Bárcenas declara que Rajoy va tallar amb Correa al saber que mediava en nom del PP

L'extresorer del PP Luis Bárcenas ha començat a declarar aquest dilluns davant el tribunal del 'cas Gürtel', intentant negar la major. Però després d'assegurar que no ha tingut "absolutament cap" relació amb l'empresari Francisco Correa, més enllà de la que es té amb un proveïdor entre el 1993 i el 2003, període en què realitzava gairebé en exclusiva els viatges i esdeveniments del partit, va sortir a la llum el nom del president del Govern, Mariano Rajoy.

Segons l'acusat, Rajoy va ser qui va decidir que el partit trenqués amb ell i les seves empreses, després que el president de Licuas i el seu gendre denunciessin precisament davant ell i el llavors tresorer del partit, Álvaro Lapuerta, que Correa "es dedicava a activitats il·lícites", en concret, "a la intermediació utilitzant el nom del partit", per a la qual cosa deia que "tothom qui volgués fer aguna cosa amb el PP havia de passar pel seu despatx". Aquell mateix dia, els dos empresaris van entregar una donació de 60.000 euros al partit. El president del Govern no va posar llavors en coneixement de les autoritats judicials la denúncia que havia rebut.

"No sé com dir-ho perquè no se senti molest", però la ruptura amb Correa va arribar "per tan bé com li anava i creure's tan important, que com que estava tant en el partit, creia que el partit era seu", ha assegurat l'extresorer, parlant tan de pressa que a vegades costava seguir-lo.

Burlant-se de l'explicació que al seu dia va donar Correa de per què havia sigut apartat del PP, la raó d'aquesta actuació va canviar "en una nit, entre somni i somni", Bárcenas ha insistit que, després de donar l'ordre de trencar amb les seves empreses, Rajoy va lamentar haver-ho fet per l'apreci que sentia amb el número dos de la trama, Pablo Crespo, que fins i tot havia sigut recomanat per Manuel Fraga quan va abandonar la política gallega.

Quan rep "la instrucció que Correa no torni a entrar en el partit", es comunica "a totes les seus del partit que per indicació del president està prohibit contractar amb Correa". Llavors el llavors president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, truca a Lapuerta per dir-li que "ell no treballa amb Special Events, sinó amb Orange Market, amb un geni que es diu Álvaro Pérez i que seguirà treballant amb ell". Bárcenas afegeix que Ángel Acebes, llavors secretari general del partit, autoritza que aquesta empresa de Correa faci una part del congrés del PP de València, en què es designa Rajoy com a candidat a la presidència del Govern.

Prèviament, en la campanya electoral de les generals del 2003, ha assenyalat que es va decidir que la portés Rialgreen, una de les empreses de Correa, en una reunió en què també hi havia present Acebes i en què l'empresari defensa les sinergies i estalvis que suposen que la mateixa societat s'ocupi dels actes i la publicitat.

LA LLOTJA DEL BERNABÉU I LA CAIXA B

I aclarit que Rajoy és el que dona l'ordre de trencar amb Correa, Bárcenas ha intentat justificar la caixa B del partit, anomenant-la "comptabilitat extracomptable", defensar l'honorabilitat de Lapuerta i assegurar que davant totes les donacions s'indicava als empresaris que les realitzaven que no eren "finalistes", és a dir, que no tenien relació amb adjudicacions de contractes.

"Tots els empresaris, a tots els partits polítics, els volen donar un cop de mà", ha assegurat Bárcenas. "Lapuerta, una persona perfectament honesta, els deia que els agraïa el donatiu però que no era finalista", encara que a continuació ha admès que servien per "obrir portes". "Una cosa innòcua -ha afegit-. No condicionat a res. Els deia, no tinc el menor interès, però vull que rebis aquesta persona. Que et prenguis un cafè i em deixis bé".

Segons Bárcenas, "Correa quan parla d'OHL o ACS, no concreta res". "M'hauria agradat que digués l'obra concreta que se'ls ha adjudicat a aquestes empreses, i això em permetria defensar-me d'una acusació infundada", però a continuació ha afegit que coneixent "el nivell d'interlocució que tenen els presidents de les dues empreses amb el partit al màxim nivell, a la llotja del Bernabéu, pensar que utilitzarien el gerent del partit és una autèntica broma; no s'ho creu ningú", ha ironitzat.

TERRORISME D'ETA

A més, ha afegit una nova explicació per justificar les donacions al PP: la protecció dels càrrecs del partit al País Basc després de l'assassinat de Gregorio Ordóñez. Allà va començar la "generositat" del constructor Alfonso García Pozuelo, que va admetre davant el tribunal que part del que entregava al partit "anava a òrgans centrals". Bárcenas ha dit aquest dilluns que no sabia a què es referia, però ha aprofitat l'oportunitat per negar la il·legalitat del que va rebre el PP i que en algun moment s'hagués quedat amb alguna cosa.

Pel que fa a les anotacions amb les donacions rebudes, respecte a les quals a la tornada del recés no ha volgut dir res més sobre els empresaris que les realitzaven, ha assegurat que era responsabilitat del tresorer Lapuerta. "La seva responsabilitat era sobre els fons no oficials del partit i, molta més sobre els extraoficials", ha dit Bárcenas, que ha afegit que ell no podia fer res, perquè tot ho controlava Lapuerta i tots dos es controlaven mútuament en aquest aspecte.

NO VA PARTICIPAR EN SPINAKER

Bárcenas va assegurar que la seva activitat sempre va ser legal. En banca i en diferents empreses, però sobretot a Aliança Popular, on va ser gerent entre 1982 i 1986-7. "Vaig tornar a incorporar-me al PP el 1989, fins al 2009, on deixo tresoreria del partit, si és això el que he de dir… Tinc una relació laboral i estic cobrant del PP fins al gener del 2013", ha assegurat l'acusat, que ha assenyalat que totes les seves retribucions s'ingressaven als seus comptes.

Notícies relacionades

Bárcenas: les preguntes que ha de respondre sobre el 'cas Gürtel'

Bárcenas presta declaració en el judici del 'cas Gürtel': últimes notícies en directe

A partir del 2001 es va acostumar a tenir diners en efectiu a casa per realitzar operacions de compravenda d'art amb rapidesa i ha assegura que la seva dona, Rosalía Iglesias, es dedicava a la restauració de mobles.

Naturalment, mai va cobrar comissions de Correa, ni va tenir participació en Spinaker, de la qual va dir que si fossin certs els percentatges que, segons Anticorrupció es repartia amb els també acusats Jesús Merino i Jesús Sepúlveda, l'empresari hauria fet molt mal negoci.