¿Què se n'ha fet, de Josep Antoni Duran Lleida?

Els qui el coneixen bé saben que Josep Antoni Duran Lleida conserva el cuquet per la política. Però que no hi tornarà. Ha passat un any des que el 16 de gener es va fer oficial el que queia pel seu propi pes: després de no aconseguir cap escó a les eleccions autonòmiques ni tampoc a les generals del 20-D amb Duran com a cap de cartell, el líder més longeu que quedava a la política catalana va tirar la tovallola després de liderar Unió des del 1987.

No, no tornarà a l’arena política tot i que se segueix movent amb comoditat en els cenacles amb els seus no pocs contactes de primer nivell en aquell món al qual ha pertangut durant pràcticament mitja vida. Ara, però, la seva principal ocupació és el bufet d’advocats Colls, fundat pel seu sogre i del qual la seva dona, Marta Colls, és sòcia.

Els seus seguidors continuen proclamant que Duran ha sigut víctima del procés sobiranista, que ha generat una tensió que va portar l’exlíder democristià a notar l’animadversió dels independentistes a la llotja del Camp Nou i fins i tot en mítings en què els joves de CDC li cridaven allò de «in-inde-independència» quan pujava a l’estrada.

Però els que no són els seus seguidors, fins i tot els qui queden en el que encara és el seu partit, Unió, no desconeixen qüestions com l’enorme deute de més de 22 milions d’euros que va deixar Duran com a llegat democristià i que fa que la formació estigui pràcticament desapareguda a l’espera de l’informe final després del concurs de creditors. Els que no són els seus seguidors més fidels també recorden el seu estil de direcció personalista i les dures estocades rebudes per Unió com la sentència del cas Pallerols, que va constatar com el partit es va lucrar d’un frau en cursos de formació d’aturats.

Notícies relacionades

Alicia Sánchez-Camacho: "Enyoro els cara a cara amb Mas als plens. M'ho passava molt bé"

L'obsessió d'Artur Mas

Duran va lluitar per ser el successor de Jordi Pujol i va perdre contra un rival a qui sempre va menysprear, Artur Mas, i que també va desaparèixer fa un any de l’escena política, tot just uns dies abans que ho fes el dirigent democristià.

El que sí que ha aconseguit Duran a diferència de tants altres exdirigents polítics ha sigut mantenir la boca tancada. Un home amb tanta tirada pels mitjans de comunicació –sempre ha dit que li hauria agradat ser periodista, i per tant es pot concloure que el seu principal cap de premsa va ser sempre ell mateix– ha decretat una apagada, amb l’excepció d’alguna participació en taules rodones o xerrades en què ha deixat clar que manté la seva posició temperada en el tauler polític i la seva crítica a la via secessionista i a l’anomenada nova política.