Mas defensarà davant del tribunal que el 9-N va ser un acte democràtic

“Hauran de jutjar si ser demòcrata equival a actuar com un delinqüent”. Així de contundent es va expressar el 15 d'octubre del 2016 l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, durant la seva declaració davant el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joan Manel Abril. Aquest jutge ha instruït el procés judicial contra l'exmandatari català, l'exvicepresidenta, Joana Ortega, i l'exconsellera d’Educació, Irene Rigau, per l'impuls i l'organització de la consulta alternativa sobiranista del 9 de novembre del 2014, malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional

Aquest dilluns, els tres ex alts càrrecs de la Generalitat s'asseuran al banc  Generalitat dels acusats al mateix TSJC. Al carrer estaran acompanyats per centenars de persones que els mostraran el seu suport. “Per a una acció com aquesta [la consulta alternativa] s'ha de comparèixer davant d'un Parlament, però mai en un tribunal i menys per una causa penal”, va arribar a dir Mas.

L'expresident tornarà de nou a asseure's davant dels tres magistrats que hauran de decidir si ell, l'exvicepresidenta Ortega, i l'exconsellera Rigau ha comès un delicte de desobediència, al fer cas omís a la prohibició d'organitzar una consulta dictada pel Tribunal  Constitucional. El judici que se celebrarà al Palau de Justícia de Barcelona durarà tota la setmana i hi declararan des de funcionaris fins a polítics, com Xavier Trias, el diputat Francesc Homs (que ho farà assistit d'advocat) i que també haurà de ser jutjat, però al Tribunal Suprem, a Madrid, pels mateixos fets

PENA AMB ALTERNATIVA

La Fiscalia Superior de Catalunya sol·licita 10 anysFiscalia Superior de Catalunya d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern per a Mas, i nou anys per a Ortega i

nou també per a Rigau. Abans de presentar el seu escrit d'acusació, la fiscalia ja havia desistit d'imputar als tres investigats un delicte de malversació de fons públics, un delicte que comportava per a ells penes de presó, però continua atribuint-los els delictes de desobediència greu i prevaricació (dictar una resolució injusta sabent-ho).

De forma alternativa, i en el cas que el tribunal consideri que els delictes de desobediència i prevaricació han d'anar per separat, la fiscalia reclama per a Mas nou anys i sis mesos d'inhabilitació i una multa de 36.000 euros, i per a Ortega i Rigau, vuit anys i set mesos i una multa de 30.000 euros.

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled sostenen en el seu escrit d'acusació que Mas, auxiliat per Ortega i Rigau, “va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió” del Constitucional, que van conèixer el mateix dia en què es va dictar, el 4 de novembre del 2014.

D'aquesta manera, incideix l'acusació pública, el llavors president de la Generalitat “emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en aparent font de normativitat”, i actuant “amb plena consciència i voluntat”, va deixar de suspendre oficialment la convocatòria, “incomplint així l'obligació” que com a convocant d'aquesta l'afectava. Al seu entendre, els treballs preparatoris van continuar i van emmascarar el seu objectiu que les actuacions es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, “quan en realitat no era així”.

LA DEFENSA S'AGAFA ALS VOLUNTARIS

Les defenses de Mas, Ortega i Rigaudefenses , no obstant, sostenen que la Generalitat, amb exclusió de les seves funcions respecte a l'ordre públic, la seguretat i la gestió de la informació

Notícies relacionades

Qui és qui al tribunal sobre el 9-N

Les bases del sobiranisme es proven per a la "mobilització permanent"

i dels sistemes informàtics públics, va interrompre els preparatius del procés participatiu després de la prohibició del Constitucional. L'escrit de l'expresident concreta que no es poden barrejar el fet de posar a disposició dels ciutadans mitjans públics perquè portés a terme un procés de caràcter participatiu, “emmarcat en una acció política completament lícita i defensable en qualsevol societat democràtica”, amb el fet d'organitzar un referèndum oficial, desobeint així una resolució judicial.

És a dir, els tres investigats argumenten que la consulta alternativa va quedar en mans dels voluntaris i els serveis utilitzats van ser contractats abans de la prohibició del Constitucional (material, informàtica, publicitat) o es van paralitzar quan es va dictar la suspensió (pàgina de consulta a internet).