La 'fatxosfera' o els ultres a la xarxa

La influència de l’extrema dreta i la dreta radical a internet és cada vegada més important, com han constatat els comicis presidencials dels Estats Units. Allà la xarxa és un poderós altaveu dels missatges de Trump, així com de la mixtura de veritat i falsedat que va marcar la contesa política i va constituir un camp decisiu de mobilització de votants.

D’aquesta manera, Steve Bannon, una mena d’assessor àulic de Donald Trump durant la campanya (recompensat després de la victòria amb el rellevant càrrec de conseller principal i estrateg en cap), va cobrar fama com a dinamitzador de l’ampli espectre ultradretà designat amb el terme alt-right (sinònim d’alternative right o dreta alternativa) a través de la tribuna electrònica Breitbart News.

Els extremistes han trobat també una nova plataforma en la flamant xarxa social Gab.ai, similar a Twitter. Creada a l’agost per l’empresari Andrew Torba, fa bandera de llibertat d’expressió davant la censura ideològica que impera a les xarxes socials i tindria més de 100.000 usuaris i 300.000 en llista d’espera. També a internet ha emergit una nova icona extremista: Pepe the Frog, una granota creada per l’artista Matt Furie el 2008. A pesar seu, el citat moviment alt-right (terme encunyat per l’escriptor i activista supremacista Richard Spencer) la va popularitzar com a símbol durant la campanya electoral nord-americana.

Aquesta visibilitat cada vegada més significativa i exitosa de la ultradreta a la xarxa no és un cas únic. Un assaig francès recent codifica el terme fatxosfera per al·ludir aquest fenomen: ens referim a La Fachosphère. Comment l’extrême droite remporte la bataille du net, dels periodistes Dominique Albertini i David Doucet. Els dos autors examinen els elements més destacats de la galàxia ultradretana virtual, com www.fdesouche.com («français de souche», francès de soca-rel) i exposen el seu impacte. Analitzen –entre altres temes– la plasmació del lepenisme (el Front Nacional va ser el primer partit francès a disposar de web i Marine Le Pen supera avui el milió de seguidors a Facebook) o el dels vídeos virals de Dieudonné M’Bala, un còmic denunciat per antisemitisme, alguns d’ells amb més de tres milions de visionats i la popularitat del qual hauria inquietat François Hollande. A més, Dieudonné (el seu tercer fill té com a padrí Jean-Marie Le Pen) ha difós una controvertida salutació amb el braç de la seva creació que s’ha fet popular i fins i tot han efectuat coneguts esportistes: l’anomenat quenelle (arran d’això ha creat un canal fictici, el Quenel+).

En suma, La Fachosphère és un llibre recomanable per reflexionar sobre la presència creixent de l’extrema dreta a internet i el seu impacte. En aquest sentit, és important destacar que –segons va publicar The Washington Post el 21 d’octubre– els joves de comunitats virtuals són els que es polititzen més ràpidament.

En aquest marc, la campanya del brexit va demostrar la importància política de les xarxes, fins al punt que Damian Tambini –expert en comunicació política– hagi plantejat que podria suposar el triomf de «la robot-política», una política mediatitzada per una complexa interacció entre la premsa i internet i els seus algoritmes, amb un rol clau de la intel·ligència artificial. Amb la victòria de Trump ha succeït el mateix i s’ha al·ludit de nou al recurs a robots –bots– a Twitter i a lautilització de big data (per exemple, l’equip del magnat va descobrir que als seguidors de la sèrie The walking dead els preocupava la immigració i va focalitzar en ells el seu missatge). 

No obstant, més enllà de l’eventual manipulació que permet internet, la ultradreta es mostra especialment hàbil en aquest àmbit. Hi incuba, articula i difon els seus missatges i una innovadora simbologia (com el quenelle o Pepe the Frog) que sedueixen nous seguidors. És significatiu al respecte d’això que a Àustria un vídeo del 2013 de Heinz-Christian Strache, líder de l’FPÖ, cantant un rap polític a Youtube («Steht auf, wenn ihr für HC seid!», ¡Posa’t dret si HC està present!) hagi superat 1.242.000  visualitzacions, quan la població del país és de 8,3 milions d’habitants. Des d’aquesta òptica, potser no és tan sorprenent que el seu candidat en les últimes eleccions presidencials captés gairebé la meitat de vots.

Notícies relacionades

L'ONU alerta de l'auge del feixisme a Europa i els EUA

Com més població, més recursos

I és que la xarxa és avui cada vegada més un element determinant per comprendre l’expansió d’aquest espectre polític. H

Historiador i professor de Blanquerna-URL.