"Els andalusos també patim tòpics malignes com el que diu que som ganduls"

Aclaparat pels milers de comentaris rebuts a les xarxes socials després d'escriure a Facebook que se sentia "gilipolles" després de visitar Catalunya i comprovar la falsedat dels "tòpics malignes", el vicesecretari de Coordinació Política del PP d'Andalusia, Toni Martín Iglesias, diu que està satisfet de l'“onada d'afecte i empatia rebuda, al marge del que pensi cadascú”. Al seu torn, lamenta que alguns hagin fet un ús partidista del seu comentari, si bé reconeix el distanciament dels partits amb el dia a dia dels ciutadans de Catalunya.

-¿Era la primera vegada que visitava Catalunya?¿Com va sorgir la visita a Girona?

-Hi havia estat altres vegades en viatges de feina de tot just unes hores, en algunes reunions de partit per exemple a Castelldefels, però mai a títol particular. A nosaltres ens agrada molt viatjar, però amb tres fills i la meva dona desocupada és molt difícil fer els viatges que voldria, així que ens vam apuntar a una plataforma d'intercanvi de cases. Una família de Girona ens va suggerir el canvi i hi vam venir el 27 de desembre.

-En el seu comentari a les xarxes parlava de “tòpics malignes”. ¿A què es referia?

-Són coses que hi sóns des de no se sap quan, i els andalusos també en patim, com el del gandul o el de la festa. Em referia a la dificultat que genera la llengua, aquella llegenda urbana que sempre et contesten en català encara que els parlis en castellà, que és el que no m'ha passat. Ningú sap d'on sorgeixen, no són veritat, i quan hi ha situacions complicades com el moment actual, es compliquen més les coses. Jo no he volgut pontificar, només donar les gràcies per la bona acollida a un pare de família de visita turística.

-Calcula que el seu comentari ja ha arribat a gairebé tres milions de persones ¿L'ha sorprès la reacció? ¿Què li comenten?

-Hi ha molts companys de partit, fills d'emigrants --com el mateix president del PP-A, Juan Manuel Moreno--, que m'han abraçat emocionats, perquè Catalunya és terra d'immigrants, i n'hi ha molts que s'han reconegut en el meu comentari. Que van arribar a viure i treballar a Catalunya fa dècades amb la idea d'una terra difícil i van veure el mateix que jo.

-¿Què li van semblar les estelades als balcons? ¿Es va sentir còmode?

-Tinc responsabilitats al PP i tothom sap el que opina el partit. Ja sabia que penjaven en algunes cases, però en altres no. No soc tonto i sé que no és el mateix anar de visita que viure-hi. Hi ha qui viu situacions problemàtiques i exclusió, que condemno totalment i que s'han de perseguir perquè no són pròpies d'un Estat de dret. Però el meu missatge no té a veure amb això, insisteixo. Lamento que s'hagi trencat la màgia i hagi degenerat en una situació partidista, que alguns hagin aprofitat per intentar llançar una pedra contra el president Mariano Rajoy. És una pena, jo em quedo amb l'emoció general de la gent.

Notícies relacionades

Un càrrec del PP andalús se sent "gilipolles" després de refutar els tòpics sobre Catalunya

Un xoc i moltes espines

-Amb un 'post' a les xarxes està fent més per acostar postures amb Catalunya que alguns partits. ¿Creu que ha faltat diàleg respecte a Catalunya?

-Diuen que, a vegades, amb les bones paraules no n'hi ha prou per arreglar les coses, però les males sí que hi contribueixen, i les meves no volien fer mal a ningú. La majoria de les respostes al 'post' han culpat els polítics i els mitjans de comunicació de la situació que es viu a Catalunya en aquests moments. I és veritat que potser és un problema tan profund que ha obligat els partits a decantar-se pel frontisme, a fer polítiques més dures, i els ciutadans corrents amb problemes semblants als ciutadans d'altres comunitats no s'han vist reflectits en aquesta manera de fer política. És difícil dedicar-se a la política allà, però jo em quedo amb el que he viscut, que m'ha encantat, i espero que sigui l'inici d'alguna cosa més profunda.