La Fiscalia redobla la pressió als Mossos per frenar la "sedició"

La resposta judicial al procés independentista té diversos fronts. A més del Tribunal Constitucional, que ha suspès les resolucions del Parlament cap a la independència, i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Tribunal Suprem, on es jutjarà als responsables polítics que van impulsar la consulta del 9-N, la Fiscalia de l’Audiència Nacional també hi té un paper destacat. La prova és que el 28 de desembre passat va enviar un ofici al Servei d’Informació dels Mossos d’Esquadra en què els recorda un  altre d’anterior en què ja els instruïa sobre quines eren les seves obligacions davant de delictes com la «sedició».   

Ara, a més a més, els exigeix amb caràcter urgent els informes i els atestats que haguessin obert en relació amb els regidors i membres de la CUP que recentment van estripar o van cremar fotos del Rei. En l’ofici del 5 de novembre del 2015 s’aclaria als Mossos –i a totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat– com han d’actuar davant dels delictes que són competència de l’Audiència Nacional, entre els quals hi ha, a més del d’injúries a la Corona, els de rebel·lió i sedició, sancionats amb penes d’entre 25 i 30 anys de presó en el cas del primer delicte i d’entre 10 i 15, en el segon. També es castiga la provocació o la incitació a cometre’ls. I de fet ja hi ha un imputat per provocar a la sedició: el regidor de la CUP de Vic Joan Coma, per l’al·legat amb què  va arengar a desobeir el Constitucional quan l’ajuntament del qual forma part es va sumar a la declaració sobiranista del Parlament, després anul·lada per l’alt tribunal.

PREVARICACIÓ / En una instrucció de 10 pàgines, que no deixa marge a la improvisació en l’actuació dels Mossos davant dels actes encaminats a contribuir a la independència de Catalunya, la fiscalia que dirigeix Javier Zaragoza va recordar als agents policials, a través dels seus comandaments, l’obligació de posar en coneixement dels jutjats centrals d’instrucció o del ministeri públic qualsevol delicte del qual hagin tingut notícia. En el preàmbul explicatiu, s’avançava a la declaració del Parlament del 9 de novembre del 2015 a l’advertir que «la realització d’actes d’execució d’aquest mandat il·legal per qualsevol autoritat o funcionari públic (sigui local, provincial o autonòmic) podrien constituir no tan sols delicte de sedició, sinó també de prevaricació, desobediència o usurpació d’atribucions».

Aquest argument és el que va utilitzar el ministeri públic per actuar, sense èxit, contra diversos ajuntaments catalans que es van sumar a la declaració de la Cambra catalana abans que el Constitucional l’anul·lés. 

La Sala Penal de l’Audiència va tombar l’intent, entre altres raons, perquè es van adherir a la iniciativa quan encara no havia sigut formalment suspesa per l’alt tribunal. Però la remissió que fa a aquesta circular l’enviada el 28 de desembre passat per la crema de fotos del Rei ha despertat un cert temor a Catalunya de cara als procediments que es poden obrir si l’actitud política no canvia i es continuen fent passos cap a la convocatòria del referèndum anunciat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a molt tard, pel setembre d’aquest any.

Notícies relacionades

La CUP torna a situar la pujada de l'IRPF com a clau per als pressupostos

Escrit del fiscal en cap de l'Audiència Nacional als Mossos sobre com actuar en cas d'ofenses a la Corona

L’ofici, que compta amb el vistiplau de la Fiscalia General de l’Estat, se centra en l’actuació de diversos regidors de la CUP a Barcelona i Terrassa en els plens del 22 i el 23 de desembre en què van defensar l’aprovació d’una proposició de suport als cinc joves identificats com a autors de cremar fotos del Rei durant la Diada i que havien sigut detinguts unes setmanes abans per no comparèixer al jutjat quan van ser citats. Tant ells com Coma van presentar públicament la seva desobediència com una forma d’accedir a la independència.

Tant el Govern com partits com Catalunya Sí que Es Pot han criticat la judicialització del procés independentista perquè entenen que complica encara més una solució política al conflicte obert a compte de les aspiracions independentistes d’una part important de la societat catalana.