Artur Mas i 'El petit príncep'

Artur Mas no portava l'estilogràfica amb què el 27 de setembre del 2014 va firmar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. No la podia portar perquè aquella Inoxcrom va ser donada al Museu d'Història de Catalunya per ser exhibida en un futur. Sí que portava, en canvi, a la solapa un pin amb l'escut de 129è president de la Generalitat. "És el mateix que portava llavors", explicava ell mateix a alguns periodistes presents a la sala de vistes durant l'únic recés de l'interrogatori.

L'expresident es mostrava tranquil durant els 10 minuts de pausa ordenats pel tribunal per dirimir les qüestions prèvies. La processó devia anar per dins. Irene Rigau entrava a la sala després de compartir un Toblerone amb Joana Ortega i es posava a parlar amb els seus familiars. L'exconsellera d'Ensenyament somreia. A l'exvicepresidenta, recolzada pels seus fills i altres familiars, se la veia més nerviosa.

"Estic molt tranquil", reiterava Mas en francès a una redactora de France Presse després d'intercanviar unes mirades d'afirmació amb la seva dona, Helena Rakòsnik. "És la primera vegada que es jutja un Govern per deixar que el poble voti. Vaig fer el que havia de fer i tornaria a fer-ho", insistia. El llibre preferit del líder de l'antiga CDC és 'El petit príncep', i una de les frases que semblen haver-lo marcat d'aquesta novel·la és la següent: "És molt més difícil jutjar-se a si mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te bé a tu mateix, ets un verdader savi".

De l'obra magna d'Antoine de Saint-Exupéry potser algú recorda més que "va ser el temps que vas passar amb la teva rosa el que la va fer tan important". I llegiu aquí rosa com aquella consulta mutada després en procés participatiu que durant tant de temps va estar ideant l'excap del Govern. "Ho vaig fer perquè l'hi devia al poble de Catalunya que tant estimo", va ser la seva tesi argumental durant l'interrogatori, rematada dient que es va fer tot seguint la més estricta legalitat. Si no, "¿per què no va fer res el Tribunal Constitucional?" al veure que el 9-N s'estava votant, es va preguntar. Llavors va arribar el primer 'revés' del president del tribunal: "Vostè no ha de llançar aquí un interrogatori. Vostè ha de respondre a les preguntes".

DEL TSJC AL PARLAMENT

Anteriorment el magistrat ja havia demanat a l'expresident que no s'acostés tant al micro perquè la seva veu distorsionava, però és que Mas s'havia anat envalentint a mesura que transcorria el teva-meva, teva-meva amb el seu advocat defensor, l'únic a qui va tenir a bé contestar. "Cenyeixi's a respondre a la pregunta", li va insistir en un altre moment el jutge al veure que l'excap del Govern derivava cap a un discurs institucional. Per moments va fer la sensació que Mas havia saltat 200 metres en direcció sud-est des del Palau de Justícia i estava responent en una comissió o en una sessió de control del Parlament. A les 40 cadires habilitades per al públic (les altres 20 eren per a premsa) ni familiars ni afins van poder ni tan sols un gest d'aplaudiment. Estaven avisats: prohibit fer gestos o comunicar-se amb l'exterior. "Poseu el mòbil en mode avió", havia sol·licitat el president del tribunal.

Dins de la sala el silenci era total. No se sentien en absolut els crits de suport als acusats procedents de la concentració independentistaconcentracióindependentista organitzada davant l'edifici. Ningú va tenir notícia de les aclamacions dels manifestants quan el vent va deixar penjant d'un fil la bandera d'Espanya que estava hissada a dalt del palau. L'ensenya es va enroscar amb la de la UE i uns operaris van haver de pujar a retirar-les, de manera que la senyera es va quedar sola onejant durant uns minuts per a alegria de molts.

UNA CARPETA VERDA AMB PÒSTIT

Notícies relacionades

Una multitud acompanya Mas, Ortega i Rigau al judici del 9-N

Artur Mas es declara davant el jutge responsable de "tot el 9-N"

Aliè al que passava a l'exterior, l'interrogatori continuava. La sessió havia començat a les 9.50 hores -un retard ostensible que havia comportat la reprimenda del tribunal als advocats de la defensa-, Mas havia acabat el seu torn en tres quarts d'hora, i encara van estar menys Ortega i Rigau. La primera semblava haver memoritzat el que havia de respondre. Mentre Mas intercanviava algunes paraules amb Rigau i consultava a toro passat alguns documents que portava en una carpeta verda amb un pòstit ple d'anotacions, l'exvicepresidenta contestava sense titubejar a preguntes del seu advocat. I davant el dubte, el comodí: "Van ser els voluntaris", els que van executar el 9-N.

La mateixa estratègia va seguir l'exconsellera d'Ensenyament, que per glossar l'ADN voluntarista dels catalans va arribar a mencionar fins i tot la implicació de desenes de ciutadans que van viatjar a Galícia quan hi va haver l'accident del 'Prestige'. Mentre el fiscal apuntava a l'ordinador algunes de les seves paraules i la mirava com dient ai, si em deixessin preguntar-te, Rigau va anar responent amb la mateixa serenitat que els seus companys. Fins i tot va semblar que se li va fer curt quan el jutge va tocar la campaneta per donar per finalitzada la sessió.