El PSOE fixa per al juny el congrés que proclamarà el nou líder

En comparació amb els dos últims comitès federals del PSOE, el d’avui no s’anticipa ni tan rellevant ni tan potencialment explosiu. En el primer, que va tenir lloc l’1 d’octubre, Pedro Sánchez va fracassar en el seu intent de celebrar un congrés exprés per blindar-se com a secretari general i va dimitir. En el segon, 20 dies més tard, els dirigents socialistes van decidir, amb una forta divisió interna i l’ampli rebuig de les bases, deixar governar Mariano Rajoy. Aquesta vegada, en canvi, es tracta només de posar data a les primàries per elegir el nou líder i al congrés posterior en què es forjarà un ideari, cites que suposaran lliurar la batalla definitiva en un partit que fa un any que està en situació d’enfrontament permanent.

La gestora que pilota el PSOE de manera provisional i els barons més importants, un col·lectiu que engloba tots els presidents autonòmics llevat de la balear Francina Armengol, proposarà que el congrés se celebri els dies 17 i 18 de juny (i les primàries tres setmanes abans, com dicten els estatuts) perquè «hi hagi temps» de traçar un projecte que respongui, entre altres noves realitats, a la irrupció de Podem i l’actual conjuntura econòmica. Els crítics amb la direcció interina defensen que l’elecció del secretari general tingui lloc com més aviat millor, amb el mes d’abril com a moment més tardà. A parer seu, la presumpta necessitat de temps que argüeix la gestora amaga un tracte de favor a Susana Díaz, presidenta d’Andalusia i favorita per capitanejar el partit, que requeriria un cert marge per fer el salt a Madrid.

Són visions contradictòries, però els uns i els altres coincideixen en una cosa: els crítics són minoria. Ja van perdre la votació que va acabar amb la sortida de Sánchez i la que va aprovar l’abstenció davant el PP, i avui, reconeixen els afectats, perdran amb més diferència, ja que hi ha hagut moviments cap al bàndol oficialista. Però només entre els dirigents, assenyalen. No en la militància. L’antic sanchisme, ara convertit en antisusanisme, dibuixa un escenari en què la distància entre les bases i la cúpula és enorme, amb els afiliats en contra del gir fet pel PSOE. Confien que aquest clima es plasmi en les primàries, però no es posen d’acord sobre el seu aspirant a secretari general.

PRINCIPALS FAVORITS

Notícies relacionades

Sánchez dimiteix, el PSOE implosiona

El PSOE decideix que Rajoy continuï en el poder per evitar eleccions

La candidatura de Patxi López, encara sense confirmar, continua guanyant punts entre els barons que abans recolzaven l’exsecretari general, tot i que el cap del PSC, Miquel Iceta, insisteix que els socialistes catalans no s’hi implicaran aquesta vegada tant com ho van fer en la defensa de Sánchez. Si les seves bases tenen dret a votar en les primàries, cosa molt probable però que segueix estant en discussió, la direcció del PSC, subratlla Iceta, serà «neutral». Mentrestant, Sánchez continua gairebé desaparegut. Tot i així, són molts al PSOE, inclosos membres de la gestora, els que creuen que el seu nucli dur el forçarà a presentar-se a les primàries.

I després hi ha Susana Díaz. «Sap guanyar», considera el president extremeny, Guillermo Fernández Vara. Díaz, que va avantatjar de nou punts el PP en els últims comicis andalusos, és la principal carta electoral del PSOE, assenyalen els seus defensors. Però la seva figura suscita tant amor com odi. Molt implicada en la caiguda de Sánchez, és vista com una dirigent «molt del sud», capaç de retenir el votant socialista de més edat però no de recuperar els joves de les grans ciutats i els antics simpatitzants a Catalunya. Vara, com altres, considera que la seva candidatura ha de ser l’«única». Però els crítics contesten que això no passarà mai.