Iglesias i Errejón pugen al ring

Una de les històries cèlebres que a Pablo Iglesias li agrada explicar en els seus mítings és el duel entre Mohamed Ali i George Foreman, en què el primer es va imposar per KO i va aconseguir recuperar el seu títol mundial després de vuit agònics assalts. El cap morat sap que en els vuit dies de campanya que té al davant les forces estan massa igualades per guanyar Íñigo Errejón per KO, però el seu primer moviment consisteix a aconseguir que el secretari polític pugi al ring i allà desgastar-lo. Fa setmanes que repta el número dos, llançant-li el desafiament per a un combat de boxa per la secretaria general, i davant la negativa, Iglesias es treu una carta de la màniga: com que Errejón no li disputa el lideratge de Podem, decideix enfrontar-s’hi en una altra categoria, la de les llistes per formar la cúpula del partit.

Per sorpresa, Iglesias encapçala la seva candidatura al Comitè Ciutadà Estatal i des d’allà vol enfrontar-se en un cos a cos amb l’estrateg, que prova d’esquivar-lo. Així comença una campanya de resultats imprevisibles, amb 455.000 simpatitzants que poden votar des de dissabte i el resultat de la qual es coneixerà el dia 12. Ningú s’atreveix a vaticinar el resultat. El primer gest d’Iglesias després que els dos dirigents registressin les seves candidatures per separat va ser instal·lar el marc del duel frontal. Ahir va explicar que en el conclave s’enfronten «dues idees», «dos equips» i «dos lideratges», i va argumentar que els simpatitzants hauran d’elegir. 

El seu primer cop es va donar a conèixer abans del que li hauria agradat i va ser un desafiament en tota regla: contraprogramar l’acte d’inici de campanya d’Errejón a Madrid. El secretari polític havia anunciat diumenge passat que celebraria una trobada amb militants dissabte a les dotze als cines Palafox. Ahir es va saber que Iglesias ha anul·lat cites a Andalusia i tenia previst fer el seu propi acte també al migdia i també a la capital, a la Fundación Diario Madrid.  El malestar quan es va donar a conèixer la notícia va provocar un canvi d’última hora i l’acte d’Iglesias s’avança a dos quarts d’onze. Els dos escenaris són llocs amb història. Als cines, Iglesias va presentar per primer cop als simpatitzants el seu gir a la radicalitat, al mes d’octubre. A la fundació, Juan Carlos Monedero va oferir una roda de premsa inesborrable per explicar les presumptes irregularitats fiscals que van acabar poc després amb la seva dimissió.

LES BASES

És impossible endevinar com rebrà la militància l’intent d’Iglesias de presentar l’assemblea ciutadana, Vistalegre 2, com un duel. A priori, sembla contradictori amb l’esperit d’unitat que ha estat reclamant, sobretot després de la dimissió de Carolina Bescansa, la cofundadora, que se’n va renyant els dirigents per establir una lògica de «xoc de trens». I no obstant, també és cert que el líder es mou com ningú en el terreny del conflicte, el clima hostil i la confrontació. La seva personalitat incisiva i irreverent ha atret sempre gran part de les bases morades. 

Notícies relacionades

Podem s'incendia

Iglesias demana més carrer i Errejón aposta per un Podem "útil"

De moment, l’errejonisme entra en campanya sense intenció de comportar-se com si estigués en un combat de boxa. Els afins a Errejón insisteixen a reivindicar la figura d’Iglesias i a explicar als militants que la unitat ha d’arribar després del conclave. ¿Com? Votant el líder per a secretari general però elegint la candidatura dels dirigents afins al número dos i seleccionant el rumb polític i organitzatiu que aquest proposa. Hi insisteixen: ningú li prendrà a Iglesias el seu lloc, no és això el que està en joc, sinó el full de ruta per al nou Podem.

I també els acompanyants. El líder posa en llocs de sortida el seu equip de confiança: Irene Montero, la seva cap de gabinet; Vicenç Navarro, economista, i Pablo Echenique, el secretari d’organització, que va passar de l’anticapitalisme al pablisme. A Errejón l’acompanya bona part del nucli fort de Podem. La portaveu de l’Ajuntament de Madrid, Rita Maestre; la responsable d’Igualtat, Clara Serra, o els caps d’Internacional i Discurs, Pablo Bustinduy i Jorge Moruno. Tots se submergeixen ja en la campanya. «Ballar com una papallona, picar com una abella», deia Mohamed Ali; era la seva estratègia. Cansar l’adversari i llavors derrotar-lo. I això és el que estan fent ara Iglesias i Errejón.