¿Què hi ha de cert en el que explica Santi Vidal?

«L’experiència ha demostrat que quan et trobes en un bloqueig, la política desplaça el dret». La frase és de Carles Viver Pi-Sunyer i la va pronunciar al Parlament el desembre del 2016. Aquest exvicepresident del Tribunal Constitucional i prestigiós jurista és una peça clau en el disseny de l’anomenada «desconnexió». 

Per les seves mans han passat els diferents informes que els departaments de la Generalitat han elaborat per preparar-se per a l’endemà si guanyés el sí a la independència en un referèndum o si els partits secessionistes aconseguissin preservar la majoria parlamentària després d’unes noves eleccions. És també el guardià de la llei de transitorietat jurídica, redactada entre Junts pel Sí i la CUP, una norma fonamental per fixar els passos que es volen seguir en cas de confirmar-se la independència. El contingut es mantindrà en secret fins que es convoqui formalment el referèndum (pot ser abans de l’estiu o al setembre).

Empreses ‘patriotes’

Inicialment cada departament va elaborar els seus propis estudis i ara ja han començat a intercanviar-se la informació entre les conselleries. Tot plegat, amb la màxima discreció i amb l’objectiu prioritari d’evitar filtracions que poguessin engegar a dida els plans del Govern de la Generalitat.

Així, l’Executiu català ha estat treballant les dades per disposar d’una Seguretat Social pròpia. Una informació que ja està pràcticament elaborada, segons fonts de Junts pel Sí. En canvi, neguen rotundament (també en privat) que s’hagi accedit de manera il·legal a les dades fiscals de tots els contribuents catalans. La investigació que ha obert la Fiscalia haurà d’aclarir qui té raó, si el ja exsenador Santi Vidal o bé el Govern català. Serveixi de pista que fonts de l’Executiu central afirmen també amb contundència que és impossible que la Generalitat hagi pogut accedir a aquestes dades. I, com era previsible, reconeixen que ara redoblaran els esforços per evitar que les puguin aconseguir, informa Pilar Santos.

També amb el màxim sigil, el Govern assegura que ja té clar amb quines empreses pot comptar des del primer dia perquè cotitzin a la Hisenda catalana. El que no explica (o no sap) és què farà per evitar una fuga empresarial. A més, ha reconegut davant els inversors estrangers que dependrà del finançament del Govern espanyol a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) fins al 2026.

GARANTIR LES PENSIONS

Notícies relacionades

El jutge i la fiscal esbronquen els policies del 'cas Pujol' per barroers, segons 'El Mundo'

¿Qui és Santi Vidal?

Els estudis d’economistes independentistes com són els que estan agrupats en el Col·lectiu Wilson i que estan en línia amb les premisses del Govern pronostiquen que si es consumés un divorci respecte a la resta d’Espanya i, mantenint els actuals tipus de cotització a la Seguretat Social, la pensió mitjana seria millor que la d’ara. Existeixen alguns càlculs que assenyalen que es podria incrementar en un 10%. Això seria possible perquè el salari mitjà a Catalunya és superior al de la mitjana espanyola. En tot cas, quedaria lluny de les xifres que ha anat donant Vidal en les seves conferències ja que l’exjutge va arribar a assegurar que una pensió de 641 euros passaria a ser de 1.000 euros.

¿UNA PARTIDA AMAGADA?

Quan Oriol Junqueras va presentar els pressupostos va admetre que hi ha 5,8 milions per a la celebració del referèndum. Una xifra irrisòria si es té en compte que el cost de la consulta del 9-N va ser de gairebé el doble. De manera que és probable que Vidal tingui raó quan diu que hi ha camuflades més partides. Una altra cosa és que pugin a 400 milions, com ell ha assegurat.