Tensió al Govern: "Nosaltres ja vam sacrificar Mas"

Les reunions del Consell Executiu acostumen a ser ordenades, amb poc debat i normalment cenyit a l’ordre del dia. Però la de dimarts passat no va ser així. Les diferències de criteri entre el PDECat i ERC sobre com abordar la negociació pressupostària amb la CUP van provocar un debat intens, segons un dels presents, i cordial, en opinió d’un altre membre del Govern. El núcli del desacord és si Junts pel Sí ha de negociar o no una possible modificació de l’IRPF per elevar-lo en els trams més alts. L’antiga Convergència no vol ni sentir a parlar d’aquesta possibilitat mentre que els republicans defensen que no hauria de tancar-se la porta.

    Una de les més contundents va ser la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que va arribar a afirmar que el seu partit ja havia cedit prou al sacrificar Artur Mas i es va preguntar per a què ha servit si al final han de claudicar de nou davant la CUP. El seu missatge va ser clar: el PDECat no farà cap altra concessió als anticapitalistes que pugui perjudicar els seus interessos. També el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, un dels homes més ­pròxims a Mas (va ser director de l’Oficina del President en l’última legislatura) es va mostrar contrari a entrar a debatre modificacions tributà­ries. 

¿DINERS PER A MONTORO?

Un altre dels membres de l’Executiu que va prendre la paraula va ser el titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. La seva intervenció es va fonamentar a subratllar la incoherència que representa apujar impostos perquè vagin a les arques del Ministeri d’Hisenda si, com pronostica la mateixa CUP, l’objectiu dels partits sobiranistes és que Catalunya enfili aquest mateix any el camí de la independència (s’ha de tenir en compte que la liquidació d’aquest impost amb les comunitats autònomes es realitza dos anys després).

    Per la seva part, els consellers republicans van intervenir per defensar tots una mateixa idea i és la que, encara que d’entrada es rebutgi la petició dels cupaires, s’hauria de prendre en consideració la possibilitat d’obrir un debat sobre la fiscalitat. Van insistir que es podria negociar sense que això impliqui «un xoc». El mateix Govern ha fet simulacions sobre quines són les opcions per modificar l’IRPF i la conclusió és que hi hauria marge perquè els tipus més alts estan per sota de la mitjana de les autonomies de règim comú. Una altra cosa és que políticament (i electoralment) tots els partits intenten acontentar el seu electorat. I el PDECat no és una excepció. 

PUIGDEMONT I JUNQUERAS

Al Consell Executiu, tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com el vicepresident, Oriol Junqueras, van voler temperar les tibantors però, després de comprovar que entre els dos partits de Junts pel Sí aquest continua sent un punt de dissentiment, van optar per veure’s a soles una vegada finalitzada la reunió i intentar que la discrepància no vagi a més. Almenys públicament.

    El líder d’ERC és qui ha de lidiar aquests dies amb els diputats de la CUP després que aquests li retraguessin que fins ara no s’havia implicat gens en les converses sobre les esmenes als pressupostos. Paradoxalment, encara que republicans i cupaires puguin estar d’acord en la necessitat d’abordar un augment d’impostos, a l’hora de negociar s’ha evidenciat una hostilitat que s’arrossega des de l’anterior ­negociació, quan els anticapi­talistes es van sentir enganyats pel vicepresident i conseller d’Eco­nomia. 

    El malestar és tan evident que tant en públic com en privat han arribat a apel·lar a Puigdemont perquè també participi en les negociacions.  

ENCÀRREC A LA CUP

Notícies relacionades

La Generalitat proposa als professors reduir-los una hora l'horari lectiu

Un informe del Govern demostra que hi ha marge per apujar l'IRPF

Junqueras va tornar a insistir ahir en l’increment de les partides destinades a polítiques socials i va interpel·lar directament els cupaires: «¿És millor tenir 1.170 milions més per a escoles i hospitals o és millor tenir 1.170 milions menys? És clar, nítid i s’entén bé. Esforcem-nos tots».

    La gestió del vicepresident està sota la lupa perquè mentre la relació amb Puigdemont és fluida, al PDECat –immers en les seves pròpies turbulències internes i sense un candidat clar–, cada vegada hi ha més veus que consideren que el seu propòsit és passar desapercebut, no cometre cap error que pogués comportar-li una inhabilitació i arribar impol·lut a unes eleccions que, segons tots els sondejos, aconseguirà guanyar sense problemes.