La bretxa autonòmica

El gràfic comparat del producte interior brut (PIB) per càpita espanyol del període 1980-2014 dividit entre comunitats autònomes dona un retrat molt significatiu de l’Espanya de les autonomies. Mostra una evolució gairebé simètrica en les autonomies. Totes creixen; gairebé totes ho fan al mateix ritme (Balears flaqueja, la Comunitat de Madrid es destaca); totes pateixen vaivens molt similars segons les conjuntures econòmiques (les fases de creixements, les crisis, la gran recessió de la qual encara no ens hem recuperat del tot).

    Però la bretxa és un dels aspectes que més crida l’atenció. Calculat el PIB per càpita en euros constants del 2010, la diferència el 1980 entre la primera autonomia (Euskadi) i l’última (Extremadura) pujava a 9.814 euros. El 2014, després dels estralls de la crisi, la distància entre la primera (la Comunitat de Madrid) i l’última (Extremadura) és de 15.156 euros. Després de més de trenta anys de descentralització política, redistribució fiscal a través de diferents mecanismes, inversió pública i l’aportació de fons de cohesió i estructurals de la Unió Europea, les diferències entre comunitats en molts indicadors socioeconòmics o bé es mantenen o fins i tot han augmentat.

DIFERENTS VELOCITATS

L’Espanya de les autonomies és una Espanya a diferents velocitats. En ocasions, la bretxa respon a la divisió entre el nord i el sud, però no sempre. El 1980, Andalusia, Canàries i Extremadura tenien les taxes d’atur més elevades; en el tercer trimestre del 2016, aquestes tres comunitats continuaven encapçalant aquesta classificació. El 2002, Astúries i Euskadi eren les comunitats amb una inversió per càpita més elevada en protecció social, amb idèntic resultat el 2013. La diferència, altra vegada, és significativa. En el cas de la desocupació, els gairebé 13 punts de diferència del 1980 entre l’autonomia amb més taxa d’atur (Andalusia) i la que en tenia menys (Galícia) s’han convertit el 2016 en uns 18 punts entre Balears i Andalusia (tenint en compte els canvis metodològics introduïts en el càlcul el 2000). En inversió social, la distància entre Astúries i Euskadi respecte als cuers (Comunitat Valenciana i Múrcia el 1980, Múrcia i Canàries el 2013) també ha augmentat.

LA DISTÀNCIA EDUCATIVA

En els estudis qualitatius els diferències també s’evidencien. L’últim Informe PISA mostra Canàries, Extremadura i Andalusia en el vagó de cua pel que fa a competència científica i matemàtica i comprensió lectora. Destaquen els bons resultats de Castella i Lleó, que si fos un país estaria entre els primers de l’OCDE. No és una diferència imputable només a la inversió en educació, ja que Extremadura es troba al podi de les autonomies en aquest terreny mentre que Castella i Lleó se situa a la meitat de la taula. Euskadi, que en les classificacions econòmiques sempre despunta i que és una comunitat líder en inversió per càpita en educació, es va situar a la part mitjana baixa de la taula de l’últim informe PISA. Navarra, la seva autonomia bessona en molts aspectes, va aconseguir bons resultats.

Notícies relacionades

El teixit econòmic: El motor del comerç

Sanitat: Servei públic descohesionat

    Les dades de l’informe PISA també mostren una bretxa (molt apreciable entre les comunitats punteres i les que no ho són) que es manté o augmenta al llarg del temps. Vaivens com el d’Euskadi no són habituals a la inversa: les comunitats que treuen pitjor nota milloren però no solen fer-ho al mateix ritme de les que encapçalen la classifi­cació.

EL PES DEL SECTOR PÚBLIC

De la mateixa forma succeeix amb altres paràmetres: de les exportacions a la renda disponible a les llars; de l’erosió de l’Estat del benestar durant els anys de crisi al pes i volum del sector públic; de la taxa de desocupació juvenil al nombre de funcionaris en nòmina de l’administració pública. Ni les inversions públiques de l’Estat ni l’ajuda europea (des de l’adhesió a la llavors CEE el 1986, s’estima que Espanya ha rebut d’Europa més de 160.000 milions d’euros de fons estructurals) han servit per reduir les disparitats dins d’Espanya. L’impuls públic, l’ajuda europea i la solidaritat interterritorial han servit per crear ocupació i afavorir el desenvolupament econòmic, i també han sigut claus per acostar Espanya en global a la mitjana europea (almenys, fins a la dura crisi dels últims anys) però dins del país les diferències persisteixen, en alguns casos de forma tossuda, al llarg dels anys.