La pugna entre Iglesias i Errejón s'agreuja després de la seva primera reunió

Les espases segueixen alçades. La primera reunió convocada per Pablo Iglesias per negociar amb Íñigo Errejón va acabar en fracàs. El secretari general va convidar a la cita, per a perplexitat dels errejonistes, els representants de tots els sectors del partit que han presentat propostes polítiques al congrés de Vistalegre II, un total de 20 persones que representen 13 projectes. No hi va haver acords ni avanços cap al consens, tot i que queden només set dies per a la recerca d’un pacte que eviti un conclave molt renyit entre el líder i el seu número dos.

No només no hi va haver acostament de postures, sinó que, per les declaracions de tots dos, que van comparèixer després de la reunió per separat en plena plaça d’Espanya de Madrid –a pocs metres de la seu de Podem–, les posicions estan cada dia més distants. Tots dos van fer proclames a favor de mantenir la «unitat» i van manifestar que hi haurà més contactes, però no es van estalviar retrets mutus.

Així, Errejón –que va qualificar la reunió de mera «ronda d’expressió» de les diferents posicions, cosa que demostra que no hi va haver cap tipus de negociació– va valorar com a element positiu de la cita que servís per constatar que la unitat a Podem «ja no es decretarà» ni es pot construir «a toc de corneta». Aquestes paraules van caure malament en Iglesias, que a continuació va replicar al seu número dos que la pau «s’aconsegueix debatent i no amb documents ni fent declaracions agressives davant els mitjans».

"EL CORRENT D’ÍÑIGO I TANIA"

«L’última cosa que necessita Podem és escoltar un company parlant malament d’altres. Jo no ho faré», va asseverar, malgrat que en tot moment va menysprear Errejón al denominar el seu corrent com el d’«Íñigo i Tania», en referència a Tania Sánchez. Segons ell, tots dos lideren plegats el corrent crític.

Iglesias va criticar a més que després del congrés la formació morada segueixi dividida en faccions. «Ja s’ha vist el que significa el PSOE, un partit amb dinàmiques de barons i famílies, segrestat per les elits. Jo no vull això per a Podem», va subratllar. Per això va insistir que, si finalment no hi ha pacte i el corrent d’Errejón presenta llistes i documents propis al congrés i guanya aquesta opció, el secretari polític hauria de fer un pas endavant: «Ell sap que si té més suport, hauria de ser el líder», va afirmar.

EL PLEBISCIT

Però Errejón es resisteix a anunciar la presentació de la seva candidatura. En primer lloc, perquè tot i que és difícil, encara hi ha cert marge per a l’acord i ningú el descarta completament. I, en segon lloc, perquè ell vol marcar el rumb del nou Podem, però sense treure la cadira a Iglesias, a qui l’uneix una amistat, tot i que deteriorada en els últims temps. A més a més, rebutja que el congrés es converteixi en un referèndum sobre el líder. Si fos així, les seves tesis tindrien més possibilitats de sortir derrotades, perquè Iglesias compta amb molt suport entre les bases.

Per això, ahir, en una entrevista abans de la reunió, Errejón va asseverar que «el temps del plebiscit, del tot o res o dels paquets complets s’ha acabat», i va restar dramatisme al fet que el seu corrent presenti tants documents com una candidatura diferenciada al consell estatal de Podem, encara que això suposi que ell sigui laminat. «Si no arribem a cap acord, presentaré una llista coherent amb els principis que estic defensant […] però no està en qüestió el lideratge d’Iglesias […] perquè la gent ens vol veure junts», va manifestar en declaracions a Telecinco.

Notícies relacionades

Iglesias demana més carrer i Errejón aposta per un Podem "útil"

Iglesias i Errejón, les deu diferències

Així mateix, va marcar les seves línies vermelles: «la transversalitat, ser una formació oberta que no demana etiquetes i que té capacitat de ser útil ja», en referència a la necessitat d’arribar a «acords amb el PSOE» i no esperar a arribar al poder a través de la lluita al carrer, com defensa Iglesias. Per últim, Errejón va deixar entreveure el seu malestar amb el format de la reunió. «Els acords es treballen amb més afecte i amb més temps», va afirmar.

A la cita també hi van assistir Miguel Urban, líder del corrent anticapitalista, que va presentar un pla d’acció amb 10 mesures amb l’objectiu d’arribar a un pacte, i Carolina Bescansa, que va fer una crida a superar «l’eix» Iglesias-Errejón.