tribuna del Parlament cagant-me en els morts» de les classes que tenen assistenta domèstica, va dir.  

IE.Opina que la radicalitat no significa dir paraules gruixudes, sinó fer polítiques útils que reverteixin les retallades del PP. Va advertir a Iglesias (abans i després) que el discurs de «la calç viva» al Congrés era un error. Conscient de l’agressivitat de la imatge del secretari general, va preparar una campanya de mà estesa per suavitzar-la. No se sent còmode amb les intervencions que inclouen insults.

8. POR O CERTESES

PI. Sosté que, en la Transició, PSOE i PCE van renunciar al marxisme i al leninisme per no provocar por, però creu que el 15-M va demostrar que la joventut actual ja no sent aquest temor. Opina que la societat està preparada perquè Podem digui «la veritat» i reivindica que el partit ha de «fer por» a les classes dirigents. Ha defensat la necessitat de despertar la inquietud de les elits com a tàctica. 

IE. Està entestat que Podem ha de «sumar els que falten» i que l’única manera d’aconseguir seduir aquesta majoria social és aportant credibilitat amb un treball professional irreprotxable. Opina que avivar la por és contraproduent i que Podem ha d’estendre la mà sense demanar carnets als que provenen d’altres opcions polítiques. Defensa un partit «amfibi» amb un peu al carrer i un altre a les institucions.

9. ELS SEUS ENTORNS

PI. El seu equip va anar rotant l’any passat. En els últims mesos, s’ha acostat a persones pròximes a IU. Els seus assessors van recolzar el discurs de «la calç viva» i quan va dir «Don Pantuflo» a Eduardo Inda. L’envolten mayoralistes [Rafael Mayoral] i bescansistes [Carolina Bescansa], però aquests dos grups també mantenen certes tensions entre si. Alguns dels seus assessors demanen que Errejón renunciï a la seva família.

IE. Diuen els errejonistes que s’han convertit en un hospital de campanya de dirigents que han abandonat les files del pablisme. Té de la seva part els intel·lectuals del partit. Els seus segueixen considerant Iglesias el número u, tendeixen a evitar carregar contra ell i atribueixen el seu canvi a les pressions del seu nou entorn. Errejón ha anunciat que si hi ha represàlies per discrepar n’assumirà «totes les conseqüències».

10. L'ESTRUCTURA

Notícies relacionades

L''u' bis

Rebenta la treva nadalenca de Podem

10. L'ESTRUCTURAPI. Fins ara gairebé no hi ha hagut votacions en els òrgans de direcció del partit. Ni en l’executiva ni al Consell Ciutadà Estatal (CCE) es van votar les decisions més polèmiques, com si abstenir-se o no en la investidura de Pedro Sánchez. Iglesias ha demanat que el CCE estigui menys vinculat al secretari general i «firmi contractes amb la ciutadania». Diu que s’ha d’evitar repetir un model «presidencialista».

IE. Vol reduir el poder del secretari general i augmentar el del Consell Ciutadà Estatal (CCE). Considera que el líder no pot imposar canvis en els membres de l’executiva si no són ratificats pel màxim òrgan entre assemblees, el CCE. Demana que les decisions es votin i que hi hagi més proximitat als cercles i als territoris. Admet que va ser un error dissenyar un partit amb una estructura tan vertical.