Santi Vidal dimiteix després d'atribuir il·legalitats al Govern

Gent seriosa, discreta, solvent i amb dots per a la gestió. Aquesta és la imatge que l’ERC d’Oriol Junqueras ha volgut projectar des de ja fa un lustre. Primer als ajuntaments on ha exercit responsabilitats de govern i, des de fa just un any, al Govern de la Generalitat, on ocupa el 42% de les cadires. Propis i estranys han reconegut als republicans que la imatge que han projectat al llarg d’aquests 12 mesos s’assembla bastant a la que volien donar. Fins al 'cas Vidal'.

Una incontinència verbal que sembla tenir més de construcció inversemblant de la realitat que de delació i que ha rescatat no només aquella frase de «l’ERC de sempre», sinó que ha suposat un fort cop a la credibilitat del procés. Per tot això, Santi Vidal ha hagut de renunciar, forçat pels republicans, al seu escó al Senat.

No cal dir que els que han abundat en el deteriorament de la imatge d’ERC són els seus companys de viatge, i no obstant enemics electorals, PDECat i la CUP. La resta de formacions, i estructures de l’Estat, començant pel Govern central i acabant per la fiscalia, han abundat en aquest segon aspecte i, sobretot, a mirar de desentranyar si aquest binomi construït pel mateix Vidal de procés-delicte (amb la presumpta extracció de les dades fiscals de tots els catalans) és cert o no.

LA IMATGE

Els neoconvergents, davant la primera gran ocasió de percudir sobre ERC on més mal fa, la imatge de 'dragon khan' que es va popularitzar amb els executius del tripartit, no ho passen per alt. La consellera de Presidència, Neus Munté, després de negar la cascada d’afirmacions de Vidal, va assumir, a Ca-talunya Ràdio, el paper de vicepresidenta del PDECat per assenyalar que li «corresponia» a ERC adoptar mesures contra el jutge.

Un recordatori que fins i tot no sent obvi no deu haver caigut bé a les files republicanes perquè Esquerra va guardar, el mateix dijous en què va explotar el 'cas Vidal', un discretíssim silenci davant les asseveracions de la consellera Meritxell Borràs (que es va reafirmar en la idea que «cal» agafar-se festa, en cas que se sigui funcionari, aquest 6F per recolzar Artur Mas) i, fins i tot davant el suport que la mateixa Munté va donar a la titular de Governació. Afirmacions que han quedat en un segon pla, per cert.

La CUP, en plet obert amb ERC a propòsit dels pressupostos, i via Eulàlia Reguant, després d’haver qualificat de «megalòman» el jutge suspès, i abans que renunciés al seu escó, va exigir que s’apartés «de la vida púbica i política»i que «Esquerra assumís responsabilitats».

La resta de partits del Parlament van dirigir les seves bateries cap al Govern de la Generalitat, sense fer distincions internes. Tots han exigit que el vicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, doni explicacions en seu parlamentària. Ciutadans, donada l’amplitud dels perdigons utilitzats per Vidal i la varietat de temes abordats, ha demanat també la compareixença del president  i cinc consellers més; el PSC de quatre més; el PP, d’un parell més i Catalunya Sí que es Pot s’ha limitat al mínim comú denominador de tots, el vicepresident.  

Pel que fa a les declaracions abocades, s’ha de destacar el fil de continuïtat que ha establert el líder del PSC, Miquel Iceta, entre les paraules de Vidal i les d’Artur Mas, quan era president i abans del 9-N va assenyalar que el Govern havia de fer servir «argúcies» i mostrar «astúcia» per esquivar l’Estat. De fons, la crítica al mantra que usa Junts pel Sí que la independència arribarà sense caure en la «il·legalitat», sinó que saltarà d’una legalitat (l’espanyola) a una altra (la catalana), sense solució de continuïtat.

DILIGÈNCIES

Notícies relacionades

Les revelacions de Santi Vidal: "Tenim totes les vostres dades fiscals de forma il·legal"

L'oposició exigeix que mig Govern doni explicacions pel 'cas Vidal'

I si l’entramat judicial de l’Estat ha donat mostres de ser primmirat amb declaracions sobre truites i ous, és obvi que intervindria aquesta vegada que tot un senador de les Corts del Regne d’Espanya ventila l’existència d’un delicte per part d’un Govern autonòmic. I així ha sigut. La Fiscalia Superior de Catalunya, a instàncies de la de l’Estat, ja ha obert diligències per si hi ha hagut revelació de secrets. Una cosa, les indagacions, que el Govern central també ha demanat que es portés a terme.

I això que, com qui diu a excepció de la consellera d’Agricultura, la resta de l’Executiu català ha desmentit, conseller per conseller, les paraules pronunciades per Vidal. Un exsenador que, compungit, ha renunciat a l’escó «per no ser un obstacle per al procés» i que ha contribuït a l’intent de capejar la tempesta a l’afirmar que les seves declaracions, preses en la seva literalitat, «no s’ajusten a la realitat».