Trillo dimiteix aïllat després del viratge del Govern en el 'cas Iak-42'

Van haver de transcórrer 14 anys perquè Federico Trillo presentés la seva dimissió per la tragèdia del Iak-42. Va marxar ahir, sense demanar perdó a les víctimes, sense mostres de penediment i sense acceptar preguntes, en una compareixença a Londres en què va anunciar que deixa la seva plaça com a ambaixador al Regne Unit «per no destorbar l’acció de Govern». 

Va marxar aïllat, sense recolzaments, sense paraules d’ànim. Va marxar, al final, després de la petició unànime de tota l’oposició, de les famílies de les víctimes i de 13 diplomàtics jubilats de màxim rang. Però va marxar, només, després de convèncer-se que Mariano Rajoy l’havia deixat caure amb el seu temperament fred, de la mateixa manera que a tants altres dirigents dels quals s’ha anat desembarassant, sense necessitat de confrontació directa per exigir-los que facin un pas enrere. ¿El president li va demanar que dimitís? «Rajoy mai ho demana. Els va deixant sense alternatives i al final marxen ells», expliquen els seus col·laboradors.

A Trillo només li va caldre veure la compareixença del president al palau de la Moncloa al migdia per constatar que ja no comptava amb el suport del líder. «Jo estic d’acord amb la posició que ha mantingut la ministra», va dir Rajoy en una declaració breu però transcendent, ja que implicava recular en el primer suport que li va donar la setmana passada quan va dir que el cas ja s’havia «substanciat als tribunals» i, a més, suposava un blindatge explícit a María Dolores de Cospedal en un moment clau. 

La ministra es va comprometre dimarts a canviar el criteri assumit des del 2003 per Defensa i acceptar el que indica el Consell d’Estat: que el ministeri podria haver evitat l’accident si hagués tingut en compte les múltiples advertències que l’avió incomplia les normes mínimes de seguretat aèria. Van morir 64 militars espanyols, els seus cadàvers es van identificar malament i se’n van haver d’exhumar els cossos per poder-los entregar correctament a les famílies.

EL RELLEU, AVUI

El relleu de Trillo a l’ambaixada es farà avui. La falta de suports ha accelerat un procés que ja estava en marxa des que, al desembre, el Consell de Ministres va activar la rotació de 70 representants diplomàtics a l’haver complert ja els seus mandats.

En la seva breu al·locució l’exministre de Defensa va tornar a assenyalar la seva intenció de reincorporar-se a la seva carrera professional, però ja no va concretar que torni al Consell d’Estat, l’òrgan consultiu al qual va accedir per oposició, que va abandonar el 1989 per impulsar la seva carrera política i que l’octubre passat va aprovar un informe que l’ assenyala com a responsable polític de la pitjor tragèdia de l’Exèrcit espanyol en temps de pau.

Pel PSOE la dimissió arriba «tard i malament». Podem va donar l’enhorabona a les víctimes i mantindrà la petició que Rajoy doni la cara al Parlament. La dimissió de Trillo suposa un reconeixement per a Cospedal, que dilluns afronta la seva compareixença a la Comissió de Defensa del Congrés. La ministra intervindrà, ara, blindada i l’oposició tindrà menys fàcil els atacs. 

En primer lloc, perquè no podran acorralar-la intentant que acabi defensant Trillo. La comissió havia de tenir tanta visibilitat que fins i tot el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ja havia anunciat que substituiria el seu portaveu i seria ell qui interrogaria Cospedal.

VICTÒRIA EMOTIVA

Notícies relacionades

El Govern proposa l'elecció directa dels alcaldes i amb un mandat de 6 anys, informa l''Ara'

Com més població, més recursos

A més, la ministra compta amb el suport de les famílies de les víctimes. Es va reunir amb els seus representants dimarts per avançar-los que assumiria les conclusions del Consell d’Estat. Els va admetre, en privat, que el Iak-42 no hauria d’haver volat i es va comprometre a investigar els elements que queden pendents, com els detalls de la contractació de l’avió. 

Els familiars són conscients de les escasses possibilitats de reobrir la causa als tribunals i agraeixen, després de l’infern que han viscut, el seu to. La decisió de Cospedal és per a les víctimes una reparació moral i la dimissió de Trillo una victòria emotiva amb què ni s’atrevien a somiar fa només 15 dies, quan no es coneixia l’informe del Consell d’Estat.