El Govern descarta la pujada de l'IRPF en l'última oferta a la CUP

Després de nombroses reunions amb la CUP i la pressió dels anticapitalistes –i d’altres forces d’esquerres– per incrementar determinats impostos directes, el Govern de JxSí no ha cedit. Han triomfat així les tesis del PDECat de no cedir més davant els cupaires ni tan sols per augmentar el tram més alt de l’IRPF, ni tampoc amb els impostos de successions o patrimoni, malgrat l’existència de marge segons un informe del mateix Govern.

L’última proposta dels anticapitalistes plantejava crear nous trams, amb més gravamen, a partir de 60.000 euros de renda. Una xifra que l’Executiu català considerava excessivament baixa. No obstant, ERC ja va proposar fa sis mesos, amb ocasió del debat dels pressupostos del 2016, augmentar l’IRPF de qui declarava més de 90.000 euros.

Però no hi haurà augment impositiu, i malgrat això al Govern es manté l’«optimisme» perquè, com explicava la portaveu, Neus Munté, l’última oferta a la CUP és «una bona proposta» després dels esforços negociadors realitzats.

El Govern considera que les cessions ja s’han fet en dos àmbits més: educació i renda garantida de ciutadania, així com en la creació d’impostos ambientals, en concret un sobre emissions de CO2 en vehicles de tracció mecànica. Una nova taxa que podria reportar a la Generalitat 77 milions d’euros, sempre segons el Govern.

CONTRACTAR PROFESSORS

En educació s’ha formulat una proposta per a un increment de pressupostos per dedicar 140 milions a la reducció d’una hora lectiva a mestres i professors (cosa que significa destinar 111 milions a contractar nou personal), així com contractar professorat de reforç per valor de 28 milions. La CUP i els sindicats de la comunitat educativa reclamaven que es reduïssin les dues hores lectives que es van incrementar per les retallades en educació.

Respecte a la renda garantida de ciutadania, el Govern subratlla que en la pràctica ha triplicat la dotació respecte al 2010. En concret, el projecte inicial de pressupostos preveu 208 milions per a la renda mínima i el Govern planteja a la CUP un fons per a la cohesió social de 45 milions, de manera que la renda mínima passaria a dotar-se amb 253 milions per a la renda garantida de ciutadania i 35 milions a polítiques d’inserció laboral i social. Les associacions promotores de la renda garantida reclamen una prestació sense condicionants.

Notícies relacionades

Benet Salellas: "ERC està segrestada pel discurs públic del PDECat"

Govern i CUP donen forma a l'acord pressupostari que debatran els anticapitalistes

L’oferta a la CUP es completa amb la creació de fins a nou fons econòmics amb fins socials, amb recursos d’ingressos ja previstos, així com una auditoria sobre la construcció de la línia 9 del metro de BCN i del canal Segarra-Garrigues.

Una vegada rebuda l’oferta, la CUP va guardar silenci ahir, a l’espera de fer arribar a les seves bases els termes de la proposta, sobre la qual decidirà el consell polític cupaire dissabte. En qualsevol cas, si el PP i Ciutadans recorren els pressupostos davant el Consell de Garanties Estatutàries –per incloure partides per al referèndum–, l’aprovació s’endarreriria prop d’un mes fins que l’organisme decideixi. I en aquest període la CUP podria seguir pressionant el Govern perquè cedeixi respecte a incrementar impostos.