L'Audiència Nacional avala el tancament de Canal 9

La Sala Social de l'Audiència Nacional ha declarat justificat l'acomiadament col·lectiu de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) i ha descartat que la llei 4/2013 de la Comunitat Valenciana que va suprimir el servei públic de televisió sigui inconstitucional. Al contrari, la considera una opció legítima del legislador després de fracassar en els seus intents de mantenir oberta la televisió, la situació econòmica de la qual qualifica de "calamitosa" per la sobredimensió de la plantilla i la mala gestió dels seus responsables.

En una sentència feta pública aquest dijous, la Sala desestima la demanda promoguda l'abril del 2014 per CGT, a la qual es van adherir CCOO, STAS-IV, UGT, CSIF i USO, contra l'acomiadament col·lectiu promogut per l'empresa. La demanda va quedar en suspens a l'espera que el Tribunal Constitucional rebutgés per pèrdua d'objecte el recurs que el PSOE havia presentat contra la llei de les Corts Valencianes que va liquidar l'empresa.

La sentència, de la qual ha sigut ponent el president de la Sala, Ricardo Bodas, entén que el legislador optés per suprimir el servei públic a través d'una llei, que "va suposar una esmena a la totalitat a la gestió privada dels seus responsables i reconèixer objectivament que no es va saber gestionar degudament" el grup. Els litigants plantejaven la nul·litat perquè entenien que l'acomiadament col·lectiu s'havia basat únicament en el fet que l'empresa havia extingit la personalitat jurídica de l'empresa, però la Sala considera "palmari" que l'acomiadament es va fonamentar també en causes econòmiques.

Així, considera provat que la documentació econòmica aportada per l'empresa, des del 2009 al 2014, advertia d'una "sistemàtica i continuada situació d'insuficiència pressupostària que arrossegava Canal 9, perquè les aportacions pressupostàries de la Generalitat valenciana no arribaven a sufragar el cost que representava". Declara constatada l'"alarmant i abismal disminució d'aquests ingressos", que van passar "dels 28.463.607 euros el 2008 a 5.671.226 euros el 2013".

SITUACIÓ CALAMITOSA

La Sala descarta que la llei 4/2013 fos reactiva contra la nul·litat de l'acomiadament acordada pel Tribunal Superior de Justícia valencià, sinó una opció legítima del legislador, després de fracassar els seus intents de mantenir el servei. Afegeix que de la seva sinceritat no hi ha dubte "ja que ha suposat pèrdues milmilionàries per a l'erari públic i uns costos socials, polítics, culturals i identitaris extremadament greus, que va assumir amb totes les seves conseqüències, ja que la supressió del servei públic suposa reconèixer objectivament que no es va saber gestionar degudament pels seus responsables”.  

Per arribar a aquesta conclusió la sentència té en compte que l'evolució econòmica del grup RTVV fins al 2012 va ser absolutament negativa, "per no dir calamitosa, causada, en bona mesura, per una plantilla molt superior a la necessària, juntament amb una reducció geomètrica dels seus ingressos públics i privats, que el va obligar a un fort endeutament”. Les seves pèrdues el 2013 van arribar a 212.262.131euros i entre 2009 i 2012 van pujar a 1.014.946.366.

Davant aquest context, els jutges consideren que la llei 4/2013 va pretendre reforçar la tasca de la Ràdio Televisió Valenciana com un vehicle de vertebració de la realitat social i cultural de la Comunitat Valenciana però no podia obviar la greu situació econòmica que travessava el grup. L'encàrrec del servei públic a RTVV "passava inevitablement per reduir la plantilla, la sobredimensió de la qual havia provocat en bona mesura, juntament amb els seus problemes d'insuficiència d'ingressos, finançament i endeutament, que el grup RTVV arribés a la situació lamentable" en què estava.

La conclusió sense acord del període de consultes de l'acomiadament promogut pel grup RTVV i la deficient utilització dels criteris de selecció per part de les empreses, va provocar, segons el tribunal, la nul·litat de l'anterior acomiadament, i això va suposar "un greu enfonsament de la viabilitat del nou model de radiotelevisió, perquè provocava inevitablement un increment de costos sobre els ja existents".

COST POLÍTIC I SOCIAL

La supressió del servei de radiotelevisió, decidida per la norma no es va originar pròpiament per la declaració de nul·litat de l'acomiadament col·lectiu, sinó per un fracàs generalitzat del projecte immers en una greu situació econòmica, la superació de la qual passava necessàriament per un ajust radical de la plantilla i on "la gran oportunitat es va perdre quan no es va arribar a un acord en el període de consultes". "Fracassat el primer projecte de servei públic de radiotelevisió en la comunitat, el legislador va decidir suprimir-lo", malgrat el "cost polític i social que comportava la supressió d'un mitjà públic de comunicació”, en una comunitat "plurilingüe, on el valencià constitueix una de les seves senyes d'identitat". 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En opinió de la Sala "tampoc era viable una altra mesura alternativa com promoure un nou acomiadament col·lectiu, com van plantejar els demandants". El tribunal considera raonable que el legislador conclogués que aquesta alternativa multiplicaria els costos i no finalitzaria necessàriament amb acord, “concorrent necessàriament amb noves pèrdues que haurien de suportar-se necessàriament per la mateixa Generalitat, en detriment d'altres serveis públics necessitats també de finançament públic”.

En total, segons la sentència, el Consell va assumir un deute financer del grup d'1.059.344.331 euros, que la Generalitat va atendre mitjançant venciments de préstecs. El 2013, per exemple, 417.194.871 euros i el 2014 va satisfer obligacions per 1.084.658 euros i 34.534.789 euros.