Iglesias demana més carrer i Errejón aposta per un Podem "útil"

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van posar ahir negre sobre blanc les seves discrepàncies sobre el futur polític de Podem. En els documents que sintetitzen els seus respectius projectes, que competiran en el congrés estatal del febrer, el secretari general i el número dos no donen pistes definitives. Són concepcions  prou allunyades per argumentar incompatibilitat. Però semblen pretesament ambigües per no tancar la porta a un pacte d’última hora.

Tots dos estan d’acord que Podem pot guanyar les pròximes eleccions generals, però el camí que tracen per arribar a aquesta meta transcorre per terrenys diferents.

En opinió d’Iglesias, la ruta principal és als carrers i vol que aquest ADN de lluita quedi clar també a les institucions, de manera que defensa un partit clarament diferenciat. Sosté que els diputats de Podem no han de ser «polítics», sinó «activistes institucionals». 

Errejón discrepa. Opina que han d’aprofitar la minoria parlamentària del Partit Popular per «aïllar» Mariano Rajoy. Conscient que Podem compta amb 71 diputats davant dels 137 dels conservadors, proposa dialogar amb «habilitat» amb el PSOE (85 diputats). 

Defensa que Podem ha d’abandonar «l’obsessió» per la «revenja històrica» i fer palanca amb ells per derogar les lleis del PP des d’una posició «intel·ligent, laica i més productiva», allunyada del rancor. Així mateix, defensa que l’objectiu és pressionar el Govern i «liderar acords» amb altres forces per impulsar una «agenda patriòtica».

RELACIÓ AMB ELS SOCIALISTES

Errejón creu que si el PSOE s’alinea amb el Partit Popular, els han de fer pagar el cost polític, però creu que Podem no s’ha de tancar en una unitat de l’esquerra «folklòrica», sinó començar a ser útil a la societat amb les regles del joc que els electors van triar el 26-J. Vol aprofitar l’absència de lideratge socialista i deixar de «perdre el temps».

Iglesias no hi està d’acord. Continua defensant que va ser correcte no acceptar el pacte proposat per Pedro Sánchez i considera que s’han de diferenciar d’un PSOE que actua com el «ministeri de maquillatge social del Govern».

La segona discrepància evident és el paper que els dos dirigents confereixen a la protesta social. Iglesias vol que Podem cavalqui damunt de les manifestacions, troba que la formació ha de «reforçar» aquests moviments i «teixir una xarxa de contrapoders de base que uneixi les lluites socials». 

Basant-se en aquesta estratègia aspira a aconseguir 100.000 militants i un milió d’inscrits. El seu objectiu és recuperar el desbordament ciutadà amb gent organitzada i activa en permanent mobilització als carrers. 

"CERT ORDRE" O "PAPER MULLAT"

Errejón considera que el 15-M va demostrar que els partits no poden decretar protestes socials sinó només surfejar les onades si es produeixen. I ell no creu que això passi. Considera que la mobilització social està «sota mínims» i que Podem no s’ha de tancar en una cuirassa «resistencialista» per passar el «fred hivern» de l’oposició. Advoca perquè Podem no parli només als que es mobilitzen i «vibren amb l’èpica» sinó també als que necessiten «garanties». Va aprendre en el 26-J que la gent que simpatitza amb el canvi també demana «un cert ordre» i que la missió de Podem és demostrar, des de l’oposició, que poden governar, derogar retallades i no només exhibir samarretes a l’hemicicle.

El secretari general opina que el Govern no és «tan feble» com vaticina Errejón, recorda el dret que té de vetar iniciatives que superen el pressupost, i considera que el que aprova l’oposició és en moltes ocasions «paper mullat».

Per això fa èmfasi en la construcció d’un «bloc social» com a element imprescindible per aconseguir la victòria el 2020. Errejón creu que el 26-J va demostrar que Errejón opina que la crisi de règim no està tancada i que el partit ha de començar a ser útil per fer sortir els que van creure en el canvi de la «ressaca per la il·lusió» que van viure per transformar la frustració en noves expectatives de futur.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Tant l’un com l’altre admeten errors. Iglesias critica l’excés de poder concentrat en tres «macrosecretaries» i es proposa dissoldre els corrents interns.

Errejón opina que no es va integrar bé els crítics ni hi va haver prou separació de poders. A més a més cenyeix la col·laboració amb IU a aliances electorals que necessitarien la ratificació prèvia de la militància. Iglesias no hi fa referència i es limita a parlar de «bloc polític i social alternatiu». Les possibilitats de fusió hauran de figurar, en tot cas, en el document organitzatiu, que encara estan elaborant.