Santamaría i Junqueras enterren l'opció del referèndum pactat

En el manual del perfecte negociador, si és que existeix, segur que en algun lloc s'explicita la següent premissa: si es tracta d'arribar a un acord en una cosa, val més evitar el que separa irremeiablement. És a dir, exactament l'oposat del que els governs de l'Estat i la Generalitat estan fent. Dels 46 punts sobre la taula que els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont van posar al damunt de la taula a Mariano Rajoy, els uns i els altres s'entesten a posar en relleu (potser per a satisfacció dels seus electorats més irredempts) precisament el que més els separa: el referèndum. Dos no dialoguen si dos no volen.

La reunió d'aquest dimarts entre els vicepresidents Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras, a la seu de la Conselleria d'Economia, ha servit per enterrar el referèndum. Una altra vegada, diran alguns. Sí, però amb una excepció, en aquesta ocasió el mateix Junqueras li ha transmès a la vicepresidenta del Govern que malgrat el ‘no’, el Govern català seguirà tirant milles. No hi ha més intents.

Així ho ha assenyalat Junqueras al final de la reunió, a l'afirmar que Sáenz de Santamaría torna a Madrid “convençuda que hi haurà referèndum a Catalunya". I això perquè el vicepresident català li ha insistit que l'Executiu català no renunciarà a la consulta vinculant sobre la independència i que la celebrarà perquè és la seva voluntat i el seu compromís. Una obligació moral derivada de les urnes que no condicionarà a "tenir permís" del Govern central. El mateix Junqueras ha traçat la síntesi de la trobada: "Farem tot el que calgui perquè hi hagi referèndum i ells utilitzaran les eines que creguin necessàries per no facilitar la feina en aquest sentit". De l'‘operació diàleg’ a tenir els trens ja alineats a la mateixa via i circulant en sentit contrari.

ELS ARGUMENTS DE SEMPRE

Sáenz de Santamaría, per la seva banda, ha despatxat la qüestió amb el mateix argument amb què Mariano Rajoy, i la gran majoria del Congrés, van fer miques la proposta del Parlament de convocar un referèndum, l'abril del 2014. "No podem negociar allò de què no podem disposar. És una qüestió que correspon al conjunt del poble espanyol", ha sentenciat la vicepresidenta.

¿I la resta? ¿Les altres 45 peticions? Sáenz de Santamaría ha dit que estan “molt lligades" als assumptes que s'abordaran en la Conferència de Presidents Autonòmics del 17 de gener. Una cita a què Puigdemont no anirà per exigir una relació bilateral, ha recordat aquest mateix dimarts la portaveu Neus Munté,” guanyada a les urnes i a partir del consens amplíssim i transversal que genera una qüestió com el referèndum”. Com els llucets que es mosseguen la cua.

La vicepresidenta, per la seva part, ha exemplificat els afers a tractar en aquest conclave, com són l'anomenat "bo social" sobre els talls de llum a persones vulnerables, el finançament autonòmic, els serveis públics, l'educació o la participació en la UE.

Que el resultat de la reunió era previsible en dona fe el que havia expressat Munté, tres hores escasses abans de la cimera de 'vices'. Així, ha qualificat de "pur maquillatge" l'anomenada 'operació diàleg' del Govern central respecte a la Generalitat. Munté ha sigut contundent respecte als "incompliments" de les 46 reivindicacions.

SENSE CONCRECIONS

Notícies relacionades

La Generalitat reconeix als inversors que dependrà de l'Estat fins al 2026

Un xoc i moltes espines

"Si ens hem de basar en les concrecions de la famosa 'operació diàleg' --ha afirmat Munté--, en alguns contactes entre consellers i ministres, com el del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, amb els consellers Josep Rull i Meritxell Borràs, no hi va haver cap proposta ni concreció sobre la taula, si repassem els 46 punts no hi ha avanç en cap i és greu perquè molts responen a incompliments de lleis, sentències o compromisos del Govern". Munté ha afegit que no hi ha novetat respecte a la trobada pendent entre els dos presidents. "Esperem que es produeixi com més aviat millor".

És clar que la visió des de la Moncloa és diferent. Així, Sáenz de Santamaría ha posat com a exemple de la voluntat de cooperació nascuda després de la reunió entre Rull i De la Serna, i la voluntat de l'Executiu central de "donar un impuls" a les peticions sobre infraestructures. Cap concreció.