Un informe del Govern demostra que hi ha marge per apujar l'IRPF

Sí que es pot. O més ben dit, hi ha marge suficient per elevar l’IRPF en els seus trams alts sense situar  Catalunya al capdavant de la classificació de territoris sobrecarregats d’impostos. Així s’extreu d’un document intern del Govern, o almenys que no ha sortit a la llum ni ha sigut aportat a la negociació amb la CUP, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. L’informe, titulat Progressivitat impositiva: situació actual i escenaris de futur, explica que «el grau de progressivitat, i per tant, l’objectiu redistributiu a assolir és una decisió política», anticipant així el duel actual entre el Govern i la CUP.

    

L’estudi dona múltiples pistes sobre l’existència d’aquest marge. «Està contrastat que a partir d’un determinat nivell de pressió fiscal, incrementar els tipus impositius redueix la recaptació», adverteix el text, marcant d’aquesta manera un límit a aquests augments de l’IRPF. ¿Té una excessiva pressió fiscal Catalunya? En l’índex de comunitats autònomes està una mica per sobre de la mitjana i, en concret, al novè lloc. Astúries i Balears encapçalen aquesta llista i també la que estudia només aquells impostos on els governs autonòmics tenen capacitat normativa. En aquesta última, la catalana és la tercera autonomia. Tot això en un Estat, l’espanyol, que està 6 punts per sota de la mitjana de pressió fiscal (que confronta el que s’ha recaptat en impostos amb el PIB) de la Unió Europea (UE) i a 16 de Dinamarca.

ELS TRES GRANS IMPOSTOS

L’estudi acosta la lupa als tres grans impostos que Catalunya més o menys controla, com són el de la renda (IRPF), el de patrimoni i el de successions. Tenint en compte que la negociació entre el Govern de Junt pel Sí i la CUP ja ha deixat de costat els dos últims impostos, es pot dedicar tota la mirada a l’IRPF.

    

Primera dada: el 96,6% dels declarants compten amb una base imposable general inferior als 60.000 euros. I pel que fa als tipus, Catalunya se situa com la comunitat amb els tipus marginals més elevats en els primers trams de liquidació i, en canvi, es manté per sota de la mitjana de les autonomies (de règim comú, és a dir, totes excepte Euskadi i Navarra) a partir dels 90.000 euros. Aquest és el marge a explorar, si es volgués, pel que fa a tipus impositius en un context, l’espanyol, de pressió fiscal relaxada.

    

Acostant encara més la lupa, l’estudi també analitza el tipus màxim que, a Catalunya, l’any 2015 era del 48%, quan l’espanyol era del 46%. A Euskadi, no obstant, era del 50,5%, i a Navarra, del 52%, i conclou el següent: «L’evidència constata que els territoris més desenvolupats i amb  nivells més alts de PIB són els que presenten uns tipus màxims més elevats».

SIMULACIONS

L’informe realitza també diverses simulacions de baixada i pujada d’impostos a rendes baixes i altes, respectivament. Criden l’atenció les simulacions quatre i cinc, que se centren a subdividir el tram entre 53.000 i 120.000 euros en dos (en un cas) i crear un nou tram, per sobre de 175.000 euros, en l’altre. Les dues simulacions donen avantatjosos beneficis (entre 19,9 i 25,5 milions) a costa dels declarants més acabalats. En l’opció en què s’obtenen 25,5 milions, els perjudicats només són el 0,9% dels contribuents, els que al·leguen més de 90.000 euros. Un total de 36.000 persones.

Notícies relacionades

Munté demana a la CUP aparcar el debat sobre l'IRPF fins a la independència

La CUP proposa nous trams d'IRPF i reduir el mínim exempt en Patrimoni

    

L’altra opció, la que dona un saldo de 19,89 milions nous per a la Generalitat afecta més contribuents, a partir dels 60.000 euros, però d’una manera menys agressiva que l’anterior. Aquesta última simulació és, precisament, la que oferta la CUP al Govern.  H