Independència 'top secret'

'Eppur si muove', que diria Galileu. Perquè encara que el Govern català hagi desautoritzat l'exsenador d'ERC Santi Vidal i ell mateix afirmés que va fantasiar en les conferències amb l'única finalitat d'animar la parròquia, el rerefons del seu missatge té alguna cosa a veure amb la sentència que fa Javier Cercas a 'El impostor': "Perquè una mentida triomfi ha d'estar construïda sobre algunes veritats". I el cert és que l'Executiu de Junts pel Sí està movent peces sota el tauler per iniciar la desconnexió després de la hipotètica victòria del 'sí' en un eventual referèndum.

L'eix rotacional d'aquest procés 'top secret' el conforma l'Oficina d'Estudis de l'Autogovern, organisme que dirigeix l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer, el mateix que va comandar el Consell Assessor per a la Transició Nacional --els informes del qual, tot sigui dit, van ser paper mullat per a els mateixos independentistes més d'una vegada-- i que ara exerceix de nucli absorbent de tota la informació sobre estructures d'estat que preparen, cadascuna pel seu compte, les conselleries.

Una quinzena de persones treballen en aquesta oficina, que per seguir rodant segons l'(últim) full de ruta previst requereixen l'imprescindible concurs del Parlament, en concret, que s'aprovin les anomenades lleis de desconnexió: la d'hisenda pròpia, la de Seguretat Social i la de transitorietat jurídica, aquesta última, clau per passar de la legalitat espanyola a una de catalana en exclusiva que doni aval al referèndum i a les posteriors actuacions.

DE PONÈNCIA A PROPOSICIÓ

El procés de tramitació d'aquestes normes va ser tombat al desembre pel Tribunal Constitucional a l'entendre que no es podia fer a través d'una ponència perquè no comptava amb el quòrum necessari de partits, ja que només hi formaven Junts pel Sí i la CUP. Aquestes dues forces, però, no van fer cas al tribunal --que exigia començar novament-- perquè a mig de camí van fer la martingala de canviar la fórmula de tramitació i d'una ponència van passar a una proposició de llei, com reclama el TC, de manera que se senten avalats per continuar i que la Cambra aprovi --els 72 diputats independentistes-- les tres normes abans de l'estiu.

Amb plàcet previ de Pi-Sunyer, la llei de transitorietat jurídica serà la pedra de rosetta que traduirà els següents moviments, tot i que segueix més amagada que la que va descobrir Pierre-François Bouchard en la campanya francesa d'Egipte. Hi han de quedar fixades les regles de joc del referèndum i el procés constituent, però encara que la CUP afirma que el text "està fet al 95%", l'únic que se'n sap és que l'article 1 diu que "Catalunya es constitueix com una república de dret, democràtica i social".

Els independentistes sacrifiquen la transparència per evitar una impugnació. És més, treballen amb la idea que aquesta llei i la convocatòria del referèndum s'aprovin només 10 dies abans de posar les urnes, cosa amb què pretenen dificultar la reacció del Govern central. Segons va dir el president Carles Puigdemont, el plebiscit tindrà lloc com a molt tard al setembre, tot i que cada vegada són més les veus que demanen avançar-lo.

APROFITAR LA TENSIÓ

El 'cas Santi Vidal' ha obert una altra porta a la fiscalia per vigilar el Govern català, un altre possible flanc judicial que se suma als oberts contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs pel 9-N i que assenyala la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre que es votessin les conclusions de la comissió del procés. Aquí el sobiranisme vol fer de necessitat virtut i, a l'empara d'unes eventuals inhabilitacions, aprofitar el nou repunt de tensió per mobilitzar els seus amb més musculatura, celebrar el referèndum... i guanyar-lo. L'impuls d'un nou reglament que faciliti el vot exterior i el vot electrònic hi té alguna relació.

El pas previ, el del Pacte Nacional pel Referèndum, amb la implicació de nombroses entitats i la premissa de fer pedagogia a la resta d'Espanya i el món, només és un simple tràmit per a part de l'independentisme; una altra manera de mostrar a l'exterior que l'Estat és impermeable a la consulta i, alhora, un mecanisme de pressió més per als comuns, perquè els resulti més difícil rebutjar la via unilateral.

Descartada aquesta fase per endavant i ja amb el 'sí' de la CUP als pressupostos, el Govern català ja enfoca al 'referéndum o referéndum' i el mateix vicepresident Oriol Junqueras ha subratllat aquest dilluns a RAC-1 que la intenció és que el plebiscit tingui "les condicions més semblants possibles als processos electorals habituals", i que l'Executiu ja té la "base de dades suficient" per portar a terme el seu full de ruta. Res d'urnes de cartró. El líder d'ERC ha negat que hi hagi una partida oculta per a la consulta més enllà dels 5,8 milions per a aquesta partida que estableixen els comptes del 2017, si bé ja en seu parlamentària va admetre que si hi hagués més fons "no ho diria", no és qüestió de donar facilitats a la fiscalia.

ELS MOSSOS I LES DADES

La desconnexió penja d'aquesta transitorietat jurídica que anteposi la (nova) legalitat catalana a l'espanyola, un trànsit també clau per salvar un dels esculls més alts: el paper dels Mossos. La policia autonòmica es deu en última instància al que ordeni l'Executiu central segons la Constitució, de manera que la Generalitat torna a encomanar-se aquí a la llei encara secreta (i que els agents l'acatin). En tot cas, s'han sol·licitat informes sobre la creació de noves unitats i una col·laboració més gran amb la Interpol i l'Europol segons l'ús de les policies estatals.

Notícies relacionades

¿Què hi ha de cert en el que explica Santi Vidal?

El jutge i la fiscal esbronquen els policies del 'cas Pujol' per barroers, segons 'El Mundo'

També es va cap a la Hisenda catalana per tal de recaptar i gestionar tots els tributs. Vidal deia en les conferències que s'havien obtingut dades fiscals de forma il·legal; Junqueras ho nega rotundament i, pel mit, el secretari d'aquesta àrea, Lluís Salvadó, va afirmar en un acte de l'ANC que s'estaven creuant "130 fonts d'informació" per obtenir aquesta base de dades. Els pressupostos preveuen 93 milions per a l'Agència Tributària Catalana, que multiplicarà el personal i el nombre d'oficines i alhora s'impulsarà un banc públic, el cadastre i altres organismes reguladors que, segons la Generalitat, són ben vistos per diverses empreses disposades a cotitzar des del primer moment en la hisenda catalana. 

A això s'hi afegeix el desenvolupament del codi tributari i la creació de l'Agència Catalana de Protecció Social, tots dos tramitant-se ja al Parlament, així com altres normes sobre ciberseguretat, infraestructures, plans de transició energètica i tot amb un discurs a nivell internacional coordinat des de la conselleria de Raül Romeva. Amb les 'ambaixades' reforçades i coordinades, Afers Exteriors manté contactes periòdics i discrets amb tota mena de diplomàcies. Vidal va arribar a dir que tenien el suport d'11 dels 28 estats de la UE. Després va dir que fantasiejava, però intents perquè sigui cert, d'haver-n'hi n'hi ha.